Futbol Mundial (català)

Anàlisis primera volta

2009-01-21T20:34:00.003+01:00

Abans que res vull agrair la col·laboració dels 11 experts que van accedir a contestar l’enquesta que els vaig passar. Com llegireu després, l'enquesta era sobre aspectes de la primera volta i sobre alguna pregunta de futur, moltes gràcies als 11!

Adrià Benaiges. Expert en fútbol nacional.

Álvaro Sánchez. Blog Siempre real

Carlos Mateos. Blog De paradhiña

Carlos Ruiz. Expert en la Premier League col·laborador de Futbol Mundial.

Dani Gesto. Blog Tócala de cara.

David Arrufat. Expert en futbol internacional.

Domingo Fandos. Expert en futbol nacional.

Fernando Sánchez. Blog Sentimiento Atlético.

Pablo Granuy. Blog Jugadores Interesantes.

Ramón Naranjo. Blog Sevilla-Stones

Silvia. Blog Foro Azulgrana

Diumenge passat va acabar la primera volta i la veritat és que durant aquests quatre mesos de competició han passat moltes coses.
Ningú podia pensar que el Barça després del seu inici dolent, 1 punt de 6, arribaria a l'equador de la competició arrasant records i fent un futbol espectacular. L'equip de Guardiola es va transformar i sembla que és el clar candidat a guanyar aquesta competició.
Sense moure'ns de la mateixa ciutat, tampoc ningú podia imaginar que l'Espanyol, després del seu gran inici, estaria en llocs de descens. Els periquitos no tenen ales i la gàbia de segona cada cop es més petita i els periquitos no tenen lloc per moure’s. Pochettino serà l'encarregat de salvar a l'equip.
El Madrid, Sevilla, València, Vila-real i Atlètic han tingut, uns més que altres, trajectòries irregulars i això ho ha aprofitat el Barça per escapar-se.
Jo a l'inici de temporada vaig apostar pel Deportivo com equip revelació, no anava molt mal encaminat, però també s'ha de felicitar al Màlaga, Athletic de Bilbao i Sporting de Gijón per la seva gran primera volta, cadascun dins de les seves possibilitats.
En l'altre costat, major decepció, hi ha diversos equips que “lluiten” per aquest lloc, però els tres que ocupen les actuals posicions de descens són els que s’ho mereinxen més.
Queda molt i encara hi ha temps per millorar o per empitjorar. A finals de març, d'aquí a dos mesos, les coses ja estaran més clares, però em dona la sensació de que la lliga es trencarà abans, tant per dalt com per a sota.

Dades de la primera volta:

Mirant la classificació de primera veiem que només hi ha un zero en una casella. Estem parlant del Sporting de Gijón. Els asturians mai empaten, o guanyen o perden (no aposteu una X en un partit dels de Preaciado). De moment aquesta “estratègia” els ha servit per estar lluny de les posicions de descens.
Malgrat ser la lliga més anotadora del continent (2,95 gols per partit), el resultat que més vegades s'ha donat és l'1-0.
El moment en què es marquen més gols és l'últim quart d'hora. En segon lloc, a molta distància, està l'interval entre el minut 15 i 30 de la primera part.
En la jornada 13 no va haver cap empat. Aquest fi de setmana passat, vam estar apunt de veure repetida la dada però en l’últim partit l’Atlético i l’Almeria van quedar igualats.
Més de la meitat dels gols d'aquesta lliga els han marcat jugadors espanyols (51%), els extracomunitaris només anoten el 18% dels gols.
Jugar amb el teu públic és una bona ajuda. El 48,5% són victòries de locals per un 29,5% de visitants. L'empat és el resultat que menys vegades es dóna, només un 22% dels partits acaba amb taules.
El Barça és l'equip més golejador de la lliga, amb 17 gols més que el seu perseguidor l'atlètic de Madrid, però l'equip més efectiu és el València.
El Barça també comanda la classificació del joc net. En aquesta classificació “sorprèn” que el Madrid sigui dels pitjors equips, això vol dir que li ensenyen moltes targetes. El jugador amb més amonestacions és Josemi del Mallorca.
El Jugador que més assistències dóna és Jesús Navas, seguit de prop per Xavi.
El màxim golejador és Eto'o i el porter menys golejat és Valdés.
L'estadi amb millor percentatge de públic és el Bernabeu (més del 90%) i el de menor és el Lluís Companys amb un poc més del 30%.

Tal com he dit al començament, vaig passar enquesta a 11 experts i aquests van ser els resultats. Està analitzat de froma global, ja que posar la resposta de cadascun era molt interessant, però el post s'hagués fet etern.

1. Millor equip?
Tots els experts coincideixen a elegir al Barça com a millor equip de la primera volta.
2. Equip revelació?
Aquí ja hi ha diferents opinions, però el que es porta el gat a l'aigua és el Màlaga (7 vots). Després dels andalusos està el Deportivo (2 vots) i empatats en la tercera posició el Sporting i Athletic de Bilbao amb un vot cadascun.
3. Equip que millor joc ha desplegat?
En aquesta pregunta tots tornen a coincidir. L'equip de Guardiola, Barça, és el que millor futbol ha desplegat.
4. Equip que més t'ha decebut?
Diverses opinions. Els tres amb més d'un vot són l'Espanyol (3 vots), Mallorca (2 vots) i Getafe (2 vots). Amb un vot hi ha Osasuna, Betis, Atlètic de Madrid i Madrid. El que està clar és tots els anomenats han fet mèrits per ser elegits.
5. Millor porter?
En aquesta tampoc hi ha acord, però el que queda clar és que apareixen els 4 millors porters espanyoles del moment i els futurs recanvis. Palop (3 vots), Valdes (2 vots) Diego Lopez (2 vots), Casillas (2 vots) i amb un vot Riesgo i Aranzubia. Hi ha porters de garanties durant anys.
6. Millor defensa?
En la defensa només hi ha dos jugadors amb més d'un vot: Alves (3 vots) i Marquez (2 vots). També apareixen Pepe, Puyol, Pareja, etc. El Barça també mana en defensa.
7. Millor mig campista?
És l'única pregunta referent a jugadors en la que hi ha un total acord. Tots els experts coincideixen a elegir a Xavi com el millor centrecampista de la primera volta. El de Terrassa està en el millor moment de la seva carrera i això ho està agraint el Barça.
8. Millor davanter?
Messi és elegit com a millor davanter, però seguit molt de prop pel Guaje. Messi (4 vots), Villa (3 vots) i Eto'o (2 vots).
9. Millor jugador?
L'argentí Leo Messi es porta tots els vots menys un, que és per a Villa. Leo ha fet una primera volta de somni i si segueix a aquest nivell el Barça pot guanyar més d'un títol. La puça si manté estable el seu rendiment i trajectòria, marcarà un abans i un després al futbol mundial.
10. Millor fitxatge de l'estiu?
El potent Alves és elegit com a millor fitxatge de l'estiu, 9 vots. Els bètics Emaná i Sergio García obtenen un vot. El Brasiler, malgrat ser un fitxatge molt car, està demostrant que és un dels millors laterals del món. Centra, remata, pressiona, defensa… un prodigi físic.
11. Quins seran els 6 primers de la classificació?
Tots coincideixen amb que el Barça guanyarà la lliga i que el Madrid anirà a la Champions. Les altres dues places, segons els experts, se les repartiran entre València (9 vots), Sevilla (8 vots), Vila-real (4 vots) i Atlètic de Madrid (2 vots). Com es pot veure, la majoria pensa que el Vila-real i l'Atlètic de Madrid jugaran la Uefa. Per a aquesta competició, s'ha de tenir en compte el Deportivo (5 vots)
12. Quins equips descendiran?
Com ve sent habitual, no hi ha hagut una resposta unànime entre els consultats, però veient els resultats hi ha algunes curiositats. L'equip que creuen que té més opcions de baixar és el Recreativo. Es curiós perquè en aquest moments els de Huelva estan a 5 punts de l'Espanyol, que son l’equip frontera. Després del degà ja trobem als tres últims de la classificació. També apareix per aquesta llista l'únic equip que ha estat capaç de guanyar al Barça, el Numància.
Recreativo (9 vots), Mallorca (8 vots), Osasuna (6 vots), Espanyol (5 vots) i Numància (4 vots)

A final de temporada veurem si els pronòstics dels col·laboradors eren encertats.

Gràcies a tots per la vostra opinió!

Jornada 19 lliga espanyola i futbol internacional

2009-01-19T10:26:00.009+01:00

Ja s'ha acabat la primera volta. En aquestes 19 jornades han passat moltes coses (el dimecres publicaré un resum), però la més important ha sigut l'exhibició del Barça en la majoria dels seus partits.

Futbol internacional:

Alemanya. La notícia no són els resultats, la Bundesliga està parada, sinó una lesió que marcarà molt el desenvolupament del campionat alemany. Ibisevic, màxim golejador de la bundesliga amb 18 gols, s'ha lesionat els lligaments del genoll i molt probablement es perdrà el que queda de temporada. El Hoffenheim es veurà molt afectat per aquesta baixa i les seves opcions al títol es redueixen dràsticament.
França. No ha fallat cap dels de dalt, llevat del Rennes que va tornar a perdre després de 19 jornades sense fer-ho, per la qual cosa tot segueix igual. El Lió va guanyar i pot mantenir el liderat de la lligui 1. El Girondins de Blanc segueix a la seva estela amb Gourcuff marcant el ritme. El Marsella, el PSG i el Tolosa també van fer els seus deures.
Itàlia. Els de Mourinho comencen a fallar. L'Inter es va portar un bona repassada i va perdre per 3-1 davant l'Atalanta. Pato és l'actor secundari que eclipsa al protagonista principal del seu equip, la setmana passada Beckham i aquesta Kaka. La Fiore no va poder amb els de Ancelloti i segueix amb la seva ratxa dolenta contra els grans. La Juve va voler però no va poder emportar-se la victòria a la capital davant una Lazio que sembla que està recuperant la forma, la Vecchia Signora se situa a 3 punts dels de Moratti. En Torino Baptista va tancar la seva millor setmana com romà i va donar tres punts al seu equip que li serveixen per posar-se a tir de les places europees. El Nàpols va perdre davant el cuer i cedeix la quarta posició al gran Genoa de Motta i Milito, l'argentí està lesionat. Destacar el Bolonya que ja està a 4 punts del descens, des de l'arribada de Mihajlovic al banquillo que l'equip no sap el que és perdre, 9 jornades, però 7 han estat empats.
Anglaterra. Els últims minuts van ser claus per als grans. Manchester, Aston Vila i Chelsea van consumar la seva victòria en els instants finals dels seus aprtits. Els de Fergusson ja són líders. L'Arsenal va guanyar al camp del Hull i segueix en la lluita per una plaça champions. El City, possible destí de Kaka, va guanyar per la mínima amb un golàs de Zabaleta, ex de l'espanyol, que li permet allunyar-se un poc de la zona perillosa. Demà derbi entre Liverpool i Everton.
A Escòcia el Ragners, gràcies a la seva victòria, va retallar distància al Celtic que va punxar, ja sol els separen 2 punts.
A Portugal el Benfica de Quique està en semifinals de la copa de la lliga. L'ex del Saragossa i València Aimar se’n va sortir en la copa, malgrat que està fent una temporada molt irregular amb les àguiles.
A Holanda el AZ de Van Gaal segueix líder seguit de l'Ajax a tres punts, Gabri va marcar un gol en el descompte. El PSV està fent la seva pitjor temporada en anys i estan a 13 punts del líder. El Feyenoord, un altre gran en crisis, segueix amb la seva temporada dolenta i està molt prop de les posicions perilloses.
A Grècia, el Olimpiakos de Valverde no afluixa i manté la seva àmplia avantatge, 9 punts, respecte als seus immediats perseguidors, Panathinaikòs i PAOK.

Anècdota
Entre el Calcio, Premier i Lliga només hi ha hagut tres empats.

Semàfor de la lliga:

Barça. Els de Guardiola segueixen batent records. Acabar la primera volta amb 50 punts i més de tres gols de mitjana per partit són unes marques molt difícils de superar en el futbol actual. Els culers van guanyar al Deportivo i van donar un altre espectacle de gols i joc. El triplet de dalt més Alves van ser els grans protagonista de la nit. Si segueixen a aquest nivell no crec que se'ls escape el títol. 18 jornades sense perdre i porten 7 jornades consecutives guanyant.

Athletic de Bilbao. Partidàs el que han fet els de Caparrós a San Mamés. Han demostrat que estan en ratxa i que són un equip lluitador. Han remuntat a un bon València, per la qual cosa els tres punts tenen molt mèrit. Porten 7 jornades sense perdre i això els ha permès instal·lar-se a la zona tranquil·la de la classificació. Gran temporada la de Llorente.

Madrid. Juande a poc a poc va donant amb les tecles i la cançó comença a sonar bastant bé. L'equip ha guanyat solidesa defensiva i Robben segueix sent decisiu. Els blancs porten 4 jornades guanyant i això els ha servit per instal·lar-se en la segona posició.

Màlaga. Els de Tàpia volen emular, a la seva manera, al Barça i no paren de guanyar i superar els seus registres. Avui han donat un repassada a l'Espanyol. Només han collit una derrota en els últims nou partits, això els ha servit per estar setens en la taula, empatats a punts amb l'Atlètico, a només tres punts de la Champions. Els andalusos comencen a somiar amb Europa.

Racing. Els de Muñiz sense fer molt soroll van traient endavant els seus partits. Avui han guanyat per la mínima amb un gol de Zigic, que gran rendiment dóna aquest davanter als càntabres. Els de Santander porten només 2 derrotes en els últims 11 partits, però han collit molts empats. Estan instal·lats a la zona tranquil·la de la taula a deu punts del descens.

Recreativo. Els d’Alcarraz s'estan allunyant del descens a base de victòries al Nou Colombino, tres consecutives. Els equips de la part baixa si aconsegueix fer-se forts en el seu camp tenen molt guanyat i això és el que han aconseguit els de Huelva. Porten 13 dels últims 18 punts possibles.

Sevilla. El futbol són resultats i això és el que està aconseguint Jiménez amb el Sevilla. Van guanyar per la mínima i van igualar el seu millor inici de la tota la seva història. Segueixen empatats amb el Madrid en la segona posició i porten sis jornades sense perdre.

Betis. Els de Chaparro gràcies a un Sergio García estel·lar han tornat a guanyar. Aquests tres punts han salvat la cap al tècnic i els donarà molta força per afrontar el partit de copa.

Vila-real. Els de la plana han tornat a guanyar després d'una pájara de cinc jornades. Els de Pellegrini tornen a ficar-se en la lluita per una plaça champions.

València. Els d'Emery ens estan oferint grans partits, però que al final se'ls escapen de les mans. Gran xoc el d'aquesta tarda a San Mamés. Els che segueixen molt irregulars fora de Mestalla i això els està allunyant de la segona plaça. Només 1 victòria en els últims 4 partits.

Espanyol. Els de Mané segueixen en caiguda lliure i cada vegada sembla que el final estigui més lluny. Avui han perdut per golejada i la cosa cada vegada pinta pitjor. Els periquitos només han sumat 2 punts de 30. Des de la jornada 9 que no guanyen i els llocs de salvació ja estan a 5 punts.

Getafe. Els de Víctor comencen a complicar-se la vida. Els madrilenys porten 4 jornades consecutives perdent i això els ha allunyat molt del seu somni Europeu. Malgrat estar a sis punts del descens, el tècnic aragonès tindrà una setmana molt dura.

Mallorca. Els de les illes cada vegada estan però enfonsats. Massa facilitats i errors defensius per a un equip que vol sortir del descens. Només han aconseguit sumar 6 dels últims 42 punts i són el segon equip més golejat de la lliga. Dues dades poc optimistes per als seus aficionats i futur a primera. Si no donen un gir radical les coses, són carn de segona.
Osasuna. Els de Camacho cada vegada tenen més lluny els llocs de salvació, 7 punts. Els pamplonesos lluiten i posen ganes, però això no és suficient. Els veig amb possibilitats de salvar-se, però han de guanyar algun partit aviat sinó s'enfonsaran anímicament.

Valladolid. Els de Mendilibar estan tirant, en poques jornades, per la borda tot el seu bon treball. Les 4 derrotes seguides els han despertat del seu somni europeu. Avui els de Pucela s'han quedat gelats amb l'exhibició de Sergio García.

Atlètico de Madrid. Els matalassers segueixen sense guanyar i això els allunya cada vegada més de la Champions, malgrat que només estan a tres punts. Avui ha fallat el seu porter i els d'Aguirre només han pogut empatar, malgrat jugar contra 10 més de mitja hora. Només han sumat 1 punt dels últims 9, pobre bagatge per la seva gran plantilla. Han d'espavilar aviat perquè sinó el seu objectiu se'ls esfumarà.

Per a llegir la meva crònica del Calcio apreta sobre la imatge

Fifa World Player i alguna cosa més

2009-01-16T19:32:00.005+01:00

Avui m’he assabentat de que he “guanyat” un títol. El premi al blog que recomanaries a la gent per a llegir i també he quedat segon al blog amb millor informació. Hem vaig apuntar al concurs només amb la intenció de donar-me a conèixer i la veritat es que aquest premis han sigut una agradable sorpresa, no m’ho esperava degut a la gran qualitat i quantitat de blogs participants. Gràcies a tots per seguir el blog i espero mantindre el nivell.

Fet aquesta petita introducció, torno a la realitat.

Tot i que aquest blog no l’actualitzo des del 9 de gener, els exàmens t'absorbeixen, aquest setmana ha estat intensa, molts partits, algun premis, escàndols...
Dilluns sopava veient com Cristiano Ronaldo era coronat com a millor jugador del món i com Messi, Xavi i Fernando Torres eren relegats a posicions secundàries.
També va haver copa en diferents països: Espanya, Anglaterra, Itàlia i França… i partit del Manchester en lliga.
No vull entrar en valoracions de si CR7 mereix el títol, ha fet mèrits suficients, però vull nomenar dues coses que afecten al premi. Fa uns anys es deia que cap jugador espanyol podia optar a guanyar aquest premi i la pilota d'or, perquè amb la selecció no guanyaven res. Doncs be, Com és que aquest any, guanyada l'Eurocopa, Torres i Xavi només han pogut quedar tercer i cinquè, respectivament? Els dos, al igual que Casillas, Puyol, Villa… han fet mèrits suficients, tant a nivell individual com col·lectiu, per aconseguir alguna cosa i quedar molt més amunt en la classificació. En fi, l'Eurocopa no deu ser important. L'altra cosa és: Com es pot elegir el millor jugador de l'any a l'octubre/novembre? Amb aquest model es deixa de banda gairebé un 20% de l'any. I si també tenim en compte que en els mesos de juny, juliol i agost hi ha pocs partits interessants, gairebé obviem un 30% de l'any. Si les votacions s'haguessin produït el gener, el resultat hagués pogut ser un altre. La Fifa hauria replantejar-se el sistema de votació o sinó canviar el nom del títol, seria millor que passarà a dir-se: Fifa World Player temporada 08/09.
Millor no donar-li moltes voltes ja que com més penses, més clar et queda que el món es mou pel Màrqueting i la publicitat, i el futbol no és una excepció.
Tornant al Futbol, ja sabem els vuit equips que disputessin els quarts de final de la Copa del Rei i no hi ha hagut moltes sorpreses. Les revelacions ja han estat eliminades, cosa normal amb l'actual format, i només queden equips de primera divisió. Dels vuitens destacar el gran paper del Poli Ejido, que va estar apunt de donar la campanada, el gran moment de l'Athletic de Bilbao i que qui pega primer té molt treball fet. En quarts haurà bons partits, però sens dubte el més atractiu, amb permís del derbi, és el València – Sevilla.
Dos dels favorits al títol, tant a la copa com la lliga, s'enfrontaran per un lloc a les semifinals. Tant valencians com andalusos sembla que ja han sortit del sotrac que havien entrat i tornen a estar a gran nivell. El Sevilla haurà de jugar molt concentrat perquè la davantera d'Emery està que se’n surt, gran moment el de Villa, Vicente, Joaquin, Mata…
L'Athletic-Sporting serà un duel molt bonic entre dos equips, del nord, que estan fent una bona temporada. Un partit que aixecarà grans passions al camp i que “enfrontarà” a dues de les millors aficions de la lliga.
El Mallorca-Betis serà un partit entre dos equips en crisis i necessitats de victòries, que veuen la copa com el millor medicament per fer oblidar les penúries lligueres. Finalment, el derbi català. Els de Mané, que l'altre dia contra el Poli va aconseguir la seva primera victòria com a entrenador perico, estan jugant molt malament i van patir molt per eliminar al Poli. Per contra, els de Pep estan que se surten en totes les competicions. Dos pols oposats, però units per una ciutat i una eliminatòria. Molt difícil pronosticar el guanyador, malgrat que el Barça és el clar favorit. Els periquitos aniran a per totes i saben que la copa és l'única manera de maquillar la temporada dolenta que estan fent.
També hi ha hagut copa en altres països.
D'Anglaterra, eliminatòries Fa Cup, destacar que el Chelsea es va classificar a la segona i que el Hull va eliminar al Newcastle. També va haver un partit de la lliga, ajornat, entre el Manchester i el Wigan. Els de Ferguson van guanyar per la mínima, gol de Rooney, i ja li trepitgen els talons als de Benitez.
A Itàlia la cosa més important va ser que Buffon va reaparèixer després de diversos mesos de baixa per una lesió. El seu equip, la Vecchia Signora, va guanyar el Catània de Zenga, que estan fent una gran temporada a la lliga, per 3 a 0. En aquest encontre va tornar a marcar el gran capità, Del Piero. Al·lucinant el que està fent Alessandro amb 34 anys. També va haver un xoc de la lliga, corresponent a la 9 jornada, entre la Roma i el Sampdoria de Cassano. Els llops van guanyar amb 2 gols de Baptista i cada vegada estan més prop dels llocs europeus.
A França també va haver partits de la copa de la lliga, semifinals. El Girondins de Laurent Blanc, defensa que va jugar amb el Barça, va guanyar per 2-1 Chateauroux. El PSG es va sobreposar al fort cop que li va donar l'equip de Blanc diumenge i va guanyar per 2-0 al Lens.
I l'última cosa que vull nomenar en aquest post és l'escàndol de Ramon Calderón. Tot el que està passant aquests dies per la capital és indigne d'un equip del prestigi i l'entitat del Madrid. No se qui és el culpable real de tot això ni qui assessora a l'actual president dels blancs, però quan un és president d'una entitat tan important ha de saber comportar-se i que algunes coses no es poden fer ni dir.
Gaudiu del cap de setmana i recordeu que la primera volta posa punt final aquest diumenge.

Copa del Rei

2009-01-09T10:45:00.001+01:00

L'any ha començat carregat de partits. Tenim copa de rei per donar i vendre durant unes quantes setmanes.
Dimarts l'equip de Guardiola va donar una altra lliçó en el Calderón, quan les coses van bé qualsevol invent funciona a la perfecció, i van deixar “sentenciada” l'eliminatòria. Messi no és el millor del món perquè és d'un altre món. L'argentí va demostrar que va sobrat de talent i que quan pitja l'accelerador sentència el partit. A Leo només li faltava marcar gols per acabar d'esclatar.
Ahir es van jugar 5 partits. El Deportivo es va ficar a l'eliminatòria gràcies al gol que va marcar Omar Bravo en els últims instants de l'encontre. Aquests dies he llegit que Manolo Jiménez es jugava el càrrec enfront al Deportivo, penso que ni perdent els dos pròxims partits se’l cessi i si això ocorre voldrà dir que el futbol cada vegada aquest pitjor. El Betis va deixar mitja eliminatòria sentenciada al guanyar per la mínima a Irun. L'Espanyol segueix amb la seva ratxa dolenta i haurà d'estrènyer com local per passar a quarts, es van deixar remuntar en Ejido i van perdre per 3-2. El València i Racing, van empatar a 1, s'ho jugaran tot a la volta i el Sporting va donar vida al Valladolid en els últims instants, Cannobio va marcar el 3-1 en el minut 90.
Avui es disputen els altres dos partits de l'anada de vuitens. Destacar l'Osasuna-Athletic de Bilbao.
Però aquest post no l’he escrit per fer un resum del succeït en els vuitens de la copa del rei, sinó per demanar que es canviï l'actual format de la copa i donar possibles alternatives.
No se quan s'asseuran els equips i federació per canviar l'actual sistema, però se n’haurien de donar vergonya de que la cosa duri tant. Cada any la copa perd més interessés. Sort que en les últimes edicions hi ha algun equip gran a les rondes finals, perquè del contrari… “ningú” miraria la copa.
Les eliminatòries a doble partit són interessants i apassionants, però als equips immersos en competicions europees no els interessa aquest sistema, o si?
En l'actualitat es juguen moltes competicions, per la qual cosa la càrrega de partits és enorme. Els grans a l'hora de descartar una competició, mai es diu però se sap, sempre elegeixen la Copa. Als seus aficionats, com és normal, els agrada molt més jugar uns quarts de final de la Uefa o la Champions que disputar uns quarts de final de la copa del rei i als clubs també els interessen més les competicions europees, treuen més diners en cada partit.
Conclusió: la copa oblidada degut, en gran part, que és molt difícil poder fer una bona campanya en tres competicions. Però això canviaria amb només alguns retocs:

Si la copa passés de jugar-se a anada i tornada a disputar-se a partit únic:

L'emoció estaria assegurada en tots els partits.
Els aficionats acudirien en massa a veure els partits ja que serien com finals. No com ara, que en gairebé tots els partits de tornada no hi haurà ni l'apuntador.
Els grans s'estalviarien la meitat de partits, pel la qual cosa no deixarien la competició de banda. Guanyar la copa del rei salva la campanya a la majoria. Amb aquest “nou” model amb menys esforç traurien el doble.
També permetria que els equips petits tinguessin més opcions de donar alguna sorpresa i que arribessin més lluny.
La seu dels partits s'hauria d’elegir, segons la meva opinió, per sorteig. Res de mirar qui és l'equip petit o l'equip gran, tot el món amb igualtat de condicions.

També modificaria els equips participants en el torneig. Deixaria participar a equips de 3ra divisió. Per exemple: podrien jugar els 8 primers de cada divisió. Un total de 264 equips, molts més que ara, podrien participar a la copa del rei. Les dues primeres rondes serien entre equips de segona B i tercera. En la tercera ronda s'afegirien els de segona divisió i en la quarta els de primera, serien els trenta docents de final. Un equip de primera amb només guanyar 5 partits es ficaria a la final. Ara ha de disputar gairebé el doble.

Una altra cosa que s'hauria de canviar, en això ja incloem a la UEFA, és que el guanyador de Copa hauria de tenir accés a la Champions o almenys a la fase prèvia. Amb això ja acabaríem de donar-li l'empenta final a una copa que enamoraria als aficionats i interessaria als propietaris.

Molts països ja utilitzen aquest model: Anglaterra, França… en els que la copa no és una competició menor i oblidada, sinó un títol amb prestigi i que té emoció des de les primeres rondes.

Aquest seria el meu model/idea de la futura Copa del rei. Tinc clar que jo ni pinto res en aquest món, però penso que amb aquests canvis tots sortirien guanyant: clubs petits, clubs grans, aficionats, propietaris… per això que no entenc:

Per què no es canvia l'actual model de la copa del rei? Qui està interessat en mantenir-lo?

17 jornada. Liga espanyola

2009-01-06T23:30:00.003+01:00

La vida segueix igual. Al Barça no se li van entrebancar els torrons i va resoldre, amb sofriment, el primer partit de l'any. Per la part de dalt hi ha hagut alguns intercanvis de posicions. El València es col·loca segon gràcies als gols dels Davids. El Sevilla i el Madrid empaten a punts en el tercer lloc i l'Atlètico surt dels llocs Champions després de perdre, del 18 d'octubre que no ho feia. Per la part de a sota només hi ha hagut un canvi, el Recre surt del descens a costa d'un Mallorca en caiguda lliure.
En el panorama internacional el cap de setmana ha estat de copes llevat d'algunes excepcions. A Anglaterra s'ha disputat copa i les “sorpreses” han estat l'eliminació del City i l'empat del Chelsea, haurà de tornar a jugar. Els dos entrenadors comencen l'any igual com el van acabar, molt qüestionats. Els altres favorits han superat l'eliminatòria i només destacar que Torres va reaparèixer i va marcar un gol. A França també va haver copa. El Lió va ajornar el seu partit i el Schirrhein, equip de regional, va fer història al classificar-se per a setzens. A Portugal el Benfica del Quique va perdre davant el cuer i va cedir el liderat a un Porto en línia ascendent. A Escòcia el Celtic va empatar i el Ràngers ho ha aprofitat per retallar, un poc, la seva diferència, cinc punts els separen. A Grècia el Olimpiakos de Valverde, va guanyar per la mínima, segueix líder a 6 punts del segon.

Barça: Guardiola segueix lapidant records, és el millor entrenador “principiant” de la història de la lliga i amb aquest ritme l'equip i l'entrenador en batran molts més. El del dissabte era un examen molt complicat, però al final el van superar amb bona nota. Els de Pep demostren tenir les idees clares i saben tirar endavant partits travats com el del Mallorca. Henry sembla que comença a marcar gols i Iniesta torna per la porta gran. Tot són bones notícies per als de Laporta, queda molt, però de moment van molt ben encaminats. L'únic ensopegada dels culers queda molt lluny, des de la primera jornada que no perd cap partit a la lliga. Fa 16 jornades que estan invictes i porten cinc triomfs consecutius.

València. Els d'Emery van sumar tres punts, importantíssims, davant un rival directe en la lluita per les places de Champions. Porten una bona ratxa com a locals i si aconsegueixen mantenir-la com a visitants s’instal·laran en la part alta de la taula. Villa segueix sent la seva referència en atac però està molt ben respaldat per Silva, Mata, Joaquín i Vicente. Renan s'està consolidant com una assegurança sota pals i la defensa comença a ser sòlida.

Athletic de Bilbao. Els de Caparros porten 5 jornades sense conèixer la derrota. Malgrat l'empat a San Mamés la crisi ja està oblidada, estan a sis punts del descens. Els lleons s'afermen a la zona “tranquil·la” de la taula i respiren tranquils en aquest inici d'any.

Almeria. Hugo Sánchez s'ha estrenat amb una victòria importantíssima. Els andalusos portaven cinc jornades sense guanyar i s'estaven aproximant a les posicions perilloses, però amb aquests tres punts el mexicà podrà treballar més tranquil els pròxims dies.

Deportivo. Els de Lotina no afluixen i comencen l'any igual com el van acabar, amb victòria, però amb la diferència que s'han posat en posicions europees. Dels últims 27 punts n’han aconseguit 21, només el Barça els supera en aquesta dada. Els gallecs tenen una bona plantilla i, si no acusen estar en tantes batalles, aquesta temporada lluitaran per entrar en posicions europees.

Màlaga. Els de Tàpia estan fent una excel·lent temporada en el seu retorn a primera. Han guanyat per la mínima i es consoliden en la part alta de la classificació. Porten tres jornades sense perdre.

Racing de Santander. El Nadal han servit als càntabres per carregar les piles i han guanyat el primer partit de l'any, portaven tres empats consecutius. Muñiz respira tranquil i el seu equip mira cap a dalt. Zigic ha tornat per la porta gran i ha marcat el gol de la victòria. El seu retorn donarà un plus a l'equip.

Madrid. Juande està fent a la perfecció la seva feina, guanyar partits. Els blancs són un equip ordenat que en els contraatacs et fulmina. Robben (el millor amb diferència), Casilles i Pepe són els tres puntals de l'equip. Porten dues victòries consecutives i tornen en llocs de Champions.

Recreativo. Al final el bon treball i joc de l'equip han donat els fruits esperats. Els de Lucas Alcarraz han guanyat 3 dels últims 4 partits. Han sortit de les posicions de descens, pel que podran estar més tranquils a l'hora d'afrontar els seus partits. Riesgo ha estat el millor del partit al parar dos penals.

Atlético de Madrid. Semblava que mai arribaria aquest dia, però… els d'Aguirre han tornat a perdre i ho han fet en un camp molt complicat com és Mestalla, portaven 9 jornades sense fer-ho. Els matalassers han comès alguns errors i han donat la sensació d'haver jugat per sota de les seves possibilitats. Només han aparegut en moments puntuals i això no ha estat suficient per treure alguna cosa positiva de la capital del túria. Han de reprendre la senda dels triomfs i demostrar que això només ha estat una relliscada. Tenen equip per barallar-se per entrar en la Champions.

Osasuna. Els de Camacho han entrat al 2009 amb un altre peu. Han estat capaços d'empatar en el minut 90, a principi de temporada això era impossible, contra el Sevilla. L'equip comença a creure en les seves possibilitats, però per a certificarlo els esperen unes dures jornades, el “Everest”. Si aconsegueixen treure bons resultats en les pròximes jornades l'equip sortirà reforçat i aniran cap a dalt.

Sevilla. Els de Manolo Jiménez no han començat bé l'any i l'empat sap a derrota. Malgrat deixar escapar 2 punts en els últims instants del partit, els andalusos segueixen en zona champions i porten 4 jornades sense perdre.

Valladolid. Als de Mendilibar se'ls han ennuegat els torrons. Els de pucela, malgrat estar en mitja taula, porten dues derrotes consecutives. Bon equip en el qual la seva banda dreta és la seva millor basa.

Mallorca. Els de Manzano, malgrat jugar un partit digne, no aixequen cap i han entrat en un espiral molt negatiu. Han plantejat un partit molt intel·ligent davant el líder, però no han pogut mantenir l'empat. Porten 9 jornades sense guanyar i només 6 punts dels últims 36. L'equip està en crisi institucional i esportiva. Han de donar un gir immediat a la seva situació, sinó el descens serà una realitat a les Balears.

Betis. Els de Chaparro han tornat a entrar en una espiral negativa. Només porten 1 punt dels últims 15 i l'equip ja s'ha allunyat, massa, de les posicions europees. Bona plantilla i amb jugadors interessants del mig camp cap a dalt, però els falta una killer per materialitzar les moltes ocasions que creen.

Espanyol. Els de Mané, malgrat aconsegueir un important empat com visitants, no aixequen cap i només han guanyat 1 partit dels últims 13. Mané no sap el que és guanyar com a periquito i el calendari que se'ls acosta no és per llançar coets. Han de reaccionar aviat, ja que cada jornada estan més enfonsats en la taula.

Getafe. Els de Víctor Muñoz han jugat un partit seriós, però el resultat final no els ha acompanyat. Segueixen a la zona mitjana de la taula, però porten dues jornades perdent. Víctor haurà de redreçar aviat la situació, perquè sinó el fantasma de la destitució tornarà a aparèixer.

Sporting de Gijón. Els de Manolo Preciado porten una tendència negativa, només 1 victòria en les últimes 4 jornades. Espero que només sigui un sotrac i que el seu estil de joc els torni a donar victòries. Segueixen a la zona mitjana de la taula.

Vila-real. Els de la plana, com és habitual, han començat l'any perdent. Els de Pellegrini es troben en un moment crític i ja estan fora de les places europees. Estan notant, en excés, el baix rendiment dels seus millors homes. Només han estat capaços de sumar 1 punt dels últims 12. Han de reaccionar aviat i trencar aquesta tendència negativa, del contrari les posicions europees se'ls allunyessin molt ràpid.

Numància. Partit dolent dels de Sòria. Són un equip molt irregular i patiran per mantenir la categoria. No porten una ratxa dolenta, per les seves aspiracions, però els costa molt guanyar els partits.

Últim post

2008-12-31T10:31:00.003+01:00

L'últim post de l'any el vull aprofitar per fer un resum de tot el que ha passat, per explicar la meva nova experiència, per a donar-vos les gràcies per deixar la vostra opinió i per participar en el bloc i per desitjar-vos un bon i prospero 2009.

L’any 2008 a banda de ser recordat per l'any de la crisi econòmica també serà recordat: per ser l'any que Espanya va guanyar la seva segona Eurocopa jugant un gran futbol; per ser l'any que Schuster va guanyar la lliga amb el Madrid però que no es va menjar els torrons a la capital; per ser l'any que Calderó i Mijatovic van fer “més el ridícul”; per ser l'any que Koeman va guanyar la copa del Rei amb el València però que no va acabar la temporada; per ser l'any que Laporta va salvar el cap pels pèls; per ser l'any que Guardiola va recuperar un estil de joc, per al Barça, que agrada a tot el món; per ser l'any que Cristiano Ronaldo i el seu Manchester ho van guanyar gairebé tot; per ser l'any que el futbol rus va tornar per la porta gran: Zenit campió Uefa i Rússia semifinalista de l'Eurocopa; per ser l'any que Sporting, Màlaga i Numància van tornar a primera; per ser l'any que el Saragossa va tornar a segona; per ser l'any en que el futbol ofensiu i els gols van guanyar a les defenses i al futbol conservador, per ser l'any que Espanya va guanyar l’ensalada a l'argentina, per ser l'any que el ciclisme espanyol ho va guanyar tot; per ser l'any que el bàsquet espanyol va demostrar estar a l'altura dels americans; per ser l'any… en fi, un gran any per al futbol i per a l'esport espanyol.

Em vaig iniciar amb això dels blocs a principis de maig, el blog en castellà, sense saber res ni conèixer ningú d’aquest món. Vaig crear “futbol mundial” amb la intenció d'escriure articles sobre l'esport rei, futbol. Mai em podia imaginar que hagués tanta gent amb blocs i que hagués tant nivell. La veritat és que són dos grans i agradables sorpreses. He conegut a moltes persones. He deixat la meva opinió a n’aquest bloc i en altres, espero que mai hagi ofès a ningú, i he anat aprenent moltes coses gràcies a vosaltres. Desprès d’un periode d’adaptació vaig decidir crear el blog en català, tot i que la gent no deixa tants de comentaris com el de castellà les visites són força altes. Amb aquest, últim article de l'any, he escrit 22 post i he tingut casi 1000 visites en poc més de dos mesos de “vida”. Estic molt content amb els resultats. També, gràcies al bloc, m'ha sortit l'oportunitat de poder col·laborar en dos projectes molt interessants com són: Futbol de lujo i Toca-la de cara. Gràcies als dos per pensar en mi i per deixar-me donar la meva visió en les vostres pàgines.

Tal com he dit al principi, gràcies per deixar les vostres opinions o comentaris en el bloc i per participar. Sense les vostres aportacions un bloc no pot créixer ni millorar. Mai deixin de dir la seva opinió, ja que totes són bones i respectables.

El dia 4 tornaré a reprendre el bloc amb l'habitual semàfor de la jornada i amb breus apunts d'allò succeït en el panorama internacional.

Finalment desitjar-vos un bon 2009, que sigui millor que el 2008, i donar-vos les gràcies per participar en el bloc.

Champions League. Sorteig Octaus

2008-12-27T15:13:00.008+01:00

Hola com tots sabeu divendres passat es va celebrar el sorteig de la Champions i de la Uefa i, com era d'esperar, haurà grans partits.
Vaig a fer un resum dels equips que s'enfronten als espanyols i de la resta de partits diré la meva opinió.
Dels vuit partits en veig dos de molt igualats (Inter vs. Manchester i Chelsea vs. Juventus), tres un poc desigualats (Atlètic de Madrid vs. Porto, Arsenal vs. Roma i Madrid vs. Liverpool) i tres desigualats (Olympique Lió vs. Barça, Vila-real vs. Panathinaikòs i Sporting de Lisboa vs. Bayern Munic).

Barça – Olympique de Lió. Els de Guardiola s'enfrontaran al pitjor Lió dels últims anys. Un equip en el que només destaca Benzema i que és feble en defensa, malgrat que Claude Puel busca que el seu equip sigui ordenat. En el campionat francès ho ha aconseguit, ja que són l'equip menys golejat però a Europa han estat l'equip que més gols ha encaixat dels 16 que van passar a vuitens. Juguen un 4-3-3 però que moltes vegades es converteix en un 4-5-1. Són un equip que li agrada arribar per les bandes (Govou, Kallstrom, Kieta…) i que deixa jugar al seu rival. Al mig del camp destaca Makoun, un obrer, però els altres dos, Toulalan i Junhino, no estan rendint a bon nivell. Juninho està molt lluny de ser aquell jugador determinant, està en el declivi de la seva carrera i Toulalan no ha aportat tot el que s'esperava d'ell en el mig camp. En atac, malgrat tenir bons jugadors (Fred, Govou, Kallstrom, Keita…), només mostra una regularitat Benzema. Van líders en el campionat francès però aquest any estan patint més de l'habitual per guanyar els seus partits, la majoria per la mínima. Si no milloren el seu ordre defensiu ho passaran malament davant els de Pep. No crec que el Barça tingui problemes per passar de ronda davant un conjunt que li deixarà fer el seu joc.

Liverpool – Madrid. Els de Juande ho tindran complicat davant un conjunt que la paraula equip li va com anell al dit. Són un bloc molt ordenat en el que també hi ha cabuda a les estrelles. Són el millor Liverpool dels últims anys i les eliminatòries a doble partit se'ls donen molt bé. Bona defensa, gran mig camp i eficàcia en la delantera. Juguen un 4-3-2-1 però que pot variar a un 4-2-3-1 o a un 4-4-2. Aquest estiu s'han reforçat molt bé i això s'ha vist reflectit en els resultats de l'equip. Keane, Riera, “Insúa” i Dossena són els fitxatges que millor rendiment estan donant. Juguen un futbol especulatiu i directe, quan arriben dalt no solen perdonar. La seva defensa és ordenada i fiable malgrat que Carragher no està en el seu millor moment, però els Agger, Arbeloa, Skrtel, Dossena, Aurelio, etc. cometen pocs errors. El seu mig camp, destaca per la seva pressió, és complet i regular. Aquest any Xabi Alonso està tenint més protagonisme i amb les seves arribades des de la segona línia, Gerrard també, aporta gols a l'equip. Per les bandes juguen Kuyt, cau a la dreta, i Riera. L'espanyol està jugant a bon nivell i aporta frescor en atac. Babel no entra amb tanda freqüència en l'esquema de Benitez però és un recanvi de garanties. I com a davanter està el “Niño” Torres. El madrileny, la temporada passada, va aconseguir uns grans registres anotadors. Aquesta campanya sembla que les lesions el persegueixen, però si torna a agafar el ritme és un dels davanters amb més gol d'Europa. Keane, que està generant alguns dubtes malgrat no tenir un rendiment dolent, és un davanter treballador i que aporta gol. Dono com favorit al Liverpool però no descarto als blancs, si està Robben els blancs tindran opcions de donar la sorpresa. La clau de l'eliminatòria serà el resultat d'anada. Si el Liverpool li marca un gol al Madrid i aconsegueix un empat o una victòria, la cosa estarà molt encaminada per al Spanish Liverpool, però si el Madrid guanya i el Liverpool no marca els de Juande seran favorits.

Oporto – Atlètic de Madrid. Els d'Aguirre farien bé en no confiar-se perquè davant tindran un rival ordenat, eficaç i que juga al contraatac. Malgrat no ser líders en el seu campionat i haber “perdut” importants jugadors aquest estiu, és un equip que està creixent. El seu esquema tàctic varia entre el 4-4-2 i el 4-3-3. Han patit importants baixes: Assunçao (Atlètic de Madrid), Quaresma (Inter), però la que més ha notat és la de Bosingwa (Chelsea). Algunes de les noves incorporacions estan donant bon nivell: Hulk i Rodríguez, però altres com Sapunaru no estan rendint l’esperat. La porteria i la defensa són les seves debilitats, això juga a favor dels “colchoneros” que tenen als seus davanters com la seva millor arma. El mig camp dels portuguesos és una bona línia. Destaca la qualitat de Meireles i la classe i garra de Lucho. Per la banda esquerra, Rodríguez fa molt de mal. En la davantera juguen Hulk, està fent una gran temporada, i el crac de l'equip, Lisandro Lopez. L'argentí va ser el millor jugador i el màxim golejador de la lliga portuguesa la temporada pasada. Aquest any, després d'un inici dolent, està recuperant el seu olfacte golejador. En la primera fase va marcar 4 gols i en l'últim mes i mig marca en gairebé cada partit. Lisandro és un Killer en tota regla: bon cop de cap, excel·lent tret, gran treball i forta pressió a la defensa rival. L'Atlètic és el meu favorit per passar de ronda ja que la defensa del Oporto és molt feble, però que no descuidin la seva reraguarda perquè els de O'Dragao aniran a per totes.

Panathinaikòs – Vila-real. Els de Pellegrini, si juguen al seu nivell habitual, no han de tenir problemes de superar a un Panathinaikòs que tindrà el seu camp com el jugador número 12. En el campionat domèstic són tercers a 7 punts de l'Olympiakòs de Valverde però a Europa van guanyar els tres últims partits de la primera fase i van acabar primers de grup per davant dels de Mourinho. L'equip de Ten Cate, malgrat tenir l'aurèola de tècnic ofensiu, és defensiu. El seu esquema tàctic pot variar del 4-5-1 al 4-3-3 o al 5-3-2, aquest últim és el menys habitual. Han fet importants incorporacions aquest estiu, Gilberto Silva e Ivanschitz, però els resultats no estan arribant, de moment. Malgrat ser un equip defensiu els de Ten Cate reben gols. En defensa destaca l'espanyol Sarriegui, va marcar el gol de la victòria davant l’Inter. En el mig camp hi ha diversos jugadors a destacar: Simao, estil Makelele, recupera infinitat de pilotes; Gilberto Silva està molt lluny del nivell que va mostrar en l'Arsenal i de les bones expectatives que es van crear amb el seu fitxatge; Ivanschitz és el jugador amb més talent de l'equip, però no acaba de trobar la regularitat necessària en el seu joc per explotar definitivament; Tziolis és un de les revelacions del futbol grec. Depenent de l'esquema, Karagounis i Salpingis, juguen de centrocampistes o davanters. Karagounis és l'estrella de l'equip però Salpingis és el seu escuder. Karagounis, en la seva segona etapa en el Pana, està sent decisiu amb els seus gols. El seu esperit de lluita i garra donen uns plus als de Spyrot Louis. Com clara referència en punta està Mantzios i de recanvi tenen a Ninis, una jove promesa de 18 anys. El Vila-real és favorit davant un equip de ritme lent i irregular que té el seu camp com punt fort. Els de Ten Cate vindran a especular en el Madrigal, si el submarí groc no rep cap gol com local té molt treball fet.

Manchester United – Inter de Milà. Duel de mestres a les banquetes, de grans defenses, de centrocampistes consagrats, de bons davanters, d'estrelles… El plat fort de vuitens. Mou va dir que volia que li toqués un rival difícil com càstig per als seus jugadors per no fer els deures quan els tocava, algú el va escoltar i els va caure l'actual campió. L'Inter, malgrat ser líder en el calcio, no està jugant a bon nivell i és molt irregular a Europa. Ibrahimovic és l'estrella dels nerazzurris. Els de Ferguson no estan al nivell de l'any passat però tenen una gran plantilla, amb molts i bons recanvis, i estrelles que poden decidir per si sols una eliminatòria. Serà un duel entre dos equips durs i forts, en el que la inspiració de les seves estrelles serà determinant a l'hora de decidir l'eliminatòria. L'actual campió té el factor camp a favor però si hagués de fer una quiniela posaria una “X”, ja que els dos són grans equips.

Juventus – Chelsea. Ranieri s'enfrontarà contra el seu ex-equip. La irregulariedad del Chelsea de Scolari contra l'eficàcia d'una Juve ordenada. L’altre plat fort de vuitens. Els Blues no acaben d'arrencar, però són un bloc molt sòlid i competitiu. De moment la seva estrella és Anelka, gràcies als seus gols són segons en la Premier, però hi ha altres grans com: Ferri, Ballack, Deco, Lampard, Drogba, etc. Veurem si al febrer Scolari ja ha trobat la tecla per fer sonar a aquest bon grup. A Itàlia estan al·lucinats amb els resultats de la Vecchia Signora tot i les importants baixes. Ranieri ha creat la seva Juve. Ningú esperava que, després de les nombroses baixes, l'equip pogués rendir al nivell que ho està fent. Esquema tàctic molt treballat, els de Ranieri saben al que juguen i no es compliquen. Amauri i Del Piero són les seves estrelles i les referències en atac. Si estan inspirats aquests dos, els bianconeros tenen, a part del factor camp, uns plus a favor. Serà una eliminatòria de molt múscul i de lluita entre dues mitges poderoses. Veurem si l'enèsim projecte de Abramovich aconsegueix el seu títol més desitjat. Jo aposto pel Juventus.

Roma – Arsenal. El tercer duel entre anglesos i italians. Dos equips que estan fent un inici irregular, la Roma sembla que s'estigui recuperant, i que intenten jugar un futbol ofensiu. La Roma anirà a per totes, ja que la final es juga en el seu camp i perquè és una de les últimes oportunitats per a que el seu capità aixequi l'orelluda. Totti, de la mateixa manera que Cesc, es va lesionar aquest passat cap de setmana però el gladiador només estarà una mica més d’un mes de baixa mentre que el català estarà més de tres mesos, per la qual cosa es perdrà l'eliminatòria. Totti és l'ànima dels llops i amb ell al camp els de Spalleti milloren un 100%. L'altra estrella de l'equip és Vucinic, un davanter completíssim, que està fent una bona temporada. Tenen uns bons jugadors en el mig camp la Roma: Aquiliani, De Rossi, Perrota, Menez i Baptista. Els de Wegner un equip irregular i jove afrontarà l'eliminatòria amb inferioritat després de la baixa de Cesc. L’estrella de l'equip, quan no està Cesc, és Adebayor. A la porteria està l'espanyol Almunia. Els Gunners tenen problemes en defensa quan no està Gallas, però en la seva plantilla hi ha futures estrelles (Van Persie, Nasri, Walcott). La seva inexperiencia, en aquest tipus d'eliminatòries, els passarà factura. Aposto per la Roma ja que l'Olímpic serà un olla a pressió i Cesc no estarà per lesió.

Bayern Munic – Sporting de Lisboa. És el duel de vuitens mes desigualat. Els de Klinsmann, després d'un inici dolent de temporada, han trobat el seu estil de joc, no molt brillant, i els resultats han començat a arribar. Els alemanys són un equip amb molt gol. A l'equip de Beckenbauer destaquen Ribery, Klose i Toni. Ells sols decideixen els partits i solucionen els errors d'una defensa irregular. Els de Lisboa, quarts en la seva lliga, poc poden fer en una competició que els queda molt gran. Veloso i Moutinho són les seves dues estrelles. Els teutons faran valer la seva superioritat i la seva experiència per superar sense problemes aquesta eliminatòria.

Volia donar la meva opinió i un petit resum dels rivals dels espanyols en la Uefa i també dels partits més interessants, que hi ha uns quants, però no ho faré perquè l'article ja ha quedat molt llarg i tampoc vull cansar. En l'article que va escriure, la setmana passada, de la Uefa hi ha pistes i valoracions dels equips favorits. Dir que l'Aalborg és un bon equip, però que Lotina pot estudiar-lo bé perquè sempre juguen igual i que el València s'enfrontarà a un Dinamo de Kíev que s'ha gastat molts milions però que no està rendint al nivell esperat. Crec que els dos superaran l'eliminatòria.

Si vols llegir la crònica del calcio que faig per a Futbol de lujo pitja en la imatge

16 jornada. Liga espanyola

2008-12-22T11:54:00.007+01:00

En aquest cap de setmana, igual com l'anterior, hi ha hagut grans partits tant a Espanya com en el món. El Barça va guanyar en el Madrigal i es desmarca de tots els seus adversaris. El Madrid va tornar a aconseguir els tres punts.

Anècdota
En el Calcio s'han marcat 24 gols, però el 25% s'han anotat en l'últim partit de la jornada (Milan-Udinese)

La jornada 16 ha propiciat alguns intercanvis de posicions, però el primer i l'últim segueixen sent els mateixos. Els blaugranes han acabat l’Everest i han aconseguit un ple, gràcies a això ja estan a 10 punts del seu immediat perseguidor. Sembla que el títol de lliga ja està decidit i que l'emoció se centrarà en la lluita pel subcampionat, entre el segon i el sisè només hi han dos punts. El Deportivo vol ficar-se en la lluita, amb aquests cinc equips, per entrar a Europa. Malgrat guanyar per golejada l'Osasuna no aconsegueix sortir dels llocs de descens en els quals torna a entrar l'Espanyol.

En el pla internacional diverses coses a subratllar: El triangular pel títol de l'obertura es decidirà dimarts en l'enfrontament entre Tigre i Boca. San Llorenzo malgrat haver guanyat el primer encontre ja no té opcions. Els tres grans d'Itàlia guanyen, la Fiorentina es fica en zona Champions i la Roma ensopega. En la Premier, el Liverpool espera el nadal amb ànsies per veure si li arriba el seu regal més desitjat, Torres, i tornen a guanyar partits. Segueixen líders però demà el Chelsea els pot superar. El City de Robinho entra en descens. A França el Lió segueix líder però patint. A Holanda l'Ajax goleja, però el AZ segueix líder. A Escòcia el Celtic, líder, i el Ràngers segueixen amb la seva habitual lluita pel títol. A Turquia el Fenerbahce de Luis va guanyar dissabte, però segueix ocupant la quarta plaça a dos punts del líder i a Grècia el Olimpiakos de Valverde segueix encapçalant la classificació a sis punts del seu immediat perseguidor. Be, em deixava que el Manchester United s'ha proclamat campió del mundial de clubs al derrotar a la final, amb gol de Rooney, al Quito.

El semàfor de la lliga:

Barça: Ja només els feia falta guanyar amb deu per deixar clar que aquesta lliga, llevat una hecatombe, ja té propietari. Els de Guardiola han superat en el Madrigal a un bon Vila-real que els ha posat difícil, però aquest equip és superior als altres. Portar 41 punts en 16 jornades i estar a 10 punts del segon està a l'abast de molt pocs equips. Gràcies a la victòria d'aquesta nit són el millor equip del 2008 i han aconseguit fer el millor inici de lliga fins a la jornada 16 de tota la història. Els de Pep si mantenen el ritme aniran aconseguint records i títols.

Atlètic de Madrid: Els d'Aguirre ja estan en zona champions gràcies al seu poderós atac. Porten una espectacular ratxa de resultats, en lliga ja fa 9 jornades que no coneixen la derrota. Els matalassers tindran un bon Nadal, però han de seguir millorant. La defensa segueix sent la seva assignatura pendent, si volen guanyar algun trofeu l'han de millorar. El seu quartet, aquesta setmana duo, va tornar a ser decisiu.

Deportivo. Els de Lotina han acabat un gran any. Només han patit 2 derrotes en els últims vuit partits i porten 4 victòries seguides com local. Avui han sortit a guanyar i han arrasat. Si segueixen a aquest nivell, tornar a Europa l'any que be serà una realitat. Els gallecs són un equip jove i tenen molt que dir.

Numància. La victòria d'avui ha estat memorable. Los pajaritos són un camp molt complicat i d’allí volen molt pocs punts. Han remuntat un marcador en deu minuts a un Valladolid que arribava en un gran moment. Gràcies a aquests tres punts s'allunyen més de les últimes posicions.

Osasuna. Els de Pamplona han donat un bon regal a la seva afició. Aquesta victòria els donarà molts ànims per afrontar un any 2009 que es presenta dur i complicat. Segueixen últims, però a només dos punts de la salvació.

Sporting de Gijón. Els asturians han tornat a guanyar i s'instal·len a la zona tranquil·la de la taula però mirant cap a dalt. Preciado ha aconseguit consolidar el seu projecte i la seva idea de futbol. 7 victòries i 4 derrotes en els últims 11 partits demostren la bona trajectòria d'aquest equip. Avui, han donat la estocada a Arconada.

Athlètic de Bilbao. Els lleons ja són temibles. Els de Caparros tindran un Nadal tranquil. Només una derrota en els últims set partits confirmen la seva trajectòria ascendent. Ja estan a la zona mitjana de la taula i les posicions de descens sembla que ja estan oblidades.

Màlaga. Els de Tàpia han aconseguit un punt a domicili i es mantenen a la zona tranquil·la de la classificació. Malgrat ser la temporada de la seva volta estan aconseguint uns grans resultats.

Valladolid. Els de Mendilibar malgrat deixar escapar una victòria clara en els últims deu minuts, porten una gran ratxa de resultats, només 2 derrotes en 8 partits. Han de millorar la seva defensa si volen seguir prop d'Europa, són vuitens i amb alguns jugadors interessants.

Sevilla. Els andalusos, per sort, han posat punt final a una setmana dolenta. Malgrat l'empat són segons i han d'aprofitar el Nadal per agafar moral i seguir lluitant perquè tenen una bona plantilla. Porten 3 jornades sense perdre.

Madrid. Els blancs van tornar a guanyar un partit en lliga, però la seva trajectòria segueix sent molt irregular, només 2 victòries en els últims 6 partits. Juande va deixar clar quin serà el seu sistema de joc a partir d'ara. Amb Robben aquest equip té una altra cara.

Mallorca. Els balears han sumat un punt important davant el segon, ja que els permet sortir de les posicions de descens. El Nadal els aniran bé per carregar piles i per intentar trencar la seva penosa ratxa de resultats, porten 8 jornades sense guanyar.

Getafe. Els de Víctor es van veure superats per un Osasuna endollat. Els madrilenys porten una bona trajectòria i segueixen a la zona tranquil·la.

Racing. Els de Santander tornen a empatar un partit. Estan a cinc punts del descens i porten vuit jornades sense perdre.

València. Els d'Emery no estan fins i porten una trajectòria irregular. Són quarts però s'han de posar les piles com visitants. 2 derrotes en 3 partits és massa per a un equip que expira a guanyar títols.

Vila-real. Els de la plana han plantat cara al líder, però han perdut. Porten 2 derrotes consecutives i només 1 victòria en 6 partits. Molt poc per a aquest equip. Pellegrini haurà de tornar de motiva a una plantilla que té molta qualitat. Són sisens.

Recreativo. Als de Huelva només els ha durat dues setmanes la ratxa, avui han tornat a perdre i de manera contundent. Els de Alcarraz segueixen en posicions de descens. El degà de la lliga patirà per mantenir la categoria.

Almeria. El d’Arconada era un final anunciat. Només sumar 1 punt dels últims 15 ha estat una llosa massa pesada per a ell. Estan dos llocs per damunt del descens. En atac han de millorar perquè si no marquen gols els serà difícil guanyar partits.

Betis. Els de Chaparro han entrat en un altre espiral negatiu. En les últimes quatre jornades només han estat capaços de sumar un punt. Estan a la zona mitjana de la classificació, però tenen equip per lluitar per una posició Europea.

Espanyol. Als periquitos els han tallat les ales. Han tornat a les posicions de descens i han estat el pitjor equip de l'any 2008. Sembla que amb Mané l'equip ha experimentat una millora, però en defensa estan malament i els marquen molts gols. Porten 7 jornades sense guanyar i només han aconseguit 1 victòria en els últims 12 partits. A aquest ritme aviat seran últims.

Fran

2008-12-21T02:33:00.007+01:00

La llegenda que he elegit per a aquesta setmana és Francisco Javier González Pérez, “FRAN”. També era conegut com a “O Neno”. Va ser un jugador que va marcar un abans i un després en la història del Deportivo i del futbol gallec.

Fran no era un jugador que destaqués per tenir una velocitat endimoniada però si per la seva excel·lent tècnica, per un gran toc de pilota, una gran visió de joc i per fer uns grans centres des de l'esquerra. Jugava d'interior esquerre però alguna vegada també se’l va utilitzar de mitja punta.
Fran va néixer el 14 de juliol de 1969 en Carreira (La Corunya, Galícia). Tota la seva trajectòria com a professional la va desenvolupar amb la samarreta del Deportivo de la Corunya. L'equip i ell jugador van créixer de la mà i els dos junts van aconseguir escriure una impressionant llegenda. També va jugar amb la vermella, però només ho va fer en 16 ocasions. Una xifra molt baixa tenint en compte la seva gran qualitat.
La seva trajectòria va començar en el 88 quan el Deportivo estava a segona. Però van ascendir a la primera divisió i de la mà del mític Arsenio Iglesias es va crear el Súper Depor. Aquell equip va enamorar a tots els aficionats pel seu gran joc i Fran era una de les seves referències. En la temporada 92/93 Fran és elegit com a millor jugador espanyol de la lliga.
El seu primer títol va ser la Copa del Rei del 95 i a l'inici de la temporada següent guanyen la súper copa d'Espanya.

Després d'aquests triomfs Fran i el Depor van estar uns anys sense guanyar res, però l'any 2000 va ser un any per a recordar. Fran va aconseguir entrar en la convocatòria per a l'Eurocopa del 2000, la seva únic presència en un gran torneig, i va alçar el seu primer, i únic, títol de lliga. Després de l'Euro va guanyar la Súper copa d'Espanya.
Però si el 2000 va ser el millor any de la història dels gallecs el 2002 Fran i els seus companys van tornar a escriure, en lletres de l'or, la seva particular llegenda. Van guanyar al Madrid al bernabéu a la final de copa del rei, el “centenariazo”, contra tot pronòstic. L'agost del 2002 Fran va aconseguir el seu últim trofeu com a professional, la Supercopa d'Espanya.
Va jugar més de 400 partits a primera divisió i malgrat no ser un gran golejador va marcar 44 gols en la màxima categoria del futbol espanyol.
A Europa Fran i el seu Deportivo van donar grans dosis de bon futbol, la millor i la més recordada és la del 6 d'abril del 2004 davant el Milà. Els d'Irureta van guanyar 4 a 0 al Milàn a Riazor i es van ficar en semifinals de la Champions. Fran va marcar l'últim gol cosa i els gallecs van remuntar el 4-1 de San Siro. Però en la següent ronda la sort no els va acompanyar i el Porto de Mourinho, Maniche, Deco i companyia els va superar per la mínima. Guanyar la Champions hagués estat el colofó final a la gran carrera de Fran.
Al llarg de la seva carrera Fran va poder abandonar la Corunya destí a la capital o Barcelona, però per uns motius o per altres, el destí va voler que fora profeta en la seva terra.
El Juny de 2005 es va retirar després de 17 anys vestint els colors del Deportivo. Els aficionats del Deportivo i els de la resta del continent sempre tindrem en ment a aquell gran jugador que va formar part del millor Deportivo de la Corunya de la història.

Copa de la Uefa

2008-12-18T01:16:00.004+01:00

La Uefa Cup sembla que vol reivindicar-se.
Aquesta competició, des de la creació de la Champions League, ha perdut en prestigi, equips d'entitat, i en algunes edicions en qualitat, però aquest any la cosa és diferent.
La Champions va fer molt mal a la Uefa perquè en ella van passar a participar els 4 primers de les millors lligues per la qual cosa la Uefa perdia equips.
Fa uns anys només anava a la Copa d'Europa el campió de lliga, després també anava el segon i en l'actualitat ja van els quatre primers.
A la Uefa anaven primer del segon al cinquè, després del tercer al sisè més els de la intertoto. Ara van el campió de copa, el cinquè i el sisè de la lliga, més els que se li afegeixen amb la intertoto.
La Uefa ha sofert molts canvis durant el temps, els últims a millor, però el que l'ha debilitat ha estat el fet que nombro abans.
A partir de l'any que bé es canviarà el nom de la competició, serà coneguda com a UEFA Europa League i la fase final estarà formada per 48 equips que s’enquadraran en 12 grups de quatre. Passaran els dos primers de cada grup a setzens de final i allà, igual que ara, se sumaran els tercers dels grups de la Champions.

Demà es comença a jugar l'última jornada, hi ha 9 places en joc i el liderat de la majoria de grups. Els primers eviten als quals vénen de la champions.
Hi ha partits molt interessants i tres equips espanyols que es juguen el passe a la següent fase, el València ja està classificat però lluita per ser primer. Els tres depenen d'ells mateixos per classificar-se però amb diferències:
Al Sevilla li serveix l'empat i depenent dels resultats, amb una derrota també passaria a setzens de final.
El Deportivo, que no pot ser primer, li serveix la victòria i l'empat i la derrota depenent dels resultats dels altres.
Al Racing és l'únic que només li val guanyar per passar de ronda. Juguen a casa davant l'equip de Robinho, que arriba en crisis i classificat.

El que volia dir en aquest post és que aquest any la veig molt igualada i molts equips, la majoria grans, amb opcions de lluitar pel títol.
Com sempre, abans del sorteig, vaig a dir els meus favorits i analitzar als millors:

València. Els d'Emery estan que se surten en lliga i tenen una plantilla el suficient àmplia com per lluitar en diversos fronts.

Sevilla (no està classificat però ho aconseguirà). Volen tornar a aconseguir la corona. Gran equip, sòlid en defensa i amb molta pegada en atac.

Deportivo (igual que abans, penso que passaran). Els de Lotina estan fent un gran inici de temporada. Pensar que poden arribar lluny en aquesta competició no és una bogeria.

Racing de Santander. Els aficionats del Santader, jo m'incloc, estarà molt contenta si el seu equip passa de ronda, però penso que haurien de centrar els seus esforços en la lliga. Voler aspirar molt a Europa els pot costar car a la lliga, ja que no tenen tanta plantilla per poder afrontar amb èxit tantes competicions.

Manchester City. Els de Robinho tenen la Uefa per salvar la temporada, és la millor forma de reivindicar el seu nivell i fer oblidar la pèssima campanya de la Premier. Els citizens han estat l'equip que més ha gastat en fitxatges.

Tottenham. Després de la marxa de Juande sembla que els Spurs estan agafant la forma. Tenen una plantilla d'enorme qualitat i si van agafant confiança seran un dels favorits.

Aston Vila. Els villanos estan fent una gran campanya en la Premier. Són quarts i ocupen plaça de champions. Un candidat al títol.

Werder Bremen. Els de SCAF són capaços del millor i del pitjor, per la qual cosa el seu rendiment és una incògnita. Tenen grans jugadors, el principal Diego.

Wolfsburgo. Els Wolves estan fent una temporada irregular en la Bundesliga però a Europa van vent en popa. Té una plantilla equilibrada. No el veig com a campió però serà un rival combatiu.

Hamburgo. Tot la baixa de Van der Vaart, els dinosaures estan fent una gran campanya en la Bundesliga, quarts a dos punts del líder, i a Europa. Una bona plantilla que destaca per la seva solidesa defensiva. Candidat al títol.

Herta de Berlín. Malgrat estar obligats a guanyar per passar, el conjunt de Berlín és un equip perillós. Són tercers en la Bundesliga.

Fiorentina. Un dels màxims favorits per guanyar el trofeu. En el calcio porten una línia ascendent i els seus davanters estan en ratxa, Gilardino és el màxim artiller del Calcio. Gran equip a coses molt interessants en atac. Candidat al títol.

Milan. Per nom hauria de ser un dels principals candidats a guanyar, però per joc i plantilla jo no els incloc. Si no milloren molt en defensa, en competicions per KO és molt important, aviat cauran.

Udinese. Volen maquillar la temporada fent alguna cosa en la Uefa. Per la seva davantera, Di Natale i Quagliarella, passen totes les opcions d'aquest equip.

Zenit. Els de Advocat estan amb l'orgull ferit i volen tornar a guanyar la Uefa per salvar els mobles. No juguen al nivell de l'any passat però tenen una bona plantilla.

CSKA. Un equip molt perillós i amb molta arribada. Se'ls ha de tenir en compte a l'hora de fer quinieles.

Girondins de Bordeus. Estan consolidant un gran projecte. Tenen molta qualitat en atac, destaca Gourcuff. Són tercers empatats a punts amb el segon i a tres del Lió. Poden arribar lluny.

Olympique de Marsella. Els de Pape Diouf estan segons a tres punts del Lió. Tenen a Ben Arfa com estrella. Un equip amb possibilitats.

Sant Ettiene. Malgrat estar fent una temporada desastrosa en la lligue 1, estan coquetejant amb el descens, a Europa rendeixen a gran nivell. La seva línia més temuda és l'atac. Si no milloren en el campionat domèstic crec que aquesta competició la deixaran de banda, però mentre millor no oblidar-los.

Dinamo de Kíev. No van fer una fase dolenta de grups en la Champions. No tenen una de les millors plantilles de la història, però seran un os dur de rosegar.

Ajax. Equip històric, però que no té equip per ser campió. Els quarts poden ser un bon resultat.

Galatasaray. Els turcs són tercers al seu país i volen tornar a conquistar aquest trofeu. Tenen a bons jugadors i en el seu camp són letals.

Olympiakòs. Dominen en el campionat grec però sembla que Europa se'ls resisteixi. Els de Valverde hauran de patir per passar de ronda ja que el Herta és un bon equip. Un dels dos caurà eliminat.

La Copa de la Uefa, la millor edició en anys, espera que el capità d'algun d'aquests equips l'aixequi. A partir del 18 de febrer gaudirem d'una de les competicions més antigues del continent.

Jo aposto pels equips espanyols malgrat que la Fiorentia, Aston Vila i Hamburgo estan molt forts.
Quins equips veieu amb més opcions?

George Weah

2008-12-16T01:20:00.002+01:00

George Manneh Oppong Ousman Weah, conegut popularment com George Weah, va ser un dels davanters més destacats dels noranta. Ha estat el millor jugador del segle XX al seu país, Libèria, i en el seu continent.
A Weah el van comparar amb Van Bastin. L'africà era un davanter amb molta presència, joc directe i bona definició. Les seves millors qualitats eren la seva gran velocitat, una bona tècnica, la seva potència física i un gran tret. El gol, estratosfèric, que va marcar el 8 de setembre del 96 al Verona, en el minut 90, és una clara mostra de totes les habilitats que posseïa.
George Weah va néixer l'1 d'octubre de 1966 a Monròvia (Libèria). Era tot un prodigi físic (1'85m).
Va ser un davanter, que mentre li va durar el físic, va marcar molts gols. Alguns d'al·lucinants com l’esmentat anteriorment. Va marcar una època tant al seu país com en el seu continent. Va ser el primer africà, de nacionalitat, que va guanyar el pilota d'or i el FIFA World Plaer.
Ha estat el millor jugador de la història de Libèria i dels millors del continent africà. Amb les estrelles solitàries no va arribar a disputar un mundial, però si dues copes Àfrica, en les que va aconseguir 1 gol. Weah va ser el màxim per a aquest humil país, que va posar dins del mapa futbolístic. Va jugar en clubs de 6 països diferents: Libèria, Camerun, França, Itàlia, Anglaterra i E.U.A.
George va començar la seva carrera en equips del seu país (Young Survivor de Clartown, Bongrange Company, Might Barole e Invincible Eleven) dels quals les dades estadístiques són molt escassos. Amb els Invincible Eleven va jugar 23 partits i va marcar 24 gols.
Aquests bons registres els van permetre emigrar a un altre país africà, Camerun. En aquest país va estar un any. Va jugar en el Tonnerre Yaounde i va guanyar la lliga del 1988. Els 15 gols en 18 partits i les seves qualitats li van permetre donar el salt cap al vell continent.
El Mònaco de Arsene Wegner el va fitxar l'any 88. El tècnic francès va ser el “encarregat” de polir a aquest gran davanter i Weah sempre li ha estat molt agraït. Amb els del principat va estar 4 temporades. En les que va guanyar una copa francesa i va arribar a una final de Recopa, que va perdre contra el Werder Bremen. L'any 1989 va ser nomenat millor jugador del continent africà. Amb el Mònaco va jugar 129 partits i va marcar 59 gols.
El Liberià no parava de créixer i volia guanyar títols. Per aquest motiu canvià d'aires i se'n va anar a la capital francesa. Al gran Paris Saint German dels noranta, un va compartir vestuari amb grans jugadors com Ginola. En Paris, va estar 3 temporades en les quals va guanyar una lliga francesa, una copa de França i una copa de la lliga. També va tornar a ser nomenat millor jugador Africà el 1994. Els seus números en el campionat francès eren bons, però on més destacava Weah era a les competicions europees. La seva gran campanya en la Champions del 94, va ser el màxim golejador amb 8 gols, li va servir per fitxar per un dels més grans, el Milà. Amb el PSG va jugar 137 partits i va anotar 55 gols.La trajectòria amb el Milà va ser la que li va catapultar al més alt del panorama futbolístic. A Itàlia va estar 4 temporades i mitja, se'n va anar el gener del 2000. Amb els italians va guanyar títols individuals i col·lectius. Amb els de milanelo va aconseguir 2 scudettos. A títol individual va guanyar el 1995 el FIFA World Player, el pilota d'or i el trofeu com a millor jugador d'Àfrica. És l'únic jugador, amb nacionalitat africana, que ha guanyat el FIFA World Player i el pilota D'or, en tota la història del futbol. El pilota D'or la va guanyar per davant de Klinsmann i el FIFA World Player per davant del seu company d'equip, Maldini. En l'any 96 va quedar segon en el FIFA World Player per darrere de Ronaldo. Van ser unes bones temporades en les quals va poder demostrar les seves grans qualitats i ser uns dels “primers” davanters del segle XXI. Va jugar amb la pressió d'haver de fer oblidar al mític Van Bastin, però Weah no va defraudar. Amb el Milà va jugar 147 partits i va marcar 58 gols.El gener del 2000 va fer les maletes i emigrà cap Anglaterra. El seu destí era Londres, el Chelsea. Weah, en els seus últims anys com a futbolista, ja tenia les seves qualitats molt minvades. Amb els Blues va guanyar la copa anglesa. Només va jugar 11 partits i va anotar 4 gols.L'estiu del 2000 se'n va de Londres destí Manchester. Amb el city només va estar uns mesos i en el gener del 2001 va tornar a la seva França estimada. Amb els The Sky Blues només va poder anotar 1 gol en set partits. Com indiquen les dades, Weah ja estava en el declivi de la seva carrera.Va fitxar per l'Olympique de Marsella. Amb els de Marsella va disputar 19 partits i va marcar 5 gols.
Després d’això George se'n va anar als Emirats Àrabs. Aquí va jugar 2 temporades amb el Al Jazira. En 19 partits va marcar 13 gols. Va ser l'acomiadament a un dels més grans d'Àfrica. Un jugador que va servir de model per a l'estereotip de davanter actual.
Amb tots aquests equips Weah va disputar, sumant tots els campionats nacionals i internacionals, 510 partits i va perforar la meta rival en 234 ocasions. Una mitjana de 0'46 gols per partit. En els seus gols es podia apreciar la varietat de qualitats que tenia el liberià: rapidesa, potència, habilitat, bon tret, remat de cap, etc. Un davanter molt complet, que a banda de ser recordat per les seves qualitats com a futbolista també ho serà per ser una gran persona.

Amb la Selecció de Libèria va jugar 60 partits i va marcar 22 gols. Va jugar dues copes d'Àfrica, les úniques en la que ha participat el seu país, i va estar a punt de passar la primera ronda però la sort no els va acompanyar. Weah, només va anotar un gol en aquesta competició, va ser en el partit inaugural de la Copa Àfrica del 2002 contra la selecció amfitriona, Mali. El partit va acabar amb empat gràcies al gol de Keita, actual jugador del Barça, en el minut 87. En aquesta edició Libèria tenia moltes opcions de fer història, però va veure com li van remuntar dos partitis en els tres últims minuts.
Weah sempre serà recordat com un dels grans davanters dels noranta. En ell s'ajuntava qualitat i potència. “Va servir” de model per als davanters que més triomfen al futbol d'avui dia.

15 jornada. Lliga espanyola

2008-12-15T11:49:00.009+01:00

Gran jornada de futbol, tant en àmbit nacional com internacional. El Barça va guanyar el clàssic per 2 a 0 i el Sevilla 1 a 0 al Vila-real.

Anècdota
Aquest cap de setmana en el Calci s'han marcat 41 gols, 17 més que a la lliga espanyola!

La jornada 15 ha propiciat alguns canvis, però el primer i l'últim segueixen sent els mateixos. Els de Pep es distancien a 8 punts dels seus rivals més pròxims, sembla que la segona posició estigui maleïda. El Vila-real ha perdut i baixa a la quarta plaça. Els colchoneros avancen als seus màxims rivals en la classificació i el Mallorca entra en posicions de descens per goal average.
En el pla internacional diverses coses a destaqués: la lliga obertura s'haurà de dir en un triangular entre: Tigre, Boca i San Lorenzo. El Hoffenheim s'ha coronat com a campió d'hivern a Alemanya, si no els heu vist mai jugar us aconsello veure'ls. La Juve li ha pegat un ball al Milà, 4 a 2. En la Premier els primers s'estan donant una treva per agafar forces pel sprint de Nadal. A França el Lió segueix encapit en donar emoció a aquest campionat i el PSG torna a estar entre els grans, els quatre primers només estan separats per 3 punts. I el Fenerbahce de Luis va guanyar, Guiza va marcar un gol, i són quarts en la classificació a dos punts del líder.

El semàfor de la lliga:

Barça: els de Guardiola dissabte van saber resoldre un exercici molt difícil de solucionar. Era el partit que podia marcar un abans i un després i així va ser. Un Barça diferent al qual estem acostumats a veure, va guanyar per 2 a 0 a l'actual campió i ja es distancia a 12 punts dels blancs. Té a vuit punts a Sevilla i València, els seus dos immediats perseguidors. És molt arriscat dir que aquest Barcelona ja és campió, però no ho és a dir que està dos passos per davant de la resta d'equips. Es deia que aquest equip només arrasava perquè havia jugat contra equips petits i que quan li toquessin els grans la cosa canviaria. Doncs aquestes són les seves estadístiques contra els grans, li falta enfrontar-se al Vila-real,: ha guanyat els quatre partits i ha marcat 15 gols i només n’ha encaixat 1! Espectacular. En el pla individual destacaré als dos que van marcar Messi i Eto'o que estan realitzant el seu millor inici de temporada. Si aquest equip manté aquest llistó, és molt difícil, aconseguirà molts rècord aquesta lliga. Són l'equip més golejador i el menys golejat de la lliga, amb molta diferència.

Atlètic de Madrid: Els d'Aguirre segueixen en estat de gràcia. Avui han tornat aparèixer els seus cracs i han pogut sumar els tres punts davant un rival molt complicat. Ja són cinquens i només estan a dos punts de la Champions i a 3 de la segona plaça. Els colchoneros porten tres victòries consecutives i vuit jornades sense conèixer la derrota. Aquests grans resultats els han servit per avançar al seu etern rival en la classificació. Ja ningú dubta del mexicà.

Athletic de Bilbao: Ja era hora que els lleons fessin por. Els de Caparrós porten tres jornades sense conèixer la derrota i s'estan allunyant de les posicions de descens. San Mamés és un fortí, porten tres victòries consecutives en el seu camp, i si segueixen així la permanència serà molt més fàcil. Llorente està jugant a gran nivell i l'Athletic ho està agraint.

Getafe. Els de Víctor Muñoz han agafat el ritme. Quatre jornades sense perdre i ja són novens en la taula. Van coronar el “Everest” amb només una derrota. Avui han donat un recital ofensiu contra el Mallorca, amb un Uche en pla estel·lar. Tenen la Uefa un poc més a prop i el descens més lluny.

Màlaga: sembla que els de Tàpia tornen a aixecar cap gràcies a les seves victòries com locals. Han superat al Numància en un dels pitjors partits de la jornada. Són descens i estan a 5 punts de la Uefa.

Recreativo: Els d'Alcaraz han aconseguit una victòria importantíssima davant un rival directe. Els de Huelva porten dues victòries consecutives. Segueixen en posicions de descens, malgrat aquests sis punts, però la salvació és molt més a prop.

Sevilla. Els de Manolo Jiménez han tornat a guanyar a un rival directe en la lluita pel campionat. Després de la derrota davant el Barça han encadenat dues victòries consecutives.

València. Els d'Emery aconsegueixen una victòria soferta davant els periquitos. Aquests tres punts els permeten anar al Bernabeu com segons en la taula. Han de millorar la seva irregularitat com visitants si volen lluitar pel títol final.

Valladolid. Els de Mendilibar juguen a un gran nivell. Avui han aconseguit la victòria davant un Depor en ratxa. Només una derrota en les últimes set jornades. Han marcat una mitjana de tres gols en els seus últims quatre partits. Gran moment de forma de Pedro López i Pedro León. Són vuitens i només estan a tres punts de la Uefa.

Deportivo. Els de Lotina s'han vist superats per un gran Valladolid. Malgrat la derrota segueixen setens.

Racing de Santander. Els de Muñiz porten dos empats consecutius. Si només sumen d'un en un els costarà molt allunyar-se de les posicions de descens.

Almeria. Els de Arconada aquesta jornada no han perdut. Només han aconseguit un empat en les últimes quatre jornades. Pobre bagatge que els fa estar en una posició perillosa.

Numància. Malgrat la derrota, han sumat 7 dels últims 15 punts. Estan a un punt del descens. Per mantenir la categories han de deixar escapar pocs punts dels Pajaritos.

Sporting de Gijón. Malgrat portar dues derrotes consecutives els poso en groc a causa que els de Manolo Preciado juguen un bon futbol. M'agrada el seu estil de joc i tard o d'hora tornaran a la sendera de la victòria.

Madrid. estrena dolenta de la lliga de Juande. El Madrid va jugar dissabte com un equip “petit”. Va anar al Camp Nou a no sortir golejat i va posar l'autocar davant de la seva porteria. Un joc impropi de l'actual campió de lliga i d'un club del prestigi del Madrid. Una plantilla molt limitada de qualitat i efectius. Sort tenen els seus aficionats que almenys els seus jugadors lluiten i ho donen tot al camp, però amb això no és suficient per aconseguir victòries davant grans rivals. Porten tres derrotes consecutives i només 3 punts dels últims 15 possibles. Molt poc per a un equip que aspira a guanyar-ho tot. Els seus pròximes rivals, València i Vila-real, li ho posaran molt difícil. Com no canviï aviat la seva tendència ja es pot anar acomiadant del títol.

Vila-real. Els de Pelegrini s'han vist desbancats de la segona plaça amb la derrota d'aquesta nit davant el Sevilla. Els de la Plana estan en el seu pitjor moment de la temporada i només han aconseguit una victòria en les últimes cinc jornades. No tindran un calendari fàcil per superar aquesta crisi de resultats.

Betis. Els de Chaparro, malgrat no jugar malament, porten tres jornades sense guanyar. Això els ha allunyat de les places europees.

Espanyol. Els de Mané no aixequen cap. Malgrat la derrota han sortit de les posicions de descens gràcies al goal average. Només han sumat 6 punts de 33 possibles i porten sis jornades sense guanyar. El futur pinta malament per als periquitos.

Mallorca. Un quan juga amb foc es pot cremar i això els ha passat als Balears. Els pupils de Manzano porten 7 jornades sense guanyar i només han sumat 5 punts en les 10 últimes jornades. Molt han de canviar les coses, tant esportivament com institucionalment, per poder aixecar el vol.

Osasuna. La derrota d'avui, sumat a l'empat de l'altre dia, ha fet molt de mal als de Pamplona. Van necessitats de punts i dins de dues jornades comencessin el “Everest”. Camacho ha de recuperar, com sigui, la moral d'uns jugadors desorientats.

Informació

2008-12-13T17:45:00.003+01:00

Hola a tots.
Suposo que alguns ja ho sabreu, però la majoria no.
Primer, agrair l'oferta del Dani per fer de col·laborador de la seva exitosa pàgina i que vulgui llegir i publicar la meva humil visió de veure les coses.
Aquesta és la segona setmana que faig una columna setmanal en el bloc tocala de cara. Per poder llegir la meva opinió, cada setmana serà un tema diferent, heu d'entrar a tocala de cara i en la part dreta surt la columna.
Aquí us adjunto la columna de la setmana passada i per llegir la d'aquesta entreu a tocala de cara.
Un altre cosa, aquesta setmana per motius de temps no he pogut escriure sobre la vida d'alguna “llegenda”, però tranquils que la setmana de Nadal haurà doble ració!
Si teniu ganes de gaudir amb el futbol aprofiteu aquest cap de setmana. Haurà grans partits a Alemanya, Anglaterra, Itàlia, Espanya i es "decideix" el apertura argentí. La majoria d'enfrontaments són aquesta tarda, per cert: el Bayern aquesta punxant i el Liverpool, amb un gran Gerrard, està remuntant el seu partit.
Aquesta nit el gran clàssic. No vull dir res d'aquest partit perquè tot el món ja parla suficient d'ell. El meu pronòstic, un poc exagerat, és un 4 - 1.
Demà, a les 20'30, un Milan - Juve. Partidàs en el que dono favorit als de Ranieri. Si voleu veure amb els vostres propis ulls al Ronaldinho d'aquest any, lluny d'aquell que va meravellar en els tres primeres temporades com a culé, és una bona oportunitat.

!Bon cap de setmana!

Aquesta és la columna que es va publicar passada setmana en tocala de cara

QUE TEMPS AQUELLS...

Com ha canviat la segona els últims anys. Abans era una divisió de formació per als xavals, el pas previ per saltar amb èxit a la màxima categoria del futbol espanyol. Ara, els que la poden fer servir de trampolí són els que formen part dels equips que han ascendit i algunes vegades ni això, ja que se'ls ven i en el seu lloc es fitxa a “cracs” de l'estranger.
En que s'ha convertit?
En una categoria de velles glòries en la qual el futbol escasseja. Hi ha molts equips “mítics de primera” que només busquen el resultat, ascens, i no importa com s'aconsegueixi. Ha deixat de ser una divisió atractiva per a l'espectador. El fi justifica els mitjans? Jo tinc els meus dubtes.
Una altra dada significativa és que només hi ha un filial en la divisió de plata i és l'últim classificat. Aquells temps en els quals els “B” de l'Atlètic, Barça, Madrid, Bilbao… eren assidus ja queden lluny (dècada dels noranta). Els filials donaven moltes alegries i dosis de bon futbol. La seva marxa diu molt del nivell de la categoria. Va haver anys que van estar els 4 i lluitant pel títol. D'aquells equips van sortir grans fornades de jugadors. On estan ara? El futbol ha canviat molt i en algunes coses a pitjor.
Per veure “bon” futbol, que no sigui a la lliga BBVA, hem de baixar fins a 2B o 3 tercera divisió.
Els diners i les ànsies de tornar, a primera, o mantenir-se han fet que la divisió de plata deixi de ser una categoria seductora.

Champions League. Les coses ja estan més clares.

2008-12-12T01:13:00.002+01:00

La primera “farsa”, també coneguda com primera fase, ja ha acabat.
Com era d'esperar hi ha hagut “moltes” sorpreses i s'han classificat els de sempre, sempre hi ha l'excepció que confirma la regla.
Ara comença el torneig de veritat. Aquells grans partits que fan que tots els aficionats del futbol estiguin pendents del vell continent.

Les úniques sorpreses han estat:
Segon lloc de l'Inter, el Panathinaikos ha quedat primer, i en aquest mateix grup, l'eliminació del Werder Bremen.
Gran nivell exhibit pel Cluj i el Anorthosis.
El pobre rendiment del Fenerbahçe, Zenit i Fiorentina.

Primers de Grup: Roma, Panathinaikos, Barça, Liverpool, Manchester United, Bayern Munic, Porto i Juventus.
Segons de Grup: Chelsea, Inter de Milà, Sporting de Lisboa, Atlètic de Madrid, Vila-real, Olympique de Lió, Arsenal i Madrid.

Possibles rivals del Barça: Chelsea, Inter, Olympique de Lió i Arsenal.

Possibles adversaris de l'Atlètic de Madrid: Roma, Panathinaikòs, Manchester United, Bayern Munic, Porto i Juventus.

Possibles contrincants del Vila-real: Roma, Panathinaikòs, Liverpool, Bayern Munic, Porto i Juventus.

Possibles rivals del Madrid: Roma, Panathinaikòs, Liverpool, Manchester United, Bayern Munic i Porto.

Tinc clar que una vegada realitzat el sorteig, les opcions de cada equip en el torneig “estan” més clares, però jo vaig a donar la meva opinió abans:

Veig a quatre equips com clars candidats al triomf final: Barça, Chelsea, Inter i Manchester. Als de Ferguson els incloc malgrat que aquest any estan lluny del nivell exhibit la temporada passada.
Hi ha altres sis equips que poden donar la sorpresa i arribar lluny: Roma, Liverpool, Bayern Munic, Juventus, Atlètic de Madrid i Vila-real.

El Barça té un 50% de possibilitats d'enfrontar-se a un dels candidats al triomf final, per la qual cosa es pot veure una “final anticipada” en vuitens. Els de Pep només tenen 4 possibles rivals a causa que els altres equips espanyols han quedat segons i en vuitens no es poden enfrontar equips del mateix país.

Tots els segons volen com a rival al Panathinaikòs i sinó el Porto. El conjunt que li toqui algun d'aquests dos equips estarà molt content.

Anècdota:
L'equip que elimina el Chelsea té “assegurat” el seu passi a la final. En les últimes cinc edicions de la Champions League l'equip que ha superat als de Londres ha arribat a la final. En tres ocasions l'han guanyat i en dos l'han perdut.
Enfrontar-te al Chelsea és un partit molt complicat i classificar-te és molt difícil, però la recompensa per eliminar-los és molt gratificant, xD.

Quins equips veieu amb més opcions d'arribar lluny?
Creieu que el Barça ha sortit beneficiat de ser primer? (dels 4 rivals, 2 comanden les seves lligues, un altre és segon i un és quart. Inter líder del calcio, Lió primer a la lliga francesa, Chelsea segon en la Premier League, a un punt del Liverpool, i Arsenal quart).

Quina és la vostra opinió sobre aquestes 2 qüestions?

No volia acomiadar-me sense fer una breu referència a la notícia de la setmana:

Schuster destituït i Juande Ramos és el seu substitut.

Em vaig quedar perplex al sentir la notícia. Esperava que Schuster arribés al clàssic i que depenent del resultat es prenguessin mesures, però al cosa ha sigut diferent.
No es si és encertada aquesta decisió, el temps ho dirà, però no crec que Juande faci miracles amb aquesta plantilla.
Què opineu?

14 jornada. Lliga espanyola

2008-12-09T01:37:00.005+01:00

Gran jornada de futbol. Molts gols i grans dosis d'espectacle. La lliga està donant un fort cop sobre la taula i vol tornar al poder, que ara atresora la Premier. Presenten una candidatura seriosa per ser la millor lliga del món. Cada cap de setmana hi ha emoció i grans partits. ¡This is football!

La classificació ha canviat. El Barça segueix líder deixant clar que, de moment, està molt per sobre dels seus rivals. Els seus perseguidors segueixen punxant i s'allunyen d'ell. Les posicions de Champions i la UEFA guanyen en interès i hi ha 6 equips en 5 punts. Als 5 de sempre, se'ls han afegit dos equips en ratxa, Atlètic de Madrid i Deportivo. El Madrid surt de les places Champions abans d'anar al Camp Nou. Per la part de a sota l'Espanyol, malgrat l'empat, entra en el zona de descens. Ha ocupat la plaça del Numància que ha tornat a volar en els Ocellets.

El semàfor de la lliga:

Barça: no se quin adjectiu posar, l'assumpte d'aquest equip ja comença a ser “preocupant”. Es deia que “només” havien guanyat contra equips petits, però ara s'enfronta a dos dels grans, Sevilla i València, i els dóna una repassada. Davant les dues millors defenses han estat capaços de marcar 7 gols. El seu joc enamora i la seva efectivitat calla boques. Porten una trajectòria ascendent i sembla que estiguin dos passos per davant dels altres. Des de la primera jornada que no coneixen la derrota i són l'equip màxim golejador d'Europa. Dissabte van aparèixer els actors secundaris i van solucionar el partit. Davant el Madrid veurem com es reparteixen els papers. Els de Schuster ja tremolen.

Atletico de Madrid. Els d'Aguirre ja han aparcat la crisi, set jornades sense conèixer la derrota. Han tornat a engegar el seu motor. Ja només estan a tres punts de la Champions i a dos del Madrid. No se si dir trident o quartet perquè depenent la setmana és una cosa o l'altra. Els Maxi, Simao, Forlan i Kun són els mecànics que han reparat als matalassers.

Deportivo. Els de Lotina han despegat amb molta força. Els 15 punts dels 18 possibles els han portat a les posicions d'honor de la lliga. Si segueixen a aquest nivell Europa passarà a ser una realitat.

Sevilla. Els de Jiménez aconsegueixen una victòria que els posa en zona Champions. Es recuperen de la cop de dissabte passat i van guanyar a un Madrid lluitador. Han de seguir millorant la seva defensa, els marquen molts gols, però ahir l'equip va ser molt eficaç.

Valladolid. La seva trajectòria és molt bona. Els de Mendilibar estan en ratxa i són capaços de remuntar un 3 a 0 a domicili. 13 dels últims 18 punts els permeten estar vuitens a 4 punts d'Europa i a 7 del descens.

Betis. Els de Chaparro, malgrat l'empat, porten una bona trajectòria que els permet seguir a la zona tranquil·la de la taula. Són un conjunt de juguen be al futbol i Emaná es un gran fitxatge.

Athletic de Bilbao. Els lleons ja han recuperat la seva garra. Tan sols una derrota en els últims cinc partits els han permès allunyar-se del descens. Han de seguir lluitant per aconseguir la seva presa, aguantar la categoria, però si segueixen com ara la cosa serà més fàcil. Ahir van tenir la victòria a les seves mans però una jugada desafortunada els va privar d'ella.

Getafe. Els de Víctor Muñoz van deixar escapar dos punts. Van jugar una gran primera part, però van tirar tot el treball en la segona. Porten 3 jornades sense conèixer la derrota i estan per la zona mitjana de la classificació.

Racing de Santander. Els de Muñiz van aconseguir remuntar un partit que tenien perdut i treure un punt. Porten una bona línia de resultats.

Numància. Els sorians van tornar a volar als Pajaritos. Porten una trajectòria molt irregular, però almenys estan fora de les places de descens.

Recreativo. Malgrat la victòria els de Lucas Alcarraz segueix en posicions de descens. Els 3 punts són molt importants perquè han trencat una tendència negativa. Han de seguir lluitant i marcant gols per mantenir-se a primera.

Sporting de Gijón. Els de Preciado van perdre, però deixant mostres del seu bon futbol. Estan lluny de les posicions perilloses i el seu estil de joc agrada al Molinón.

València. Perdre contra l'actual líder ja és normal. Els d'Emery van veure que guanyar la lliga està molt complicat i que el seu objectiu és la zona Champions. Tot i no aconseguir cap punt, segueixen en ella. No han d'afluixar perquè la zona europea s'està posant cara.

Vila-real. Els de la plana els marquen molts gols. Si no milloren en aquesta faceta el títol se'ls escaparà aviat. Són segons. Dissabte van remuntar un partit que tenien costa amunt i van treure un punt. La seva garra els va permetre fins i tot tenir opcions de guanyar. No estan notant, ofensivament, la baixa de Llorente. Els ve l'Everest i han de millorar defensivament sinó tindran molts problemes per puntuar.

Madrid. Els de Schuster ja no treuen els partits ni amb casta. El Sevilla els va tornar a marcar molts gols, la seva defensa fa aigües, i els va apartar de la zona Champions. El dissabte juguen el clàssic i no ho fan en el seu millor moment. L'alemany es juga el càrrec, una derrota els deixaria a 12 punts dels culés. Dues derrotes consecutives i tres punts de 12 possibles són el bagatge, per visitar en Camp Nou, d'aquest pobre Madrid. Comencen amb mal peu l’“Everest”.

Màlaga. Els andalusos estan marcant un canvi de tendència. Només una victòria en els últims sis partits. Han de tornar a la sendera dels tres punts perquè sinó aviat es posaran en zones de perill.

Mallorca. Els de Pomera no aixequen cap. Els balears porten sis partits sense guanyar i se salven del descens per goal average. Estan en crisi institucional i esportiva. Será un any molt dolent si no busquen un remei aviat.

Almeria. A Arconada li van tallar les ales en “el seu” camp. El seu retorn a Sòria no va ser bo. L’Almería ha entrat en un forat negre, una victòria en els nou últims partits. Estan prop de les últimes posicions.

Espanyol. Malgrat jugar un bon partit i aconseguir un empat a domicili, els de Mané han entrat en les posicions de descens. Han d'afinar més la seva punteria si volen salvar-se del descens. Ahir va tornar a aparèixer el de sempre, Coro, i els va donar un punt importantíssim. Només una victòria en les ultimes deu jornades.

Osasuna. Els de Camacho van deixar escapar el que més necessiten, la victòria. Van perdre les claus d'un partit que tenien tancat. Els van obrir la porta i se'ls van escapar dos punts. Segueixen últims i estan a 4 punts de la salvació.

Pilota d'or. La història ja estava escrita

2008-12-03T01:47:00.005+01:00

Com tot el “món” ja sap, Cristiano Ronaldo ha guanyat la pilota d'or. merescut? Jo tinc els meus dubtes.

No volia fer un article sobre aquesta notícia perquè no tragarem res més en dies i tot el món parlarà d'això, però al final m'he repensat i vaig a intentar enfocar-ho d'una manera “diferent”.
Aquest any Cristiano ha fet uns registres espectaculars tant en lliga com en Champions. El seu equip ha aconseguit la Premier i la Champions League. A títol individual a guanyat la bota d'or, FIFPro, davanter de l'any per la UEFA, jugador de l'any per la UEFA, etc. i avui pilota d'or.
Si només mirem aquestes dades CR7 és un just guanyador, però a part d'això hi ha altres coses importants que li han permès guanyar el trofeu per davant de l'altre gran, sinó el més gran, Messi.

C. Ronaldo és un jugador mediàtic, ara per ara el que més. Li agrada ser el centre d'atenció de totes les mirades, tant dins com fora del camp. El temps dirà si sent així s'equivoca o no. En aquest aspecte, disli marketing, triplica a Messi.

CR7 és alt, fort, atractiu… en això també supera a Messi. Això també ajuda a guanyar el pilota d'or!!!
Ha marcat molts gols. I més del mateix: també el supera. Si només comptem l'inici de temporada, a partir d'agost del 08, Messi ja el guanya.
Els dos tenen una velocitat endimoniada.
Tenen un canvi de ritme al·lucinant.
Amb la Pilota als peus són capaços de fer regats impossibles i jugades espectaculars.
Però hi ha dues coses en les quals Messi el supera.
L'argentí juga més per l'equip, dóna molts gols. El portuguès és egoista, només pensa en marcar i acaparar tot el protagonisme. La paraula egoista pot ser bona depenent com es miri.
I la segona cosa és que el pibe en els moments importants sempre apareix i dóna la talla: quarts i final de les olimpíades, contra el Madrid... Cristiano no pot dir el mateix: semifinals Champions, etc.
L’he comparat amb Messi per posar un exemple. Tant Xavi, com Torres, com Casillas, com Arshavin o com Villa també serien justos vencedors.
Ningú pot posar en judici la qualitat del portuguès, però jo no el fitxaria per al meu equip.
És molt difícil haver consens amb tots els amants del futbol sobre quin és el millor jugador del món, ja que cadascú tindrà les seves preferències o gustos. Però en el que tots estarem d'acord és que entre els 10 primers de la Pilota d'or no hi ha cap “petardo”.
El que fa gran a aquest esport és que cadascú té la seva opinió i forma de veure les coses, totes tan bones i dolentes a la vegada. Tots hem d’expressar el nostre pensament.
Creieu que Cristiano ha estat el millor del 2008?
Què influeix més a l'hora de donar aquest trofeu?
No em volia acomiadar sense dir una altra cosa.
Algú ha llegit la “famosa” revista France Football?
Jo mai per la qual cosa no es si és bona o si és dolenta, però estic gairebé segur que només es parla d'ella perquè atorga el pilota d'or. Gràcies a aquest premi són coneguts per tot el món.
A n’això se li diu: gran estratègia de marketing, no?

13 jornada. Lliga espanyola

2008-12-01T21:07:00.007+01:00

La primera i l'última posició segueixen igual, però per meitat de la taula si que hi ha hagut canvis. El Barça segueix líder després d'aconseguir un gran triomf en el Sanchez Pizjuan. Les posicions champions les ocupen els mateixos equips, però ha hagut algun canvi. El Vila-real torna a la segona posició i el Madrid cau a la quarta plaça. En les places de Uefa estan els mateixos equips. Del descens aconsegueix sortir l'Athletic i entra el Numància. El degà de la lliga s'enfonsa més. Com anècdota, aquesta jornada és la primera en la que no hi ha hagut cap empat.
El semàfor de la lliga:

Barça. Això ja pareix serio. Lo del dissabte va ser un recital en un dels camps més difícils d'Europa i enfront la millor defensa de la lliga, ara ho és la del Barça. Els culés van deixar ben clar que aquest any volen guanyar títols. Comandats per un Messi estel·lar, els blaugranes van evidenciar que estan un esglaó per damunt dels altres equips. Eto'o segueix sumant goles en el seu compte particular. Si juguen al nivell de dissabte més d'un ja tremola.

Atlético de Madrid. Els matalassers com a locals estan intractables. En els últims tres partits en el calderón han marcat 10 gols i només n’han encaixat 2. Ahir van treure tota la seva artilleria per perforar al porter del Racing. Porten 6 partits sense conèixer la derrota. En això té molta culpa el seu trident (Simao, Forlan i Averany), són la millor línia dels d'Aguirre. Si aconsegueixen mantenir el nivell a domicili aviat tornaran en posicions champions. Dissabte tenen un examen difícil al Molinón.

Athlètic de Bilbao. Els lleons tornen a rugir. L'equip de Caparrós ja ha aconseguit sortir de les posicions de descens gràcies a un “gran” Llorente. San Mamés comença a ser un fortí, dues victòries seguides, i això els ajudarà a agafar confiança.

Deportivo. Els gallecs l'any que be volen tornar a jugar la Uefa. Els de Lotina porten 4 victòries en els últims 5 partits. Aquest fet els permet estar empatats a punts amb el sisè i estar a només 5 punts de la champions.

Getafe. Víctor Muñoz agafa aire a costa del Madrid de Schuster. L'aragonès estava molt qüestionat per la parròquia de Getafe, però els dos últims resultats i el gran joc exhibit han calmat els ànims. Dissabte van jugar un gran encontre i si no fos per alguna decisió dubtosa haguessin pogut guanyar per golejada. Estan instal·lats a la zona tranquil·la de la taula.

Sporting de Gijón. Els asturians ja son un conunt a tenir en compte. Equip ben ordenat i demolidor en atac. Les 6 victòries, en els últims 8 partits, els han servit per instal·lar-se en la part mitjana de la taula a només 3 punts de la Uefa. Els de Manolo Preciado són un equip difícil de superar, contres ràpides i amb gol.

Valladolid. L'equip de Mendilibar no vol despertar del seu somni. 12 punts de 15 possibles, li ha permès situar-se en la vuitena posició a només dos punts de la Uefa. El Nuevo Zorrilla és una de les seves millors armes.

Vila-real. Els de la plana tornen a guanyar tres jornades després. Aquesta victòria els permet tornar a la segona posició. Van haver de patir per guanyar al cuer, però l'important era tornar a sumar per agafar moral.

Gols i golejadors. Aquest any sembla que els equips només pensin a marcar gols, cosa que m'alegra, i a jugar bé. La lliga BBVA és la lliga més atractiva del vell continent i el nombre de gols és una estadística que ho corrobora. En això ha ajudat el gran moment de molts jugadors ofensius. La campanya dels Eto'o, Messi, Vila, Mata, Higuain, Forlan, Simao, Averany, Negredo, Joseba Llorente, Fernando Llorente, etc…és per emmarcar.

Betis. Els de Paco Chaparro van perdre en un camp difícil, però van donar una bona imatge, sobretot en el segon temps. Segueixen prop de les posicions d'Uefa.

Racing. Els de Muñiz van perdre, però fins i tot estan en una zona tranquil·la. La seva guerra no és contra l'Atlético, però no han de permetre que els marquin tants gols.

Sevilla. Els andalusos van perdre a casa i la seva distància amb els primers s'incrementa. No van jugar un partit dolent el dissabte, però es van veure superats per un gran rival. En el Bernabeu han de tornar a demostrar que són un dels millors equips de la lliga i que volen jugar la champions.

Madrid. La prima ja s'ha acabat. El futbol de l'equip de Schuster avorreix. Dissabte es van veure atropellats pel Getafe. Un equip en línia descendent en el que les lesions l’han acabat d'enfonsar. No afronta de la millor manera els dos pròxims partits, que són difícils i de gran importància. Com no tregui 4 punts dels 6, algú serà acomiadat.

Numància. Els de Soria ja saben quina és la seva realitat. Van començar amb una gran alegria en la primera jornada, van guanyar al líder, i això els va fer entrar en un dolç somni. Ara s'han despertat i aprecien que la vida és molt dura. Porten una sola victòria en les últimes cinc jornades i ja estan en llocs de descens. Hauran de millorar la seva defensa, són el pitjor equip de la lliga, si volen mantenir la categoria.

Mallorca. La ratxa dels balears ja comença a ser preocupant, només una victòria en les últimes vuit jornades. Tenen el descens a dos punts. Els de Manzano han de millorar en defensa i tornar a demostrar que són un bon equip. Estan notant la baixa de Güiza i que Arango no és la temporada passada.

Recreativo. Els d'Alcaraz posen moltes ganes però la seves bales no tenen pólvora. Són el pitjor equip de la lliga, porten una mitjana de menys de 0'5 gols per partit. Amb aquests registres és molt difícil que aconsegueixin la salvació. Han de tornar a guanyar perquè no és bo entrar en un espiral de només empats i derrotes. Són l'únic equip que no ha guanyat com local.

Almería. Els d'Arconada només han guanyat un partit dels vuit últimns. Si no surten ràpid d'aquesta trajectoria negativa poden tenir problemes. Ahir la seva estrella, Negredo, va ser expulsat. Depenen masa d'aquest jugador, ell sol ha marcat més de la meitat dels gols de l'equip.

Espanyol. La de Tintin Márquez era una mort anunciada. L'equip no funcionava i els resultats no acompanyaven, 4 derrotes consecutives. Només estan una posició per damunt del descens i amb moltes baixes importants a l'equip. Serà un any difícil per als periquitos. Els seus puntals estan en baixa forma i acusen l'edat.

Si vols llegir el resumen de la jornada 14 del Calcio i veure els millors gols, clicka a la imatge

Gheorghe Hagi

2008-11-28T00:06:00.014+01:00

Gheorghe Hagi va ser un dels millors jugadors de la dècada dels vuitanta i noranta d’Europa. Al seu país va ser el millor jugador de tota la història.

També era conegut com “El Maradona dels Càrpats”. Era un mitja punta amb molta habilitat. Solia caure a la banda esquerra. Les seves millors qualitats eren: els passes mil·limètrics, una gran visió de joc, bon regat i, la millor, el seu potent xut. Malgrat no ser un davanter, al llarg de la seva carrera, va tenir uns bons registres golejadors.

Gica Hagi va néixer 5 de febrer de 1965 en Sacele (Rumania). No era molt alt (1'74m), però era un jugador corpulent que sàvia cobrir molt bé la pilota.

Tot i ser mitja punta va marcar gols de gran bellesa, gràcies al seu espectacular tret. També va deixar alguns regats per al record. Ha sigut un dels millors llançadors de faltes de tota la historia.

Gica ho va ser tot per a la seva selecció, junts van créixer. En ella va guanyar gran prestigi internacional, però mai va aconseguir cap títol amb la Tricolorii. Va jugar tres eurocopes i tres mundials. La seva vida a nivell de clubs va ser intensa, però amb alts i baixos. Va jugar en 4 països: Romania, Espanya, Itàlia i Turquia. Es va enfundar la samarreta dels dos grans de la lliga: Madrid i Barça.

Hagi va començar la seva carrera en el Fòrum Constanta, temporada 82-83. El seu debut en primera divisió va ser l'11 de setembre de 1982, als 17 anys. Aquesta temporada va jugar 18 partits i va marcar 7 gols. Aquests bons registres li van servir per fitxar per un equip “més” gran.

Amb 18 anys comença la seva aventura en el Sportul Studentesc. En aquest equip va jugar 3 temporades i va poder disputar competicions europees. També va debutar amb la selecció nacional. Va ser nomenat millor jugador de Romania l'any 85 i va guanyar dues vegades el trofeu de màxim golejador. Amb el Sportul va jugar 108 partits i va anotar 58 gols. Això li va permetre fitxar pel campió d'Europa.

Be, en un principi l’Steaua només el contractava per a un partit, la final de la Supercopa d'Europa que els enfrontava al Dinamo de Kíev. Hagi va marcar l'únic gol de l'encontre i va donar el títol als de Bucarest. Veient aquesta exhibició, el Steaua no el va deixar tornar al seu equip, Sportul, i el va fitxar definitivament. Van ser els millors anys de Hagi. En els militars va guanyar tres lligues i tres copes. També va arribar a les semifinals de la Copa d'Europa la temporada de la temporada 87-88 i en la següent, a la final que van perdre contra el Milan. Aquest Steaua de Bucarest era un gran equip, que va aconseguir un rècord que segueix vigent en l'actualitat a nivell europeu, va ser capaç d’estar 104 partits invicte en el campionat domèstic. Gica va tornar a ser nomenat millor futbolista de Romania l'any 87 i aquest mateix any va ser el màxim golejador de la Copa d'Europa, empatat amb altres jugadors. L'any 89 va quedar segon en el trofeu Bravo, per darrere de Paolo Maldini. Es va acomiadar de la lliga romanesa i del Steaua el 6 de maig del 90, marcant un gol en la victòria del seu equip. Amb els vermells i blaus va disputar 97 partits i va marcar 76 gols.

Després del Mundial fitxa pel Madrid. El preu del seu traspàs va ser el més alt pagat mai a un equip romanès. A la capital va estar dues temporades, però no va rendir a gran nivell. Només va poder guanyar un trofeu, la Supercopa d'Espanya contra el Barça, l'estiu del 90. En el seu últim any a Madrid van aconseguir el subcampionat de lliga. Amb els blancs va disputar 63 partits i va marcar 15 gols.

Després d'aquest sotrac, decideix fer les maletes i provar sort en la sèrie A. Fitxa pel Brescia. Va estar dues temporades, en les que va ser nomenat millor futbolista de l'any en el seu país (93 i 94). Va arribar a una final de copa, però no va aconseguir guanyar-la. La seva marxa d'Itàlia, malgrat jugar a bon nivell, va estar condicionada pel fet que el Brescia jugava en la sèrie B. Amb els italians va jugar 61 partits i va marcar 15 gols. Igual que 4 anys abans, un gran mundial li permet tornar a la lliga. Aquesta vegada va recalar a les files del Barcelona. Aquells anys era normal que els jugadors fessin el pont aeri, Gica ho va fer però amb escala a Itàlia. Espanya no estava feta per a ell i la història es va repetir. Temps arribar va guanyar la Supercopa d'Espanya, però ja no va fer res més. Pel que serà recodat, del seu pas com a culé, és pel gol que li va marcar al Celta a Balaidos des del mig camp. Un partit ofert pel canal +,en qual la visió del terreny de joc era nul·la degut a la boira. A Barcelona va estar les mateixes temporades que a la capital, va disputar 35 partits i només va marcar 7 gols.

L'estiu del 96, després d'una discreta Eurocopa d'Anglaterra, fitxa pel Galatasaray amb 31 anys. Amb els lleons va jugar 5 temporades i va guanyar títols nacionals, internacionals i trofeus individuals. Aquest Galatasaray va ser un equip històric. Van guanyar la Uefa i la Supercopa d'Europa, la primera davant l'Arsenal i la segona davant el Madrid. Tenen l’honor, compartit amb l'Ajax, de ser l'únic equip que ha guanyat la Uefa sense perdre cap partit. També són l'únic equip turc que ha guanyat un trofeu a nivell europeu. Aquest conjunt va estar comandat, entre d'altres, per un Hagi estel·lar. El “Maradona” dels carpats va voler acavar la seva carrera “por todo lo alto”. Va guanyar 4 súper lligues turques, 2 copes turques, 1 Uefa i 1 Supercopa d'Europa. En la seva última etapa va tornar ser nomenat millor jugador de l'any (97,99 i 2000) i millor futbolista del segle XX de Romania. També ha estat designat com el millor jugador estranger que ha passat en tota la història per la lliga turca.

Va vestir la samarreta de 7 equips diferents. Amb ells va jugar, entre campionats domèstics i internacionals, la quantitat de 606 partits i va marcar 268 gols. Una mitjana de 0'44 gols per partit. Molts d'aquests gols van ser de gran bellesa, ja que la seva tremenda esquerra llançava uns míssils que no es podien aturar.

Amb Hagi la selecció romanesa es va fer gran i va ser un combinat respectat en totes les competicions. Ha disputat 125 partits amb la tricolor i ha marcat 35 gols. És el màxim golejador de la seva història i el segon amb més internacionalitats. Un altre rècord que posseeix amb el seu país és el d'arribar a quarts tant en el mundial de 94 com en l'Eurocopa del 2000. Romania no ha arribat mai més a n’aquesta ronda, en les dues competicions. Va jugar les fases finals dels mundials del 90, 94 i 98 i les Eurocopes del 84, 96 i 2000.

El seu debut com internacional va ser el 10 d'agost del 83 a Oslo, en un partit amistós contra Noruega que va acabar amb empat. Des d’aquest dia Hagi es va convertir en l'ídol del seu país i en el referent del combinat romanès. El seu primer gol li va marcar a Irlanda del Nord a finals del 84.

Gica va comandar una gran generació de futbolistes (Popescu, Raducioiu, Petrescu, Dumitrescu, Ilie, etc.) que va posar a Romania dins del mapa futbolístic. En la seva primera gran competició, Eurocopa 84, va jugar els dos primers partits, però la seva selecció va quedar última de grup.

La seva explosió amb Romania va ser en el Mundial dels Estats Units. Els romanesos van acabar la primera fase com primers de grup, jugant a un gran nivell. En els vuitens els va tocar la sempre temuda argentina. Els tricolore van tornar ha fer una exhibició, Hagi va marcar l'últim gol, i van guanyar per 3 a 2. Ja eren uns candidats al títol, però havien de superar en quarts a la Suècia de Brolin, Ravelli i companyia. Va ser un gran partit que va haver de decidir-se en els penals. Però, de la mateixa manera que en el mundial de 90, la sort no va acompanyar als romanesos i van quedar eliminats. Hagi va ser un dels millors jugadors del torneig, per a alguns com Pelé va ser el millor. En aquest Mundial Gica va materialitza tres gols, però el que va marcar davant Colòmbia en la primera fase va ser elegit com el cinquè millor gol de la història dels mundials.En el Mundial de França va decidir posar fi a la seva etapa amb la selecció, però les seves bones campanyes en el Galatasaray i el clamor popular van fer que es repensés i tornés per jugar l'Eurocopa del 2000. Romania va arribar per primera vegada, en la seva història, els quarts de final en una Eurocopa, però es va topar amb una gran Itàlia. Aquest va ser l'últim partit del “Maradona dels Càrpats” amb la seva selecció. Una digna retirada al millor futbolista de la història romanesa.

Després de la seva retirada, Gica no va voler allunyar-se de “el seu” món. Va començar a fer d'entrenador i entre d'altres ja ha dirigit a la selecció romanesa, al Galatasaray i al Steaua de Bucarest.

Gheorghe Hagi va ser un dels millors 10 del futbol europeu en la dècada dels 80 i 90. Sempre recordarem la seva exquisida esquerra i els magnífics gols que va marcar amb el seu terrible xut.

Aquest vídeo és un resum de la seva trajectòria. Surten els millors gols i les millors jugades que Hagi va ser amb els seus equips i amb la selecció.

Impressionant: 13 de 16

2008-11-27T11:19:00.007+01:00

Fa unes hores que s'ha acabat la cinquena jornada de la lligueta de Champions. Fent falta una jornada ja hi ha 13 equips classificats, només falten “adjudicar” tres places. D'aquestes tres, dos són del grup A (Roma, Chelsea i Girondins) i l'altra del grup B (Panathinaikòs i Anorthosis). Aquest fet em sembla al·lucinant, perquè l'última jornada serà de tràmit en la majoria de grups. El que queda clar, és que tal com es prepara el sorteig (caps de sèrie, 2n bombo, 3r bombo…) la lligueta és un simple comparsa, que l'única cosa que hi ha en joc és saber en qui posició quedarà el cap de sèrie (si primer o segon) i en quina posició quedarà el del segon bombo (primera o segona posició). La Lluita és per poder jugar la volta de vuitens com local. Sempre hi ha l'excepció que confirma la regla, però en general la "batalla" sempre és entre els components del 1r bombo contra els del 2n.

GRUP A

Aquesta és l'excepció que confirma la regla. Hi ha tres equips amb possibilitats de classificar-se per octaus i un que ja no té ni opcions de jugar la Uefa. La Roma és primera (9 punts) el Chelsea és segon (8 punts) i el Girondins és tercer (7 punts). Encara que sigui segon el que ho té millor per classificar-se és el Chelsea que rep a Stamford Bridge al Cluj que no es juga res. El Chelsea depèn d'ell mateix, si el Girondins no guanya els de Londres es classifiquen. Si els de Bordeus guanyen, els de Abramovic estaran obligats a guanyar per passar de ronda. En l'Olímpic, la Roma rep al Girondins. Als romans els serveix la victòria per ser líders de grup i amb l'empat es classifiquen però no s'asseguren la primera posició. Als francesos només els serveix la victòria per classificar-se. El “únic” grup amb emoció en els dos partits de l'última jornada.

GRUP B

Aquest grup també és una excepció, però amb matisos. L'Inter ja està classificat, però no té assegurada la primera posició. La lluita per l'altra plaça que dóna accés als vuitens, es realitzarà a Grècia. L'Inter és primer (8 punts), el Panathinaikòs segon (7 punts), el Anorthosis tercer (6 punts) i el Werder últim (4 punts). Els de Mourinho aniran a Alemanya a assegurar-se la primera posició, guanyant, però davant es trobaran un equip al qual només li val guanyar per seguir competint a europa, Uefa. Els de Thomas Schaaf no depenen d'ells mateixos, només els serveix guanyar i que el Panathinaikòs també ho faci, del contrari la seva aventura europea haurà acabat. El partit decisiu serà el que enfrontarà al Panathinaikòs i al Anorthosis. El que guanya es classifica per vuitens i amb l'empat passen els grecs.

GRUP C

Ja està tot decidit. Les quatre posicions són inalterables. Barça i Sporting passen a vuitens. Els de Guardiola com a líders i els de Lisboa com a segons. El Shakhtar a la Uefa i el Basilea eliminat. Barcelona (13 punts), Sporting de Lisboa (9 punts), Shaktar (6 punts) i Basilea (1 punt). Vaig a demostrar-vos el que he dit al principi. Quan es va sortejar aquest grup les coses van quedar com en la imatge: Barça, Sporting, Basilea i Shakhtar. Com podeu veure, l'única variació ha estat la dels dos últims.

GRUP D

En aquest grup “tot” està decidit. Falta saber si l'Atlético serà primer o segon i qui anirà a la Uefa. A l'Atlético li serveix fer el mateix resultat que el Liverpool, amb la mateixa diferència de gols, per ser primers. La lluita per la Uefa serà entre el Olympique i el PSV. Als francesos els serveix amb fer el mateix resultat que els d'Eindhoven, sense importar els gols. La clasificació després de la quinta jornada es: Atlético i Liverpool (11 punts, però amb major diferencia de gols per als colchoneros, cosa que el permet ser primers) i l'Olympique i el PSV (3 punts, els francesos tenen el gol average a favor). Ara vaig fer el mateix que amb l’anterior grup. La imatge reflecteix com va quedar el grup després del sorteig: Liverpool, PSV, Olympique i Atlètico. Aquí la variació és que a l'atlètic ha saltat al primera lloc i les altres posicions s'han corregut un lloc.

GRUP E

Ja estan decidits els que passen a vuitens i el que va a la Uefa. Només falta saber si el Vila-real acabarà segon o podrà superar al Manchester i ser primer. Manchester i Villareal (9 punts), Aalborg (5 punts) i Celtic de Glasgow (2 punts). En el sorteig el grup va quedar: Manchester, Vila-real, Celtic i Aalborg. Com “sempre” les úniques variacions la del 3 pel 4.

GRUP F

Falta saber qui jugarà la Uefa. L'Olympique i el Bayern es juguen la primera posició a França. Als gals els serveix un empat a 0 o la victòria per ser primers. Per la seva part, els viola van a Bucarest amb la intenció de seguir a Europa. L'empat els serveix, però amb una derrota no van a la Uefa. Bayern i Olympique (11 punts), Fiorenta (3 punts) i Steaua de Bucarest (1 punt). En la imatge s'aprecia l'ordre: Olympique, Bayern, Steaua i Florentina. I…!sorpresa! només pot el de sempre: que el 1r sigui 2n o que el 3r sigui 4t.

GRUP G

Ja coneixem als dos equips que passen a vuitens i falta saber qui va a la Uefa. A l'estadi do Dragão el Oporto i l'Arsenal es disputen el liderat. Als portuguesos només els serveix guanyar. A Kíev, Luis Aragonés es jugarà el seguir a Europa. Els pupils del savi només tenen una alternativa, guanyar. Arsenal (11 punts), Oporto (9 punts), Dinamo de Kiev (5 punts) i Fenerbahçe (2 punts). El sorteig va quedar: Arsenal, Porto, Fenerbache, Dinamo de Kíev. Passa igual que en el grup F, només poden variar les mateixes posicions.

GRUP H

Només falta saber qui passarà com primer i qui ho farà com segon. El Zenit anirà a Madrid sense jugar-se res, ja estan classificats per la Uefa. Als blancs només els serveix la victòria i que la Juve perdi per a passar com primers i assegurar-se jugar la tornada d’octaus com a locals. La Vecchia Signora rep al Bate en el seu camp. Juventus (11 punts), Madrid (9 punts), Zenit (5 punts) i Bate Borisov (2 punts). La imatge reflecteix l'ordre després del sorteig: Madrid, Juve, Zenit i Bat. I per art de màgia, va passar el de sempre. L'únic canvi és que la Juve pot ser primera.

La conclusió de tot això és que: si la Uefa et col·loca en el tercer o en el quart bombo, ja pots començar a resar perquè les probabilitats de classificar-te són baixes.
Això és una crítica a l'actual sorteig. Amb aquesta manera d'operar s'elimina qualsevol probabilitat que hagi algun equip sorpresa a vuitens i que algun gran es quedi fora d'ells.
Si tots els equips es posessin dins del mateix bombo la primera fase guanyaria en interès, ja que podria ser que hagués 3 o 4 grups amb clars candidats enfrontant-se entre ells, però… tot en aquesta vida aquesta pensat perquè guanyin, gairebé sempre, els mateixos. L'opinió dels clubs modestos no compta per a res.

Jornada 12. Lliga espanyola

2008-11-25T10:58:00.009+01:00

Tot segueix igual. Ja fa 2 jornades que es mouen poques coses, tant per dalt com per baix. El Barça segueix sent el líder, les posicions de Champions les ocupen els mateixos equips, les de la Uefa també i les del descens, “más de lo mismo”. Però això no vol dir que aquesta lliga no sigui emocionant.

Una cosa si que ha canviat: la “nova” armada ha guanyat, per primera vegada, l'ensaladera com a visitant. Espectacular l'eliminatòria, davant l'Argentina, que han guanyat els d'Emilio. No estava Nadal, però “els altres” han demostrat ser uns grans campions. Feliciano Lopez i Fernando Verdasco són els nous ídols del tennis espanyol al derrotar a la final de la davis 1-3 a un gran rival.

El semàfor de la lliga:

Valladolid. Al·lucinant. Els de zorrilla han tret 9 dels últims 12 punts, davant els “grans”. Només el Barça ha estat capaç de guanyar als de Mendilibar. Ni el Madrid ni el Vila-real van ser capaços de marcar un gol a Asenjo. La constància i el bon treball estan deixant clar que aquest Valladolid és un digne equip de primera.

Sevilla i Palop. El Sevilla ha tornat a recuperar la seva consistència defensiva i amb això han tornat els bons resultats. Porten 3 jornades sense conèixer la derrota i les mateixes sense encaixar un gol. El València no va ser capaç de marcar-los cap gol i Palop és el zamora de primera. Els de Manolo Jimenez reben, dissabte, al líder, serà una prova de foc.

Forlan. És dels pocs que es salva del partit del diumenge. Torna a estar en forma, ahir va tornar a marcar, i això és una gran notícia per al seu equip. És un davanter molt eficaç, una assegurança de vida, que acaba les temporades amb bons dígits.

Deportivo. Els de Lotina estan en ratxa. Han guanyat 3 dels últims 4 partits. Aquest fet els ha permès igualar en la taula al sisè classificat i poder somiar amb entrar a Europa. Són un equip jove amb projecció. Destacar la gran actuació d'Aranzubia, contra el seu ex-equip. La nota negativa és la lesió de Bodipo.

Osasuna. Per fi! Els de Camacho han guanyat en aquesta lliga. Després de tres mesos de competició els pamplonesos han aconseguit els tres punts. La victòria va ser molt soferta, malgrat jugar gairebé tot el partit contra 10, però el fet important és que han sumat els tres punts i això els donarà ànims per seguir lluitant i aconseguir la salvació. De moment, ja han abandonat el “farolillo rojo”.

Betis. Els de Chaparro porten tres victòries consecutives i només han perdut un partit dels últims sis, han tret 15 dels 18 punts possibles. El verd-i-blancs són un equip ordenat i que en atac té molta artilleria. Sergio García i Emaná són els seus jugadors clau. La victòria d'ahir, en el Molinon, davant un Sporting en forma és molt important per començar a somiar a Europa.

Racing. Els de Muñiz han deixat enrere els seus problemes a base de guanyar partits. Ahir van aconseguir, davant un pobre Espanyol, la tercera victòria de les últimes quatre jornades. Ja estan a 6 punts dels llocs de descens i la parròquia de Santander respira tranquil·la. Poc a poc estan recuperant el gran nivell de la temporada passada.

Barça. Els de Guardiola van veure truncada la seva ratxa de 9 victòries consecutives contra un Getafe ben ordenat i lluitador. Els culés segueixen líders. Del Camp Nou no es poden escapar molt punts, sino els seus rivals se li pujaran a les barbes. Ahir van lluitar fins al final, però aquesta vegada la pilota no va entrar tantes vegades com ve sent habitual.

València. Els che no acaben de sortir d'aquesta “mini” crisis. Només han sumat 5 dels últims 15 punts. Els d'Emery el dissabte van jugar un "bon" partit, però van ser massa conservadors. Van estar ben col·locats i van tenir les seves ocasions, el Sevilla alguna més, però aquesta vegada ni Vila ni Mata van aconseguir marcar.

Atlètic de Madrid. Els Aguirre malgrat portar 5 jornades sense conèixer la derrota no acaben d'enlairar-se lluny del Calderon. Ahir van sumar el seu tercer empat consecutiu com visitant. Pobre bagatge per a un equip que aspira a guanyar-ho tot. No van merèixer la victòria a Soria. No “van matar” el partit quan tocava i al final el Numància se'ls “va menjar”. Els cochoneros han de treure la seva garra i coratge per començar aconseguir victòries a domicili sinó la lliga se'ls escaparà, si no ja se'ls ha escapat.

Madrid. Els de Schuster van aconseguir tres punts balsàmics. Els blancs van aconseguir la victòria malgrat que tota la setmana s'ha estat parlant dels possibles substituts de l’alemany i dels possibles reforços de la plantilla per a gener. Com ve sent habitual, van jugar un partit pobre però van guanyar. Són segons a tres punts del seu etern rival. Veurem si aconsegueixen la prima, cosa molt difícil si segueixen amb aquest joc, però el futbol esta ple de sorpreses. Un apunt, a la capital ja no es parla dels àrbitres, Per Què serà?

Recreativo. Malgrat no ser inferiors al Madrid, no van aconseguir el seu objectiu que era sumar els tres punts o almenys treure alguna cosa positiva del Bernabeu. Els de Alcarraz porten 11 jornades sense guanyar i només han sumat 4 dels últims 33 punts. Un bagatge molt pobre que els ha portat a ser l'últim en la clasificació. Donen una bona imatge en el terreny de joc però amb això no els serà suficient per seguir a primera, han de començar a sumar punts si volen aconseguir la salvació.

Vila-real. Els de Pellegrini ja saben el que és perdre. No estan en el seu millor moment de la temporada, 1 punt sumat dels últims 6, i estan notant les baixes de Nihat i Llorente. La lesió d'aquests dos jugadors els arriba en un moment important. Dissabte la defensa va tornar a fer aigües. Acusaran l'esforç de jugar competicions europees i el fet de tenir jugadors internacionals? Crec que si les lesions no els respecten la temporada se'ls farà llarga.

Espanyol. Els periquitos han entrat en un forat que no sembla tenir fi. Tres derrotes consecutives i només estan a tres punts del descens. Però el pitjor és que l'equip ha perdut la seva consistència defensiva i té l'artilleria mullada, són el tercer pitjor equip. Si no milloren hauran d'estrenar el seu camp a segona. Tintín es juga el càrrec diumenge davant l’Sporting.

Si vols llegir el resum de la 13 jornada del Calcio apreta damunt la imatge següent:

Jürgen Klinsmann

2008-11-20T21:35:00.014+01:00

Jürgen Klinsmann va ser un dels millors davanters centres europeus de les dècada dels noranta, a finals dels vuitanta ja jugava a un gran nivell.

Va néixer el 30 de juliol de 1964 en Göppingen (Alemanya). Klinsmann era el prototip de jugador alemany ideal: pèl ros, alt (1'85m), fort, lluitador, ràpid…
Al llarg de la seva carrera va fer grans gols: jugades acrobàtiques, grans arrencades que culminava amb forts trets, etc, però sempre serà recordat pels seus remats de cap i per la rapidesa que es preparava el xut.
Una anècdota és que era capaç de córrer els 100 metres en 11 segons.

La fama internacional i títols més importants els va aconseguir amb la samarreta de la seva selecció (va guanyar 1 Mundial i 1 Eurocopa), però la seva carrera a nivell de clubs també va ser destacada. Va jugar en 4 de les 5 lligues més importants: Itàlia, Anglaterra, Alemanya i França. Les samarretes més importants que es va enfundar van ser la de l'Inter de Milà i la del Bayern Munic, amb les quals va guanyar trofeus.
Va començar la seva carrera en el modest Stutgarter Kickers, que en aquells anys militava en la segona divisió alemanya. Després d'unes bones campanyes el Stuttgart el va fitxar. En el Stutgarter Kickers va jugar 44 partits i va anotar 21 gols, la majoria d'aquests (19 gols) els va marcar en la seva última temporada.

Va debutar en la Bundesliga amb el Stuttgart. Estar en aquest equip li va permetre seguir creixent com a futbolista i guanyar fama. Gràcies a les seves qualitats, fort xut i bon cop de cap, va ser inclòs en les convocatòries de la selecció alemanya. La temporada 87/88 va aconseguir ser el màxim golejador de la Bundesliga, 19 gols, i en aquesta mateixa campanya va debutar amb la selecció teutona, 12 de desembre de 1987. També va ser elegit com a millor jugador de la Bundesliga. Amb la samarreta del Stuttgart va disputar 156 partits i va marcar 75 gols. Aquests registres li van servir per fitxar pel campió italià, Inter de Milà, l'estiu del 89.

A Milà va coincidir amb dos mites alemanys, Mathaus i Brehme. En aquells anys l’Inter l’entrenava Trapattoni, tècnic defensiu. El seu primer any no va ser dolent i va fer 13 dianes. Amb aquests registres es va guanyar el respecte del públic italià. En un principi va signar per tres temporades, però després va amplir el seu contracte. Però la temporada 91-92 va ser molt dolenta, tant per al club com per a Klinsmann, aquest fet el va fer canviar de plans i va fer les maletes. Amb els nerazzurris només va conquistar la copa Italiana i la Uefa, anys 90 i 91 respectivament. A Milà va jugar 95 partits i va anotar 34 gols.
Després de la seva experiència en el calcio va decidir provar sort a França. Es va incorporar a les files del Mònaco. Va estar dues temporades en les quals va marcar 29 gols en 65 partits. Aquests bons registres en el principat li van servir per anar-se'n a una lliga més poderosa, la Premier.

L'estiu del 94 fitxa pel Tottenham. Els seus inicis a la Premier van ser complicats, ja que l'afició anglesa tenia mals records, recents, de la Alemanya de Klinsmann. Però el teutó es va guanyar al public anglès i va rendir a un gran nivell. Va guanyar el premi al millor futbolista de la Premier. Amb la samarreta dels Spurs va jugar 41 partits i va anotar 21 gols.

Després d'aquest breu pas pel futbol anglès, només va estar una temporada però que va ser molt bona, va tornar al seu país per jugar en el Bayern. A finals del 95 és elegit tercer millor jugador del món per la FIFA, aquesta mateixa temporada guanya la Uefa i és nomenat millor jugador de la competició. La següent campanya guanya la Bundesliga amb els de Munic. Després de guanyar aquest títol torna a fer les maletes amb destinació a Itàlia. Amb la Sampdoria va disputar 65 partits i va marcar 31 gols.
Aquesta aventura només li va dura uns mesos. Amb els Blucerchiati tan sols va jugar 8 partits i va fer 2 dianes. Al mercat d'hivern (gener 1998) se'n va, una altra vegada, cap a Londres amb la intenció de retirar-se dignament.
A Anglaterra, Tottenham, va tornar a demostrar que els vells rockers mai moren i va marcar 9 gols en 15 partits. Es retira l'estiu del 98 amb la samarreta de la selecció alemanya en el mundial de França.
Després de la seva retirada se’n va anar a viure als Estats Units. A Amèrica va seguir entrenant-se i no va perdre el seu bon estat de forma. Per aquest motiu, es va atrevir, als 39 anys ha jugar a la lliga americana amb l'Orange County Blue Star. Va disputar 8 partits en la temporada 2003-04 en els que va marcar 5 gols. Una anècdota més a la seva gran carrera com a professional.
Al llarg de la seva trajectòria va vestir la samarreta de 8 equips diferents, gairebé 500 partits oficials, amb una mitjana de 0'47 gols per partit. Només amb aquesta mitjana ens adonem del gran davanter que va ser.

La seva “vida” amb la selecció alemanya mereix un capítol a banda.
Amb la Die Mannschaft va jugar 108 partits i va marcar 47 gols. És el segon màxim golejador de la seva història, igualat amb Rudi Völler, i només és superat per Gerd Müller.
Amb els teutons va guanyar el Mundial de 1990 a Itàlia, l'Eurocopa del 1996 a Anglaterra i la medalla de bronze en les olimpíades de Seül de 1988. Va ser subcampió de l'Eurocopa de 1992, va perdre contra la Dinarmarca dels Laudrup i Schmeichel. En l'Eurocopa d'Alemanya 88 va caure en semifinals, 1-2 contra la gran Holanda de Koeman, Van Bastin, Rijkaard, Gullit…
Va debutar amb la seva selecció el 12 de desembre del 1987 contra el Brasil, empat a 1. El seu primer gol com internacional el va marcar a Suïssa el 27 d'abril de 1988.
En total va participar en tres fases finals de mundials i eurocopes. En els mundials va disputar un total de 17 partits i va anotar 11 gols. En les eurocopes va jugar 13 partits i va fer 5 dianes. Els Mundials eren la seva competició preferida.
El seu pas pels mundials va deixar una dada curiosa. En el Mundial d'Itàlia 90, que va guanyar, va jugar tots els partits i només va marcar 3. Un d'aquests tres va ser el que va servir per eliminar a Holanda en vuitens, era la venjança de l'eliminació en el 88 en el “seva” Eurocopa. En el mundial d'USA 94 va marcar en tots els partits menys en el de quarts, on els alemanys van caure eliminats per la gran Bulgària de Stóitxkov, 2-1. En el Mundial de França 98 li va passar un cas similar. Va anotar en totes les victòries teutones i en quarts, que van perdre contra Croàcia, no va mullar. Una anècdota “graciosa”.
Es va retirar a Lió el 4 de juliol del 98, partit de quarts de final del Mundial de França 98 en el que Alemanya es van enfrontar a Croàcia.

En l'actualitat exerceix d'entrenador del Bayern Munic, que després d'un inici irregular sembla que s'està tornant a guanyar la confiança a base de bons resultats. Són tercers a tres punts del líder. Però la seva primera experiència com a entrenador va ser amb la selecció alemanya l'any 2004. A la qual, contra tot pronòstic, va portar a la tercera posició del “seu” mundial.
El 18 alemany forma part de la història d'aquest esport. La seva velocitat, la seva potència, els seus cops de cap i els seus remats ràpids sempre seran recordats.

11 jornada. Lliga espanyola

2008-11-17T23:22:00.007+01:00

El Barça segueix líder, però té una mica més lluny als seus adversaris. El Vila-real està a 3 punts i el València, Madrid i Sevilla ja estan a 5 punts dels blaugranes.
El semàfor de la lliga:

Barça: a ritme de records. Els de Pep segueixen la seva marxa triomfal. Han fet la millor arrencada de la història en onze jornades: 9 victòries, 1 empat i 1 derrota. Ja porten 9 victòries consecutives i només estan a un partit d'igualar la segona millor ratxa de triomfs consecutius de tota la història del Barça!. Aquesta ratxa la va aconseguir l'equip entrenat per Franz Plattko l'any 1956. El rècord absolut, 14 victòries consecutives, l’ostenta l'equip que dirigia Frank Rijkaard la temporada 2005-2006, en la que es va guanyar lliga i champions. Ahir van patir per aconseguir els tres punts, però és en els camps on es guanyen les lligues i aquest equip no falla. Si mantenen aquesta ratxa de resultats en el mes de desembre, per molt que digui Guardiola, deixaran la lliga molt encarrilada.

Messi: L'argentí, ahir, va celebrar el 5 aniversari del seu debut com a blau-grana. I no hi ha millor forma de celebrar-ho que marcant un gol decisiu per al triomf de l'equip. En aquest curt període de temps Messi s'ha convertit, per a molts, en el millor jugador del món. En total ha disputat 148 partits i ha marcat 65 gols amb els culés. Entre aquests gols, n’hi ha de mítics com ara el de la copa contra el Getafe. També hi ha grans jugades per al record i assistències impossibles per a qualsevol altre mortal. Si el jugador segueix en la seva línia i no deixa influir-se per males companyies, estem davant un jugador que marcarà una època en el món del futbol.

Villa i Mata: aquests dos jugadors són sinònim de gol aquesta temporada. Villa va marcar el seu gol número 100 a primera divisió, el desè en aquesta campanya. L'asturià no vol deixar escapar Eto'o i és el millor davanter espanyol de l'actualitat. Per la seva part, Mata va anotar el seu cinquè gol en lliga. Els dos són una assegurança de vida per a Emery.

Sergio García: El català esta recuperant el nivell de joc dels últims mesos a Saragossa. Ahir va donar bona mostra de les seves qualitats amb dos gols i una assistència. Gràcies a això el seu equip va guanyar i s'acosten a les posicions europees.

Negredo i els 2 Llorentes: Alvaro Negredo s'està consolidant com un dels davanters amb més futur del futbol espanyol. Aquest jove davanter, sortit del planter del Madrid, porta dos grans temporades. L'any passat ja va fer uns bons registres, era la temporada del seu debut a primera, i aquest curs no vol ser menys. De moment ja porta 7 gols. Se’l haurà de seguir de prop perquè té qualitats per triomfar.
Joseba Llorente: el guipuscoà està que se’n surt. Després de tres grans campanyes al Valladolid, que li van servir per fitxar pel Vila-real, el de Fuenterrabía no afluixa. Ja porta 6 gols en lliga i 3 en champions. L'únic però és que haurà d'estar un mes de baixa, trencament fibril•lar, però això no serà problema per a aquest gran jugador. Es un clar exemple que amb treball i constancia, i una mica de sort, les coses acaben arribant. Es un dels delanters espanyols més en forma de l’actualitat.
Fernando Llorente. El pamplonès va donar ahir dos cops mortals a l'equip de la seva ciutat. En el primer gol va fer una gran jugada i en el segon va rematar, de manera espectacular, una jugada combinada de l'Atlètic. Aquest jove davanter sembla que ha tornat a recuperar la confiança i torna a ser aquell jove que tant prometia. Amb només 23 anys té molt futur per davant.

Sevilla: els de Manolo Jiménez poden tornar a dormir tranquils. Porten tres victòries consecutives, incloent la copa. Les dues victòries en lliga li permet pegar-se al València i Madrid. En les pròximes jornades veurem les seves possibilitats reals en aquesta lliga, els seus pròxims rivals són el València. Barcelona, Madrid i Vila-real.

Sporting de Gijón: els de Manolo Preciado van donar la campanada dissabte a Mestalla. Van demostrar que la derrota de Santander va ser només una relliscada. Porten 15 dels últims 18 punts. S'han consolidat a la zona mitjana de la taula.

Atlético de Madrid: els d'Aguirre són molt irregulars en lliga. Aquest fet fa que estiguin distanciats dels cinc primers. Aquesta setmana han guanyat 4 a 1 al Deportivo. Veurem si segueixen en aquesta ratxa i tornen a enganxar-se al tren de la lliga. Porten vuit partits sense conèixer la derrota, tenint en compte les tres competicions en les quals participa.

Deportivo: els de la Corunya no acaben de enlairar-se. En les últimes setmanes semblava que trobaven el camí que els portaria a les zones europees, però ahir els van pegar un fort revés.

Vila-real: els de la plana segueixen sense conèixer la derrota, són l'únic equip de primera i segona divisió que segueix imbatut. Però ahir van deixar escapar dos punts molt valuosos en els últims minuts. Si volen guanyar la lliga han de guanyar aquest tipus de partits. Aquest més tindran la baixa del seu home més en forma, Llorente.

Atlètic de Bilbao: els lleons tornen a guanyar. Porten dues jornades sense conèixer la derrota i han aconseguit la classificació per la següent ronda de la copa. Espero que segueixin sumant punts i que s'allunyin, al més ràpid possible, de les posicions de descens.

Madrid: Al final els resultats no han acompanyat als de Schuster. En els quatre últims partits han patit tres derrotes. A la capital no estan contents, ni amb el joc, ni amb els resultats, ni amb l'entrenador… les coses no pinten bé i el primer a rebre serà, com sempre, el seu entrenador. Era una mort anunciada la d'aquest Madrid. Una plantilla molt descompensada que en el moment que ha tingut dues baixes s'ha enfonsat en la misèria.

València: sembla que els d'Emery han perdut l'eficàcia a Mestalla. Porten dues derrotes consecutives en el seu camp. Han d'assegurar els punts com local sinó la lliga se'ls escaparà.

Espanyol: els de Márquez porten una línia descendent. Només han pogut sumar 6 dels últims 27 punts. Ja ocupen la 16 posició i han perdut la seva consistència defensiva.

Getafe: els de Víctor Muñoz porten 5 partits sense conèixer la victòria. Encara estan lluny de les posicions perilloses però la tendència i l'ambient és negatiu. Sembla que els resultats estan donant la raó als quals demanen la dimissió del tècnic aragonès.

Osasuna: els de Camacho no aixequen cap. Segueixen sent l'únic equip que no coneix la victòria en lliga. Si no desperten aviat el somni de la lliga se'ls esfumarà. El Reyno de Navara (Sadar) i l’afició han de ser el seus punts forts per intentar sortir d'aquesta complicada situació.

IL DIVINO CODINO

2008-11-13T23:32:00.013+01:00

Roberto Baggio (Il Divin Codino) ha estat un dels millors jugadors que ha donat Itàlia en les últimes dècades. "Il Codino" va enlluernar al futbol, en la dècada dels 90, per la seva excel·lent tècnica, la seva gran visió de joc i el seu espectacular canvi de ritme.
Baggio va néixer el 18 de febrer de 1967, en Caldogno (Vicenza). També se’l coneix amb el sobrenom de la coa divina (Il Divin Codino). Aquesta va ser un dels seus símbols d'identitat. A Roberto se’l recorda, majoritàriament, per la seva faceta esportiva però cal destacar la seva gran labor humanitària, és embaixador de les Nacions Unides. És practicant de la religió budista.
Michel Patlini va dir que Baggio era un nou i mig, ja que no era el clàssic deu ni el clàssic nou. Era un jugador que tenia les qualitats de les dues posicions. Els 318 gols que va marcar al llarg de la seva carrera, així ho demostren.

Va començar la seva carrera en el Vicenza amb només 15 anys. Després de tres bones temporades a l'equip local va donar el saltat a un gran, la Fiorentina, l'any 85. Tres dies abans de signar el seu contracte pateix una greu lesió, però la Fiorentina va confiar en ell i signen el contracte. En aquests anys va patir greus lesions que feien presagiar el pitjor, el fi de la seva carrera. La lesió més important va ser el trencament del seu genoll dret, li van posar més de 200 punts de sutura. Baggio era al·lèrgic als calmants, degut això els seus períodes de recuperació eren més llargs. Però gràcies al budisme va poder seguir endavant. L'any 87 torna a recaure de la lesió i d'aquí li ve el sobrenom del futbolista de la cama i mitja. La seva reaparició als terrenys de jocs és contra el Nàpols de Maradona i en aquest partit va marcar un golàs. Aquest partit va acavar 1-1 i el Nàpols es va proclamar campió de lliga. L'any 90 porta la seva Fiorentina a la final de la Uefa. Aquest partit el va perdre contra el seu pròxim equip, el Juventus. La seva marxa de Florència a Torí, després d'un gran mundial, va ser el fitxatge més car de la història, en aquell moment. L'afició viola no va entendre la marxa de Baggio, el seu jugador més estimat i admirat. L'italià va declarar que l’havien obligat acceptar el traspàs. Amb els de Florència va jugar 135 partits i va anotar 55 gols.

En la Vecchia Signora es van veure els millors anys de Baggio. Va jugar a un gran nivell les 5 temporades que va estar amb els juventins, amb els quals va aconseguir un Scudetto, una copa italiana i una Uefa. En l'any 93 aconsegueix el pilota D'Or i el FIFA World Player. Amb la Juve va jugar 202 partits i va marcar 115 gols.

L'any 95 va fitxar pel Milan de Berlusconi. En els rossoneri va estar dues temporades i va aconseguir un scudetto. No va jugar a un gran nivell i semblava que el declivi de la seva carrera ja començava. Amb el Milà va jugar 67 partits i només va anotar 19 gols.
L'estiu del 97 fitxa pel Bolonya. Amb els rossoblu va fer una gran campanya que li va servir per entrar en la convocatòria per al Mundial de França 98. Després del mundial va tornar a Milà, però aquesta vegada per jugar amb l'Inter. Amb el Bolonya va anotar 23 gols en 33 partits.
Les seves dues temporades amb l'Inter van ser per oblidar. No va rendir a un gran nivell. En això va col·laborar Lippi, el seu entrenador en aquests anys, el qual no era un admirador del seu estil de joc. Les dades demostren clarament el seu pobre nivell: va jugar 61 partits i va marcar 18 gols. Després de no ser inclòs a la llista de l'Euro de l'any 2000 decideix abandonar la seva ciutat maleïda, Milà, i anar-se'n a Brescia.

A Brescia va jugar les seves últimes quatre temporades com a professional i es va poder tornar a veure la cua divina en acció. Una inoportuna lesió de lligaments li va impedir anar al Mundial del 2002. En aquestes quatre temporades Baggio va jugar 100 partits i va aconseguir perforar la meta rival en 46 ocasions. A Brescia va estar sota les ordens de Carlo Mazzone, el qual va entendre a la perfecció a Baggio. Roberto va fer unes declaracions en les quals es lamentava pel fet de no haver pogut trobar a un entrenador com Carlo abans. Mazzone va saber treure el millor d'ell en el final de la seva carrera. Roberto Baggio es va convertir en el capità i en el major ídol de la història dels Rondinelle. El dorsal que va lluir, el 10, està retirat.
Baggio va deixar els terrenys de joc al final de la temporada 2004 als 37 anys. Va jugar en 6 equips en la seva llarga carrera com a futbolista. Els colors que més va sentir van ser els de la Florentina, però el seu últim equip també el va marcar molt, el Brescia.
És el cinquè màxim golejador de la història de la lliga italiana i també ocupa la mateixa posició en la història de la selecció italiana. És l'únic jugador italià que ha estat capaç de marcar en tres campionats del món seguits.
La trajectòria de Baggio amb la selecció italiana mereix un capitulo a part. Amb l'azzurra va tenir una història agredolça. La seva “vida” amb la selecció es va veure marcada, per sempre, per la final del Mundial del 94. Hi ha una frase que ho diu tot: “Aquell penal l’he tirat de totes les formes, en somnis, en el passadís de casa i sempre l’he marcat, va ser el moment més dur de la meva carrera i, si pogués esborrar un moment, seria aquest”.
Va debutar amb la squadra azzurra en un partit amistós contra Holanda el 16 de novembre de 1988. El seu primer gol com internacional el va marcar a l'Uruguai, en el seu tercer partit. En la fase final del Mundial del 90 va marcar un golàs contra Txecoslovàquia. En aquest Mundial va jugar 5 partits i va aconseguir marcar dos gols. Itàlia va quedar tercera.

Però, com ja he dit, el mundial dels Estats Units marcaria la seva carrera. En aquesta cita va passar d'heroi a fracassat en pocs segons. Fallà el penal decisiu que va donar el títol de campió del Món al Brasil. El Mundial no va començar molt bé per a Baggio ja que va fer una primera fase pobra, fins i tot el seu entrenador va prescindir d'ell en moments importants, com contra Noruega. Però a partir dels vuitens Roberto va treure tota la seva màgia i gràcies a ell Itàlia arribà la final. Contra Nigèria va rescatar a la seva selecció de l'eliminació i la va ficar a quarts amb dos gols. En la ronda següent va eliminar a Espanya amb un golàs, marca de la casa. En semifinals va tornar a marcar per partida doble, Itàlia va superar per la mínima a Bulgària i Baggio estava al cel. Però el destí ja estava escrit i el 17 de juliol de 1994 no era el seu dia. Va llançar el penal decisiu i el va fallar. Sacchi el va obligar a tirar-lo, sabent que tenia dolors en el turmell, i el fallà clarament. Aquest va ser el seu pitjor moment. El crac va demostrar, amb el pas del temps, saber sobreposar-se a aquesta pesada llosa que sempre el seguirà. Una dada curiosa és que és el millor llançador de penals de la història d'Itàlia, però la seva carrera quedarà per sempre marcada per un penal fallat.

En el Mundial de 98 també va participar. Itàlia va caure contra França als quarts i ell va marcar dos gols.
El seu acomiadament de la selecció va ser en un amistós contra Espanya el 28 d'abril del 2004.
El seu final com a futbolista professional va ser el 16 de maig en San Siro. L'afició el va ovacionar durant uns minuts. Un merescut adéu a un dels futbolistes més grans que ha donat Itàlia en tota la seva història.
Il divin codino era un jugador diferent. Feia màgia amb la pilota. A més d'això tenia una gran esperit de superació que li va permetre seguir endavant i sobreposar-se a les seves importants lesions.
Quan Roberto Baggio agafava la pilota podia passar qualsevol cosa. Sempre estarà en la memòria dels aficionats al futbol pels seus grans gols i per les seves espectaculars jugades. Per molt que passin els anys la seva màgia mai s'apagarà.

Fins sempre!

IL GRANDE CAPITANO

2008-11-06T19:22:00.015+01:00

Il Capitano, Pinturicchio, Il grande, , Alex Del Piero, Del Piero, El Mago...moltes formes per fer referència a un dels més grans del Futbol Mundial: Alessandro Del Piero.
Nascut a Conegliano, província de Treviso, el 9 de novembre de 1974 (¡li falten només uns dies per complir els 34 anys!!!). És un dels referentes de la Juventus de Torí de les últimes dècades, per no dir de tota la seva història.
Per a Del Piero sembla que no passin els anys (gairebé 34 anyets), ja que es troba en un gran moment de forma, com en una segona joventut. L'italià, que semblava que aquest any no acabava d'agafar la forma, ha marcat, en les últimes jornades, golassos que han permès al seu equip aconseguir una bona ratxa de victòries. El que va marcar aquest diumenge contra la Roma és al·lucinant!!! Tot un crac que ahir va tornar a demostrar tota la seva classe i el Bernabeu va haver de rendir-se als seus peus. Els vells rockers mai moren.
La seva “resurrecció” va començar la nit del dimarts 21 d'octubre quan el Madrid visitava Delle Alpi. Allà esperava una Juventus en crisis. Però Del Piero va marcar i el seu equip va aconseguir la victòria. Des d'aquell partit la Juve no ha tornat a perdre. Porta tres victòries consecutives en Lliga i dos en Copa d'Europa. La Vecchia Signora ha tornat al lloc que mereixia i això gràcies a la seva estrella. El Madrid i la Juve han canviat les trajectòries des d'aquell 21 d'octubre. Els italians porten una ascendent i els espanyols una descendent.
Del Piero va fitxar per la Juve l'estiu del 93, procedent del Padova, però quan va començar a demostrar la seva classe va ser en l'època que Lippi entrenava als torinesos (del 95 al 99). Van ser 4 anys magnífics per als Bianconeros. Suposo que tots recordareu aquella Juve que va arribar a tres finals consecutives de Champions, però que només va poder guanyar-ne una. En aquells anys per la Juve van passar grandíssims jugadors com: Vialli, Ravanelli, Peruzzi, Deschamps, Conte, Ferrara, Pessoto, Vieri, Montero, Zidane... Aquesta Juve va marcar una època i entre tots aquests grans començava a emergir i brillar amb llum pròpia l'estrella d'Alessandro.
Del Piero, al contrari del que el sol passar als cracs que es consagren molt joves, segueix mantenint un gran nivell. Mostra d'això és que porta una mitjana de més de 20 gols en les últimes set temporades.
Porta dos anys seguits aconseguint ser capocannoniere del Calcio (sèrie B any 2007 i sèrie A any 2008). En les seves vitrines té molts títols individuals, com ara: Jugador més valuós de la Copa Intercontinetal del 96 (va marcar el gol de la victòria), trofeu Bravo any 96 (millor futbolista europea menor de 21 anys), màxim golejador Champions League del 98, futbolista italià de l'any 98, nombrat caballer amb l'ordre del mèrit Italià any 2000, golejador Copa Italiana any 2006, inclòs a la llista dels 100 millors jugadors del segle XX, nombrat oficial amb l'ordre del mèrit Italià any 2006, Golden Foot 2007 (premi que es dona a futbolistes majors de 29 anys en reconeixement al seu rendiment o trajectoria), premi nacional a la carrera ejemplar "Gaetano Scirea" any 2008 i alguns més.
A nivell col·lectiu Del Piero també ha aconseguit molts títols: 1 Mundial, 1 Copa d'Europa, 1 Intercontinental, 1 Supercopa d'Europa, 5 lligues italianes, 4 supercopes italianes i 1 Copa d'Itàlia.
A més de tot això, té l'honor de ser el jugador amb més partits oficials i el que més gols ha marcat en tota la història de la Juve, que no és poca.
Per a mi no és el clàssic 9, sinó un 10 en tota regla. Malgrat això, en la seva llarga carrera, té una mitjana de més de 0'40 gols per partit. Entre els seus gols destaquen, per la seva bellesa, els que executa de falta directa, una de les seves especialitats. Però també té gols de gran plasticitat i elegància. Amb l’esperó ha fet autèntiques obres d’art. Aquí una petita mostra del seu repertori:

L'estiu del 2010 abandonarà la Juve, expira el seu contracte, per anar-se'n a jugar a la Premier. Diu que li fa il·lusió provar una nova experiència, en aquestes dates tindrà 35 anys. Penso que hauria retirar-se a Torí però decideixi el que decideixi ningú li podrà reprotxar mai res. Ha marcat una època en la Vecchia Signora, demostrant fidelitat “casi” eterna als colors blanc i negre.

Il Più grande, il capitano:

Alessandro Del Piero

9 jornada. Lliga espanyola

2008-11-04T01:12:00.012+01:00

Canvi de líder a primera divisió. El Barça encapçala la classificació de primera a 1 punt del Villareal.

El semàfor de la lliga:

Barça i Xavi. L’equip de guardiola va aconseguir els tres punts a la Rosaleda i el liderat. En un partit difícil els catalans van saber fer un futbol pràctic i eficaç. Els blaugranes porten 11 partits, seguits, guanyat. Però aquest cap de setmana amb una diferencia, van canviar el futbol brillant per un futbol molt eficaç. El canvi va ser degut a les fortes pluges que van fer que el camp estes en unes condicions precàries per a jugar a futbol. Tot i les males condicions els de Pep van demostrar que són un conjunt que es sap adaptar a qualsevol situació.

Xavi Hernandez està en el millor moment de la seva carrera esportiva. El de Terrassa porta un any 2008 esplèndid. Es el líder del mig del camp, el joc “balla” seu ritme, i en les últimes jornades té encert de cara a porta. Tot un crac, que desprès de molt anys rendint a un gran nivell està obtenint els reconeixements merescuts al seu esforç i treball.

Villareal. Els de Pellegrini es situen segons a la classificació. Els de la plana han recuperat, en un principi, la seva consistència defensiva i han mantingut la seva eficàcia golejadora. Sense contar l’últim partit, el de dissabte contra l’atlètic, els havien fet 12 gols en els últims 3 partits. Pareix que els de Villareal han recuperat l’ordre defensiu, ja que només van rebre un gol a San Mamés. Però continuen marcant molts gols, en les dos últimes jornades de lliga n’han marcat 8. Són un equip que practica un bon futbol i que fa gaudir als aficionats mirant els seus partits. És el únic equip de primera, després de la derrota del València, que segueix invicte.

Sporting de Gijón. Impressionant la ratxa de resultats que porta l’equip de Manolo Preciado. Els asturians ja encadenen quatre victòries consecutives, cinc si contem la copa del rey. En les 4 últimes jornades han marcat 10 goles i tan sols n’han encaixat 2. Han passat de ser un dels clars candidats al descens a ser una de les possibles revelacions del campionat.

Atlético de Madrid. Sembla ser que els del Calderón estan recuperant-se de la mini crisi que van patir en les darreres jornades. Han sumat 4 dels últims 6 punts i ja estan en posicions de Uefa. No poden afluixar gaire sinó les opcions de títol se li esfumaran aviat.

Racing de Santander. El Racing va aconseguir el dissabte el que pareixia impossible fins el moment, derrotar al València a Mestalla i fer-li 4 gols. Els càntabres van marcar en aquest partit casi els mateixos gols que en les 8 jornades anteriors. Muñiz va salvar el seu lloc i espera que aquesta victòria sigui una injecció de moral que els permeti escalar posicions.

Valencia. Els d’Emery no estan en el seu millor moment. Han perdut el seu primer partit de la lliga i ho han fet com a locals. En els dos últims partits només han pogut sumar 1 punt, tot i això segueixen 4 a la classificació. En aquestes dos jornades han rebut més gols que en les set primeres. Els d’Unai tenen que recuperar la consistència defensiva si volen tornar a encapçalar la classificació. L’única cosa positiva, d’aquests partits, es que Villa segueix marcant i es pichichi en solitari.

Tamudo. “Una de cal y otra de arena”. El capità perico va marcar el gol de la victòria que permetia a l’espanyol tornar a sumar els tres punts després de sis jornades. El dolent es que va tornar a fallar un penal, en porta dos de consecutius. En la seva carrera ha fallat 11 penals de 30 intents. Un registres que, tot i no ser dolents, no són els d’un gran especialista.

Madrid. Els de Schuster han deixat escapar 4 punts en les quatre darreres jornades. Són tercers a la lliga, però el seu joc no convens. Tenen molts problemes extra esportius que poden afectar en el rendiment de l’equip. Sergio Ramos, un dels seus pilars defensiu, no esta en el seu millor moment. Van notar la baixa de Van Nistelrooy.

Màlaga. Els de Tàpia van tornar a perdre un partit. Desprès de quatre jornades invictes els malaguenys vam caure contra l’actual líder, el Barça. No van realitzar un mal partit, van tenir les seus oportunitats, però es van veure superats per un gran rival. Aquest dissabte, puntuant al Bernabeu, poden demostrar que la derrota del dissabte va ser un petita ensopegada i que encara estan en estat de gràcia.

Víctor Muñoz i Getafe. Víctor Muñoz, amb un empat a domicili, va salvar el seu cap. Si mirem la classificació trobem que el Getafe esta setè empatat de punts amb el sisè, per tant no s’entén com Víctor Muñoz s’estès jugant el càrrec el passat diumenge. L’explicació d’això la trobem en el joc que practiquen els madrilenys. A la gent de Getafe no li agrada el futbol conservador que practica el seu equip, estaven acostumats a un futbol alegre i ofensiu. En el darrer partit jugat a casa, copa del rey contra l’Osasuna, que va acabar en empat, l’afició del Coliseum va demanar la destitució del tècnic aragonès. Espero que els resultats segueixin acompanyant a Víctor i que el Getafe poc a poc jugui un futbol més alegre.

Sevilla. Els de Manolo Jimenez han agafat una “pajara”. Porten dos partits consecutius perdent i s’estan allunyant de les primeres posicions. En les dos últimes jornades els hi han marcat els mateixos gols que en les set primeres.

Recreativo, Atlètic de Bilbao i Osasuna. Els de Huelva estan passant uns moments crítics. No guanyen des de la primera jornada de lliga i ja ocupen posicions de descens. I aquesta setmana comencen l'Everest. No se'ls presenta un futur gaire prometedor.

Els lleons pareix que hagin perdut la seva garra. Fa sis jornades que no guanyen cap partit. De tot aquest temps només poden traure dos coses positives: que ja han acabat l’Everest i que no practiquen un mal futbol. Si recuperen l’olfacte golejador tornaran a sumar punts. Estan notant molt la baixa de Aduriz.

Els de Pamplona són el únic equip de primera que encara no ha aconseguit cap victòria. Des de la destitució de Ziganda l’equip no ha sumat cap punt. Espero que Camacho recuperi els ànims de l’equip i que els de Pamplona es salven.

8 jornada. Lliga espanyola

2008-10-28T12:50:00.018+01:00

La classificació de 1ra divisió segueix encapçalada per el València d’Emery, però té a només un punt al Barça i al Madrid.

El semàfor de la lliga

València: el conjunt d'Unai ha signat el millor inici de la seva historia, superant el que va protagonitzar Benitez la temporada 03-04. Impressionant el canvi radical, en resultats i joc, que en pocs mesos ha experimentat l'equip.

Barça: l’equip de Guardiola porta 8 partits, consecutius, guanyant i està fent el millor futbol del continent. Són l’equip que més gols porta fets, això es degut a que practiquem un futbol molt ofensiu i té jugadors amb ganes de tornar a guanyar títols. Ja té encarrilat el primer lloc del grup a la champions i ja és segon a la lliga.

Sporting de Gijón: l’equip asturià porta tres victòries consecutives que li han permès abandonar els últims llocs de la classificació i instal·lar-se en posicions més tranquil·les. Desprès de la “pujada a l’Everest” està recuperant les forces.

Màlaga: l’equip de Tapia porta quatre jornades consecutives guanyat i han igualat la seva millor ratxa de resultats a primera. Són el primer equip que aconsegueix els tres punts a la “pujada a l’Everest”(Sevilla, Barça, Madrid i Villareal). Seran el primer Xerpa de la temporada?

David Villa i Samuel Eto’o: els dos jugadors porten un inici de temporada envejable. Encapçalen la taula de golejadors amb 9 gols cadascun. Una mitjana de més d'un gol per partit, impressionant!

Villareal: tot i que segueixen en posicions de champions i que no han perdut cap partit en lliga, els hi ha fet 7 gols en dos partits. La consistència defensiva era la millor arma de l’equip de Pellegrini. Seria bo que la recuperessin perquè si no la temporada se’ls pot fer llarga.

Madrid: els blancs segueixen escalant posicions a base de guanyar partits. Porten la mateixa tendència que la temporada passada, guanyen sense jugar be, però estan tercers a un punt del líder. La diferencia es que aquest any els seus rivals si que estan en forma. El mes de desembre marcarà les possibilitats reals de l’equip de Schuster.

Sevilla i Palop: els de Manolo Jiménez han perdut el seu primer partit de lliga i Palop ha posat fi a la seva ratxa sense encaixar un gol, desprès de 510 minuts. Segueixen cinquens a tres punts dels líders, però no es poden permetre més errors al Sanchez Pizjuan perquè se’ls pot escapar el tren, aquesta lliga està molt cara.

Espanyol: l’equip de Márquez porta 2 punts dels últims 18. Han entrat en una ratxa molt negativa i aquesta setmana han encaixat tres gols. La consistència defensiva és el seu punt fort. Els periquitos tindran que tornar a volar si no es volen posar en problemes.

Racing, Atlètic de Bilbao i Osasuna: aquest tres equips mítics de primera divisió porten un mal inici de temporada. El primer ja va pujar l’Everest (2 punts), el segon ja casi l’acabat d’ascendir (0 punts), però l’Osasuna encara no l’ha començat. Els de Pamplona es tindran que despertar aviat sinó el somni de primera se’ls pot acabar. Als de Santander els hi pot costar car el fet de jugar tres competicions. De moment, han fet un mal inici a la Uefa i a la lliga. Al Atlètic li falta gol, San Mamés tindrà que ser el seu punt fort.

Calendari: ja se que es l’atzar l’encarregat de fer-lo, però aquest any el calendari influeix molt en la classificació. La pujada de l’Everest, quatre jornades consecutives enfrontant-e al Sevilla, Barça, Madrid i Villareal és molt dur per la majoria d’equips. De moment ja l’han pujat 5 equips i 3 més estan intentant fer el cim, però els seus “temps” no són molt esperançadors. Sporting 0 punts. Betis 1 punt. Atlético de Madrid, Racing i Espanyol 2 punts. Dels 5 equips que l’han acabat els “millors” han aconseguit 2 punts de 12. El Bilbao l’acaba aquesta setmana a San Mamés i de moment porta 0 punts. L’Almeria ja ha passat l’equador amb el mateix resultat que el Atlètic, zero punts. Però, per fi, hem trobat una excepció: el Màlaga. L’equip andalús ha aconseguit començar l’Everest sumant els tres punts. Veurem com acaba la seva ascensió, en un principi ja ha obtingut més punts que cap altre equip.

Mijatovic i Schuster: no entenc com aquest senyors tenen la dignitat de queixar-se dels àrbitres. Diuen que hi ha una campanya anti-madrid i que no volen que guanyin la lliga.

Vinga home!!!! Els àrbitres s’equivoquen totes les jornades, una vegada a favor d’uns i l’altra a favor dels altres. Ni Barça ni Madrid es poden queixar perquè al final de temporada sempre sumen més que no resten. Però encara que s’equivoquessin tot un any en contra del Madrid, aquest senyors no podrien dir res, perquè segur que no hi ha cap equip, en tota la història del futbol espanyol, que hagi tingut més ajudes que el Real Madrid. Aquestes queixes les fan tot i guanyar, si perdessin la cosa ja no es podria aguantar. Que això ho digui un aficionat del Madrid ho podria entendre, però aquesta gent que són “professionals” no. Estes declaracions són una manera de posar pressió als col·legiats. El penal de la primera part és molt just, però Marcelo va tenir que ser expulsat. Després s’expulsa a Amorrabieta i no es pita un penal de Pepe, etc. que s’equivoquen pels dos costats. El que passa es que el Madrid no juga be i l’etern rival esta emportant-se tot els elogis pels resultats i pel joc exhibit. Aquestes declaracions són per desviar l’atenció i que es parli d’ells.

Sóc un lector, de la pàgina web, del Marca, però veig que algú d’ells també llegeix el blog i s’inspira amb els títols, xD.

Portada diari Marca diumenge 19 de octubre.

Pilota d'or

2008-10-21T01:03:00.008+02:00

Ja s’ha fet oficial la llista dels 30 candidats que opten a la pilota d’or del 2008 que entrega la revista francesa, France Football. Per primera vegada aquesta nòmina de futbolistes es redueix a 30 candidats, en edicions anteriors eren 50. En aquest llistat trobem futbolistes de més de 10 nacionalitats diferents, però el país que aporta més jugadors, amb molta diferencia sobre el segon, és espanya. És la primera vegada que els jugadors espanyols predominen en aquesta llista. Tot i ser el país que n’aporta més, es troba en falta la presencia d’Andres Iniesta o Carles Puyol.

La llista al complert per països:

7 espanyols: Marcos Senna, Iker Casillas, Cesc Fàbregas, Fernando Torres, Xavi Hernandez, Sergio Ramos i David Villa.

3 anglesos: Wayne Rooney, Steven Gerrard i Frank Lampard.

3 holandesos: Ruud Van Nistelrooy, Edwin Van der Saar, Rafael Van der Vaart.

2 portuguesos: Cristiano Ronaldo i Pepe.

2 russos: Andrei Arshavin i Yuri Zhirkov.

2 italians: Luca Toni i Gianluigi Buffon.

2 francesos: Karim Benzema i Frank Ribery.

2 argentins: Sergio Agüero i Lionel Messi.

1 alemany: Michael Ballack.

1 camerunès: Samuel Eto’o.

1 suec: Zlatan Ibrahimovic.

1 togolès: Emmanuel Adebayor.

1 brasiler: Kaká.

1 serbi: Nemanja Vidic.

1 ivorià: Didier Drogba.

D’aquesta llista es diu que n’hi ha 5 que tenen moltes opcions d’emportar-se el guardó.

Són: Iker Casillas, Cristiano Ronaldo, Lionel Messi, Xavi Hernandez i Fernando Torres.

A n’aquesta llista de cinc jo n’afegiria cinc més: David Villa, Ruud Van Nistelrooy, Frank Ribery, Zlatan Ibrahimovic i Andrei Arshavin.

L’asturià va ser el màxim anotador de la passada eurocopa i està efectuant un inici de lliga impressionant.

L’holandès porta dos campanyes rendint al màxim nivell al Real Madrid.

El francès va ser la pesa clau per a que el Bayern tornés a governar a Alemanya, elegit com el millor jugador de la Bundesliga, una lesió inoportuna a frenat la seva ascensió.

El suec no para de créixer a l’Inter de Milà, on porta 2 scudettos seguits. En la darrera temporada a afegit a la seva màgia uns bons registres anotadors.

El rus ha sigut la sorpresa de l’any. Ha portat al seu país a unes semifinals d’una eurocopa i al seu equip a guanyar la UEFA. Jugador amb unes grans qualitats tècniques. El gol que va fer la setmana passada ho deixa ven clar.

D’aquí uns dies veurem qui es elegit com el millor jugador de les lligues europees. Si el guanya un espanyol serà el segon en aconseguir-ho. L’únic jugador de l’estat que fins ara ha guanyat el premi es Luis Suarez l’any 1960.

Jo li donaria el trofeu a Xavi o a Messi. Perquè Cristiano Ronaldo ha demostrat que en els moments decisius falla. Fernando Torres ha fet una gran temporada a la Premier League, però encara li falta millora una mica el seu joc. Tot i que si guanyes penso que seria un just vencedor. Va fer el gol decisiu a la final de la eurocopa. Iker Casillas es un excel·lent porter, però... si no li van donar a Buffon en els seus millors anys no crec que li donen al de Móstoles en aquesta edició.

Xavi porta uns anys impressionats. L’eurocopa va ser la competició que li faltava per acabar de consagrar-se com el millor migcampista del continent. Porta la batuta del partit, una visió de joc privilegiada i perd i falla mol poques pilotes en el transcurs del parit.

De Lionel Messi només es pot dir una cosa: SOBRENATURAL. Quan ell agafa la pilota la gent present que pot passar alguna cosa diferent. És el candidat número 1 al guardó.

Abans d’acabar voldria dir que he creat aquest blog per a escriure els articles en català. En els dos blogs hi haurà la mateixa informació, però a un estarà en castellà i a l’altre en català. Cadascú podrà elegir la llengua que més li agradi.