El Barça segueix líder, però té una mica més lluny als seus adversaris. El Vila-real està a 3 punts i el València, Madrid i Sevilla ja estan a 5 punts dels blaugranes.
El semàfor de la lliga:
Barça: a ritme de records. Els de Pep segueixen la seva marxa triomfal. Han fet la millor arrencada de la història en onze jornades: 9 victòries, 1 empat i 1 derrota. Ja porten 9 victòries consecutives i només estan a un partit d'igualar la segona millor ratxa de triomfs consecutius de tota la història del Barça!. Aquesta ratxa la va aconseguir l'equip entrenat per Franz Plattko l'any 1956. El rècord absolut, 14 victòries consecutives, l’ostenta l'equip que dirigia Frank Rijkaard la temporada 2005-2006, en la que es va guanyar lliga i champions. Ahir van patir per aconseguir els tres punts, però és en els camps on es guanyen les lligues i aquest equip no falla. Si mantenen aquesta ratxa de resultats en el mes de desembre, per molt que digui Guardiola, deixaran la lliga molt encarrilada.
Messi: L'argentí, ahir, va celebrar el 5 aniversari del seu debut com a blau-grana. I no hi ha millor forma de celebrar-ho que marcant un gol decisiu per al triomf de l'equip. En aquest curt període de temps Messi s'ha convertit, per a molts, en el millor jugador del món. En total ha disputat 148 partits i ha marcat 65 gols amb els culés. Entre aquests gols, n’hi ha de mítics com ara el de la copa contra el Getafe. També hi ha grans jugades per al record i assistències impossibles per a qualsevol altre mortal. Si el jugador segueix en la seva línia i no deixa influir-se per males companyies, estem davant un jugador que marcarà una època en el món del futbol.
Villa i Mata: aquests dos jugadors són sinònim de gol aquesta temporada. Villa va marcar el seu gol número 100 a primera divisió, el desè en aquesta campanya. L'asturià no vol deixar escapar Eto'o i és el millor davanter espanyol de l'actualitat. Per la seva part, Mata va anotar el seu cinquè gol en lliga. Els dos són una assegurança de vida per a Emery.
Sergio García: El català esta recuperant el nivell de joc dels últims mesos a Saragossa. Ahir va donar bona mostra de les seves qualitats amb dos gols i una assistència. Gràcies a això el seu equip va guanyar i s'acosten a les posicions europees.
Negredo i els 2 Llorentes: Alvaro Negredo s'està consolidant com un dels davanters amb més futur del futbol espanyol. Aquest jove davanter, sortit del planter del Madrid, porta dos grans temporades. L'any passat ja va fer uns bons registres, era la temporada del seu debut a primera, i aquest curs no vol ser menys. De moment ja porta 7 gols. Se’l haurà de seguir de prop perquè té qualitats per triomfar.
Joseba Llorente: el guipuscoà està que se’n surt. Després de tres grans campanyes al Valladolid, que li van servir per fitxar pel Vila-real, el de Fuenterrabía no afluixa. Ja porta 6 gols en lliga i 3 en champions. L'únic però és que haurà d'estar un mes de baixa, trencament fibril•lar, però això no serà problema per a aquest gran jugador. Es un clar exemple que amb treball i constancia, i una mica de sort, les coses acaben arribant. Es un dels delanters espanyols més en forma de l’actualitat.
Fernando Llorente. El pamplonès va donar ahir dos cops mortals a l'equip de la seva ciutat. En el primer gol va fer una gran jugada i en el segon va rematar, de manera espectacular, una jugada combinada de l'Atlètic. Aquest jove davanter sembla que ha tornat a recuperar la confiança i torna a ser aquell jove que tant prometia. Amb només 23 anys té molt futur per davant.
Sevilla: els de Manolo Jiménez poden tornar a dormir tranquils. Porten tres victòries consecutives, incloent la copa. Les dues victòries en lliga li permet pegar-se al València i Madrid. En les pròximes jornades veurem les seves possibilitats reals en aquesta lliga, els seus pròxims rivals són el València. Barcelona, Madrid i Vila-real.
Sporting de Gijón: els de Manolo Preciado van donar la campanada dissabte a Mestalla. Van demostrar que la derrota de Santander va ser només una relliscada. Porten 15 dels últims 18 punts. S'han consolidat a la zona mitjana de la taula.
Atlético de Madrid: els d'Aguirre són molt irregulars en lliga. Aquest fet fa que estiguin distanciats dels cinc primers. Aquesta setmana han guanyat 4 a 1 al Deportivo. Veurem si segueixen en aquesta ratxa i tornen a enganxar-se al tren de la lliga. Porten vuit partits sense conèixer la derrota, tenint en compte les tres competicions en les quals participa.
Deportivo: els de la Corunya no acaben de enlairar-se. En les últimes setmanes semblava que trobaven el camí que els portaria a les zones europees, però ahir els van pegar un fort revés.
Vila-real: els de la plana segueixen sense conèixer la derrota, són l'únic equip de primera i segona divisió que segueix imbatut. Però ahir van deixar escapar dos punts molt valuosos en els últims minuts. Si volen guanyar la lliga han de guanyar aquest tipus de partits. Aquest més tindran la baixa del seu home més en forma, Llorente.
Atlètic de Bilbao: els lleons tornen a guanyar. Porten dues jornades sense conèixer la derrota i han aconseguit la classificació per la següent ronda de la copa. Espero que segueixin sumant punts i que s'allunyin, al més ràpid possible, de les posicions de descens.
Madrid: Al final els resultats no han acompanyat als de Schuster. En els quatre últims partits han patit tres derrotes. A la capital no estan contents, ni amb el joc, ni amb els resultats, ni amb l'entrenador… les coses no pinten bé i el primer a rebre serà, com sempre, el seu entrenador. Era una mort anunciada la d'aquest Madrid. Una plantilla molt descompensada que en el moment que ha tingut dues baixes s'ha enfonsat en la misèria.
València: sembla que els d'Emery han perdut l'eficàcia a Mestalla. Porten dues derrotes consecutives en el seu camp. Han d'assegurar els punts com local sinó la lliga se'ls escaparà.
Espanyol: els de Márquez porten una línia descendent. Només han pogut sumar 6 dels últims 27 punts. Ja ocupen la 16 posició i han perdut la seva consistència defensiva.
Getafe: els de Víctor Muñoz porten 5 partits sense conèixer la victòria. Encara estan lluny de les posicions perilloses però la tendència i l'ambient és negatiu. Sembla que els resultats estan donant la raó als quals demanen la dimissió del tècnic aragonès.
Osasuna: els de Camacho no aixequen cap. Segueixen sent l'únic equip que no coneix la victòria en lliga. Si no desperten aviat el somni de la lliga se'ls esfumarà. El Reyno de Navara (Sadar) i l’afició han de ser el seus punts forts per intentar sortir d'aquesta complicada situació.
El semàfor de la lliga:
Barça: a ritme de records. Els de Pep segueixen la seva marxa triomfal. Han fet la millor arrencada de la història en onze jornades: 9 victòries, 1 empat i 1 derrota. Ja porten 9 victòries consecutives i només estan a un partit d'igualar la segona millor ratxa de triomfs consecutius de tota la història del Barça!. Aquesta ratxa la va aconseguir l'equip entrenat per Franz Plattko l'any 1956. El rècord absolut, 14 victòries consecutives, l’ostenta l'equip que dirigia Frank Rijkaard la temporada 2005-2006, en la que es va guanyar lliga i champions. Ahir van patir per aconseguir els tres punts, però és en els camps on es guanyen les lligues i aquest equip no falla. Si mantenen aquesta ratxa de resultats en el mes de desembre, per molt que digui Guardiola, deixaran la lliga molt encarrilada.
Messi: L'argentí, ahir, va celebrar el 5 aniversari del seu debut com a blau-grana. I no hi ha millor forma de celebrar-ho que marcant un gol decisiu per al triomf de l'equip. En aquest curt període de temps Messi s'ha convertit, per a molts, en el millor jugador del món. En total ha disputat 148 partits i ha marcat 65 gols amb els culés. Entre aquests gols, n’hi ha de mítics com ara el de la copa contra el Getafe. També hi ha grans jugades per al record i assistències impossibles per a qualsevol altre mortal. Si el jugador segueix en la seva línia i no deixa influir-se per males companyies, estem davant un jugador que marcarà una època en el món del futbol.
Villa i Mata: aquests dos jugadors són sinònim de gol aquesta temporada. Villa va marcar el seu gol número 100 a primera divisió, el desè en aquesta campanya. L'asturià no vol deixar escapar Eto'o i és el millor davanter espanyol de l'actualitat. Per la seva part, Mata va anotar el seu cinquè gol en lliga. Els dos són una assegurança de vida per a Emery.
Sergio García: El català esta recuperant el nivell de joc dels últims mesos a Saragossa. Ahir va donar bona mostra de les seves qualitats amb dos gols i una assistència. Gràcies a això el seu equip va guanyar i s'acosten a les posicions europees.
Negredo i els 2 Llorentes: Alvaro Negredo s'està consolidant com un dels davanters amb més futur del futbol espanyol. Aquest jove davanter, sortit del planter del Madrid, porta dos grans temporades. L'any passat ja va fer uns bons registres, era la temporada del seu debut a primera, i aquest curs no vol ser menys. De moment ja porta 7 gols. Se’l haurà de seguir de prop perquè té qualitats per triomfar.
Joseba Llorente: el guipuscoà està que se’n surt. Després de tres grans campanyes al Valladolid, que li van servir per fitxar pel Vila-real, el de Fuenterrabía no afluixa. Ja porta 6 gols en lliga i 3 en champions. L'únic però és que haurà d'estar un mes de baixa, trencament fibril•lar, però això no serà problema per a aquest gran jugador. Es un clar exemple que amb treball i constancia, i una mica de sort, les coses acaben arribant. Es un dels delanters espanyols més en forma de l’actualitat.
Fernando Llorente. El pamplonès va donar ahir dos cops mortals a l'equip de la seva ciutat. En el primer gol va fer una gran jugada i en el segon va rematar, de manera espectacular, una jugada combinada de l'Atlètic. Aquest jove davanter sembla que ha tornat a recuperar la confiança i torna a ser aquell jove que tant prometia. Amb només 23 anys té molt futur per davant.
Sevilla: els de Manolo Jiménez poden tornar a dormir tranquils. Porten tres victòries consecutives, incloent la copa. Les dues victòries en lliga li permet pegar-se al València i Madrid. En les pròximes jornades veurem les seves possibilitats reals en aquesta lliga, els seus pròxims rivals són el València. Barcelona, Madrid i Vila-real.
Sporting de Gijón: els de Manolo Preciado van donar la campanada dissabte a Mestalla. Van demostrar que la derrota de Santander va ser només una relliscada. Porten 15 dels últims 18 punts. S'han consolidat a la zona mitjana de la taula.
Atlético de Madrid: els d'Aguirre són molt irregulars en lliga. Aquest fet fa que estiguin distanciats dels cinc primers. Aquesta setmana han guanyat 4 a 1 al Deportivo. Veurem si segueixen en aquesta ratxa i tornen a enganxar-se al tren de la lliga. Porten vuit partits sense conèixer la derrota, tenint en compte les tres competicions en les quals participa.
Deportivo: els de la Corunya no acaben de enlairar-se. En les últimes setmanes semblava que trobaven el camí que els portaria a les zones europees, però ahir els van pegar un fort revés.
Vila-real: els de la plana segueixen sense conèixer la derrota, són l'únic equip de primera i segona divisió que segueix imbatut. Però ahir van deixar escapar dos punts molt valuosos en els últims minuts. Si volen guanyar la lliga han de guanyar aquest tipus de partits. Aquest més tindran la baixa del seu home més en forma, Llorente.
Atlètic de Bilbao: els lleons tornen a guanyar. Porten dues jornades sense conèixer la derrota i han aconseguit la classificació per la següent ronda de la copa. Espero que segueixin sumant punts i que s'allunyin, al més ràpid possible, de les posicions de descens.
Madrid: Al final els resultats no han acompanyat als de Schuster. En els quatre últims partits han patit tres derrotes. A la capital no estan contents, ni amb el joc, ni amb els resultats, ni amb l'entrenador… les coses no pinten bé i el primer a rebre serà, com sempre, el seu entrenador. Era una mort anunciada la d'aquest Madrid. Una plantilla molt descompensada que en el moment que ha tingut dues baixes s'ha enfonsat en la misèria.
València: sembla que els d'Emery han perdut l'eficàcia a Mestalla. Porten dues derrotes consecutives en el seu camp. Han d'assegurar els punts com local sinó la lliga se'ls escaparà.
Espanyol: els de Márquez porten una línia descendent. Només han pogut sumar 6 dels últims 27 punts. Ja ocupen la 16 posició i han perdut la seva consistència defensiva.
Getafe: els de Víctor Muñoz porten 5 partits sense conèixer la victòria. Encara estan lluny de les posicions perilloses però la tendència i l'ambient és negatiu. Sembla que els resultats estan donant la raó als quals demanen la dimissió del tècnic aragonès.
Osasuna: els de Camacho no aixequen cap. Segueixen sent l'únic equip que no coneix la victòria en lliga. Si no desperten aviat el somni de la lliga se'ls esfumarà. El Reyno de Navara (Sadar) i l’afició han de ser el seus punts forts per intentar sortir d'aquesta complicada situació.
2 comentaris:
A veure canviaré alguna posició del teu semàfor jeje si m'ho permets clar...
En el verd afegiré a FORLAN un gran jugador y que va fer dos gols importants pel seu equip i després també ficaría aquí al Athletic perque no es gens fàcil guanyar amb la pressió al cos i ells ho van fer.
En quant al semàfor vermell jo afegiria a Henry perque sincerament falla més que si em possesin a mi de devantera i ja et dic que no sóc gens bona amb la pilota als peus.
I un altre cosa del semàfor vermell, vols dir que no hi ha un altre color per ficar al Madrid??? Has d'afegir el negre perque hi ha alguns que ho mereixen.
Un petó
Silvi
Clar que t’ho permeto,jeje.
Jo al Forlan el micaría al ambar, ja que no acava d’arrancar aquest any. Si marca aquesta setmana, pot se si, que l’incloure al semafor en verd.
En el tema de l’atlètic. Té molt merit guanyar en la situació que estan, però es la seva obligació. La seva trajectoria es dolenta, tot i que pareix que estiguin canviant la tendencia. Ja m’agradaria aver-los de posar al verd, però s’ho tenen que “guanyar” a base de punts.
Henry és la única nota negativa de l’actual barça. No m’agrada criticar jugadors en concret i menys si són del barça, xD, però Henry esta molt fluix. Jo espero que es recuperi, per missió és molt complicada. S’hauria de donar més oportunitats a Bojan. Suposo que Guardiola deu voler recuperar a Henry, per això li dona tantes oportunitats. El temps i els gols diran si el francés està acavat o no.
M’ho pensaré el de posar un altre semàfor, però si el Madrid es queda al roig ja estic satisfet. Crec que estem enterrant molt aviat als blancs. Tenim que recordar que són un equip lluitador i que ens ha “pres” les dos últimes lligues. Abans d’assegurar que estan “morts” ho haurem de comprovar.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada