L'últim post de l'any el vull aprofitar per fer un resum de tot el que ha passat, per explicar la meva nova experiència, per a donar-vos les gràcies per deixar la vostra opinió i per participar en el bloc i per desitjar-vos un bon i prospero 2009.
L’any 2008 a banda de ser recordat per l'any de la crisi econòmica també serà recordat: per ser l'any que Espanya va guanyar la seva segona Eurocopa jugant un gran futbol; per ser l'any que Schuster va guanyar la lliga amb el Madrid però que no es va menjar els torrons a la capital; per ser l'any que Calderó i Mijatovic van fer “més el ridícul”; per ser l'any que Koeman va guanyar la copa del Rei amb el València però que no va acabar la temporada; per ser l'any que Laporta va salvar el cap pels pèls; per ser l'any que Guardiola va recuperar un estil de joc, per al Barça, que agrada a tot el món; per ser l'any que Cristiano Ronaldo i el seu Manchester ho van guanyar gairebé tot; per ser l'any que el futbol rus va tornar per la porta gran: Zenit campió Uefa i Rússia semifinalista de l'Eurocopa; per ser l'any que Sporting, Màlaga i Numància van tornar a primera; per ser l'any que el Saragossa va tornar a segona; per ser l'any en que el futbol ofensiu i els gols van guanyar a les defenses i al futbol conservador, per ser l'any que Espanya va guanyar l’ensalada a l'argentina, per ser l'any que el ciclisme espanyol ho va guanyar tot; per ser l'any que el bàsquet espanyol va demostrar estar a l'altura dels americans; per ser l'any… en fi, un gran any per al futbol i per a l'esport espanyol.
Em vaig iniciar amb això dels blocs a principis de maig, el blog en castellà, sense saber res ni conèixer ningú d’aquest món. Vaig crear “futbol mundial” amb la intenció d'escriure articles sobre l'esport rei, futbol. Mai em podia imaginar que hagués tanta gent amb blocs i que hagués tant nivell. La veritat és que són dos grans i agradables sorpreses. He conegut a moltes persones. He deixat la meva opinió a n’aquest bloc i en altres, espero que mai hagi ofès a ningú, i he anat aprenent moltes coses gràcies a vosaltres. Desprès d’un periode d’adaptació vaig decidir crear el blog en català, tot i que la gent no deixa tants de comentaris com el de castellà les visites són força altes. Amb aquest, últim article de l'any, he escrit 22 post i he tingut casi 1000 visites en poc més de dos mesos de “vida”. Estic molt content amb els resultats. També, gràcies al bloc, m'ha sortit l'oportunitat de poder col·laborar en dos projectes molt interessants com són: Futbol de lujo i Toca-la de cara. Gràcies als dos per pensar en mi i per deixar-me donar la meva visió en les vostres pàgines.
Tal com he dit al principi, gràcies per deixar les vostres opinions o comentaris en el bloc i per participar. Sense les vostres aportacions un bloc no pot créixer ni millorar. Mai deixin de dir la seva opinió, ja que totes són bones i respectables.
El dia 4 tornaré a reprendre el bloc amb l'habitual semàfor de la jornada i amb breus apunts d'allò succeït en el panorama internacional.
Finalment desitjar-vos un bon 2009, que sigui millor que el 2008, i donar-vos les gràcies per participar en el bloc.
Hola com tots sabeu divendres passat es va celebrar el sorteig de la Champions i de la Uefa i, com era d'esperar, haurà grans partits. Vaig a fer un resum dels equips que s'enfronten als espanyols i de la resta de partits diré la meva opinió. Dels vuit partits en veig dos de molt igualats (Inter vs. Manchester i Chelsea vs. Juventus), tres un poc desigualats (Atlètic de Madrid vs. Porto, Arsenal vs. Roma i Madrid vs. Liverpool) i tres desigualats (Olympique Lió vs. Barça, Vila-real vs. Panathinaikòs i Sporting de Lisboa vs. Bayern Munic). Barça – Olympique de Lió. Els de Guardiola s'enfrontaran al pitjor Lió dels últims anys. Un equip en el que només destaca Benzema i que és feble en defensa, malgrat que Claude Puel busca que el seu equip sigui ordenat. En el campionat francès ho ha aconseguit, ja que són l'equip menys golejat però a Europa han estat l'equip que més gols ha encaixat dels 16 que van passar a vuitens. Juguen un 4-3-3 però que moltes vegades es converteix en un 4-5-1. Són un equip que li agrada arribar per les bandes (Govou, Kallstrom, Kieta…) i que deixa jugar al seu rival. Al mig del camp destaca Makoun, un obrer, però els altres dos, Toulalan i Junhino, no estan rendint a bon nivell. Juninho està molt lluny de ser aquell jugador determinant, està en el declivi de la seva carrera i Toulalan no ha aportat tot el que s'esperava d'ell en el mig camp. En atac, malgrat tenir bons jugadors (Fred, Govou, Kallstrom, Keita…), només mostra una regularitat Benzema. Van líders en el campionat francès però aquest any estan patint més de l'habitual per guanyar els seus partits, la majoria per la mínima. Si no milloren el seu ordre defensiu ho passaran malament davant els de Pep. No crec que el Barça tingui problemes per passar de ronda davant un conjunt que li deixarà fer el seu joc. Liverpool – Madrid. Els de Juande ho tindran complicat davant un conjunt que la paraula equip li va com anell al dit. Són un bloc molt ordenat en el que també hi ha cabuda a les estrelles. Són el millor Liverpool dels últims anys i les eliminatòries a doble partit se'ls donen molt bé. Bona defensa, gran mig camp i eficàcia en la delantera. Juguen un 4-3-2-1 però que pot variar a un 4-2-3-1 o a un 4-4-2. Aquest estiu s'han reforçat molt bé i això s'ha vist reflectit en els resultats de l'equip. Keane, Riera, “Insúa” i Dossena són els fitxatges que millor rendiment estan donant. Juguen un futbol especulatiu i directe, quan arriben dalt no solen perdonar. La seva defensa és ordenada i fiable malgrat que Carragher no està en el seu millor moment, però els Agger, Arbeloa, Skrtel, Dossena, Aurelio, etc. cometen pocs errors. El seu mig camp, destaca per la seva pressió, és complet i regular. Aquest any Xabi Alonso està tenint més protagonisme i amb les seves arribades des de la segona línia, Gerrard també, aporta gols a l'equip. Per les bandes juguen Kuyt, cau a la dreta, i Riera. L'espanyol està jugant a bon nivell i aporta frescor en atac. Babel no entra amb tanda freqüència en l'esquema de Benitez però és un recanvi de garanties. I com a davanter està el “Niño” Torres. El madrileny, la temporada passada, va aconseguir uns grans registres anotadors. Aquesta campanya sembla que les lesions el persegueixen, però si torna a agafar el ritme és un dels davanters amb més gol d'Europa. Keane, que està generant alguns dubtes malgrat no tenir un rendiment dolent, és un davanter treballador i que aporta gol. Dono com favorit al Liverpool però no descarto als blancs, si està Robben els blancs tindran opcions de donar la sorpresa. La clau de l'eliminatòria serà el resultat d'anada. Si el Liverpool li marca un gol al Madrid i aconsegueix un empat o una victòria, la cosa estarà molt encaminada per al Spanish Liverpool, però si el Madrid guanya i el Liverpool no marca els de Juande seran favorits. Oporto – Atlètic de Madrid. Els d'Aguirre farien bé en no confiar-se perquè davant tindran un rival ordenat, eficaç i que juga al contraatac. Malgrat no ser líders en el seu campionat i haber “perdut” importants jugadors aquest estiu, és un equip que està creixent. El seu esquema tàctic varia entre el 4-4-2 i el 4-3-3. Han patit importants baixes: Assunçao (Atlètic de Madrid), Quaresma (Inter), però la que més ha notat és la de Bosingwa (Chelsea). Algunes de les noves incorporacions estan donant bon nivell: Hulk i Rodríguez, però altres com Sapunaru no estan rendint l’esperat. La porteria i la defensa són les seves debilitats, això juga a favor dels “colchoneros” que tenen als seus davanters com la seva millor arma. El mig camp dels portuguesos és una bona línia. Destaca la qualitat de Meireles i la classe i garra de Lucho. Per la banda esquerra, Rodríguez fa molt de mal. En la davantera juguen Hulk, està fent una gran temporada, i el crac de l'equip, Lisandro Lopez. L'argentí va ser el millor jugador i el màxim golejador de la lliga portuguesa la temporada pasada. Aquest any, després d'un inici dolent, està recuperant el seu olfacte golejador. En la primera fase va marcar 4 gols i en l'últim mes i mig marca en gairebé cada partit. Lisandro és un Killer en tota regla: bon cop de cap, excel·lent tret, gran treball i forta pressió a la defensa rival. L'Atlètic és el meu favorit per passar de ronda ja que la defensa del Oporto és molt feble, però que no descuidin la seva reraguarda perquè els de O'Dragao aniran a per totes. Panathinaikòs – Vila-real. Els de Pellegrini, si juguen al seu nivell habitual, no han de tenir problemes de superar a un Panathinaikòs que tindrà el seu camp com el jugador número 12. En el campionat domèstic són tercers a 7 punts de l'Olympiakòs de Valverde però a Europa van guanyar els tres últims partits de la primera fase i van acabar primers de grup per davant dels de Mourinho. L'equip de Ten Cate, malgrat tenir l'aurèola de tècnic ofensiu, és defensiu. El seu esquema tàctic pot variar del 4-5-1 al 4-3-3 o al 5-3-2, aquest últim és el menys habitual. Han fet importants incorporacions aquest estiu, Gilberto Silva e Ivanschitz, però els resultats no estan arribant, de moment. Malgrat ser un equip defensiu els de Ten Cate reben gols. En defensa destaca l'espanyol Sarriegui, va marcar el gol de la victòria davant l’Inter. En el mig camp hi ha diversos jugadors a destacar: Simao, estil Makelele, recupera infinitat de pilotes; Gilberto Silva està molt lluny del nivell que va mostrar en l'Arsenal i de les bones expectatives que es van crear amb el seu fitxatge; Ivanschitz és el jugador amb més talent de l'equip, però no acaba de trobar la regularitat necessària en el seu joc per explotar definitivament; Tziolis és un de les revelacions del futbol grec. Depenent de l'esquema, Karagounis i Salpingis, juguen de centrocampistes o davanters. Karagounis és l'estrella de l'equip però Salpingis és el seu escuder. Karagounis, en la seva segona etapa en el Pana, està sent decisiu amb els seus gols. El seu esperit de lluita i garra donen uns plus als de Spyrot Louis. Com clara referència en punta està Mantzios i de recanvi tenen a Ninis, una jove promesa de 18 anys. El Vila-real és favorit davant un equip de ritme lent i irregular que té el seu camp com punt fort. Els de Ten Cate vindran a especular en el Madrigal, si el submarí groc no rep cap gol com local té molt treball fet. Manchester United – Inter de Milà. Duel de mestres a les banquetes, de grans defenses, de centrocampistes consagrats, de bons davanters, d'estrelles… El plat fort de vuitens. Mou va dir que volia que li toqués un rival difícil com càstig per als seus jugadors per no fer els deures quan els tocava, algú el va escoltar i els va caure l'actual campió. L'Inter, malgrat ser líder en el calcio, no està jugant a bon nivell i és molt irregular a Europa. Ibrahimovic és l'estrella dels nerazzurris. Els de Ferguson no estan al nivell de l'any passat però tenen una gran plantilla, amb molts i bons recanvis, i estrelles que poden decidir per si sols una eliminatòria. Serà un duel entre dos equips durs i forts, en el que la inspiració de les seves estrelles serà determinant a l'hora de decidir l'eliminatòria. L'actual campió té el factor camp a favor però si hagués de fer una quiniela posaria una “X”, ja que els dos són grans equips. Juventus – Chelsea. Ranieri s'enfrontarà contra el seu ex-equip. La irregulariedad del Chelsea de Scolari contra l'eficàcia d'una Juve ordenada. L’altre plat fort de vuitens. Els Blues no acaben d'arrencar, però són un bloc molt sòlid i competitiu. De moment la seva estrella és Anelka, gràcies als seus gols són segons en la Premier, però hi ha altres grans com: Ferri, Ballack, Deco, Lampard, Drogba, etc. Veurem si al febrer Scolari ja ha trobat la tecla per fer sonar a aquest bon grup. A Itàlia estan al·lucinats amb els resultats de la Vecchia Signora tot i les importants baixes. Ranieri ha creat la seva Juve. Ningú esperava que, després de les nombroses baixes, l'equip pogués rendir al nivell que ho està fent. Esquema tàctic molt treballat, els de Ranieri saben al que juguen i no es compliquen. Amauri i Del Piero són les seves estrelles i les referències en atac. Si estan inspirats aquests dos, els bianconeros tenen, a part del factor camp, uns plus a favor. Serà una eliminatòria de molt múscul i de lluita entre dues mitges poderoses. Veurem si l'enèsim projecte de Abramovich aconsegueix el seu títol més desitjat. Jo aposto pel Juventus. Roma – Arsenal. El tercer duel entre anglesos i italians. Dos equips que estan fent un inici irregular, la Roma sembla que s'estigui recuperant, i que intenten jugar un futbol ofensiu. La Roma anirà a per totes, ja que la final es juga en el seu camp i perquè és una de les últimes oportunitats per a que el seu capità aixequi l'orelluda. Totti, de la mateixa manera que Cesc, es va lesionar aquest passat cap de setmana però el gladiador només estarà una mica més d’un mes de baixa mentre que el català estarà més de tres mesos, per la qual cosa es perdrà l'eliminatòria. Totti és l'ànima dels llops i amb ell al camp els de Spalleti milloren un 100%. L'altra estrella de l'equip és Vucinic, un davanter completíssim, que està fent una bona temporada. Tenen uns bons jugadors en el mig camp la Roma: Aquiliani, De Rossi, Perrota, Menez i Baptista. Els de Wegner un equip irregular i jove afrontarà l'eliminatòria amb inferioritat després de la baixa de Cesc. L’estrella de l'equip, quan no està Cesc, és Adebayor. A la porteria està l'espanyol Almunia. Els Gunners tenen problemes en defensa quan no està Gallas, però en la seva plantilla hi ha futures estrelles (Van Persie, Nasri, Walcott). La seva inexperiencia, en aquest tipus d'eliminatòries, els passarà factura. Aposto per la Roma ja que l'Olímpic serà un olla a pressió i Cesc no estarà per lesió. Bayern Munic – Sporting de Lisboa. És el duel de vuitens mes desigualat. Els de Klinsmann, després d'un inici dolent de temporada, han trobat el seu estil de joc, no molt brillant, i els resultats han començat a arribar. Els alemanys són un equip amb molt gol. A l'equip de Beckenbauer destaquen Ribery, Klose i Toni. Ells sols decideixen els partits i solucionen els errors d'una defensa irregular. Els de Lisboa, quarts en la seva lliga, poc poden fer en una competició que els queda molt gran. Veloso i Moutinho són les seves dues estrelles. Els teutons faran valer la seva superioritat i la seva experiència per superar sense problemes aquesta eliminatòria. Volia donar la meva opinió i un petit resum dels rivals dels espanyols en la Uefa i també dels partits més interessants, que hi ha uns quants, però no ho faré perquè l'article ja ha quedat molt llarg i tampoc vull cansar. En l'article que va escriure, la setmana passada, de la Uefa hi ha pistes i valoracions dels equips favorits. Dir que l'Aalborg és un bon equip, però que Lotina pot estudiar-lo bé perquè sempre juguen igual i que el València s'enfrontarà a un Dinamo de Kíev que s'ha gastat molts milions però que no està rendint al nivell esperat. Crec que els dos superaran l'eliminatòria. Si vols llegir la crònica del calcio que faig per a Futbol de lujo pitja en la imatge
En aquest cap de setmana, igual com l'anterior, hi ha hagut grans partits tant a Espanya com en el món. El Barça va guanyar en el Madrigal i es desmarca de tots els seus adversaris. El Madrid va tornar a aconseguir els tres punts.
Anècdota En el Calcio s'han marcat 24 gols, però el 25% s'han anotat en l'últim partit de la jornada (Milan-Udinese)
La jornada 16 ha propiciat alguns intercanvis de posicions, però el primer i l'últim segueixen sent els mateixos. Els blaugranes han acabat l’Everest i han aconseguit un ple, gràcies a això ja estan a 10 punts del seu immediat perseguidor. Sembla que el títol de lliga ja està decidit i que l'emoció se centrarà en la lluita pel subcampionat, entre el segon i el sisè només hi han dos punts. El Deportivo vol ficar-se en la lluita, amb aquests cinc equips, per entrar a Europa. Malgrat guanyar per golejada l'Osasuna no aconsegueix sortir dels llocs de descens en els quals torna a entrar l'Espanyol.
En el pla internacional diverses coses a subratllar: El triangular pel títol de l'obertura es decidirà dimarts en l'enfrontament entre Tigre i Boca. San Llorenzo malgrat haver guanyat el primer encontre ja no té opcions. Els tres grans d'Itàlia guanyen, la Fiorentina es fica en zona Champions i la Roma ensopega. En la Premier, el Liverpool espera el nadal amb ànsies per veure si li arriba el seu regal més desitjat, Torres, i tornen a guanyar partits. Segueixen líders però demà el Chelsea els pot superar. El City de Robinho entra en descens. A França el Lió segueix líder però patint. A Holanda l'Ajax goleja, però el AZ segueix líder. A Escòcia el Celtic, líder, i el Ràngers segueixen amb la seva habitual lluita pel títol. A Turquia el Fenerbahce de Luis va guanyar dissabte, però segueix ocupant la quarta plaça a dos punts del líder i a Grècia el Olimpiakos de Valverde segueix encapçalant la classificació a sis punts del seu immediat perseguidor. Be, em deixava que el Manchester United s'ha proclamat campió del mundial de clubs al derrotar a la final, amb gol de Rooney, al Quito.
El semàfor de la lliga:
Barça: Ja només els feia falta guanyar amb deu per deixar clar que aquesta lliga, llevat una hecatombe, ja té propietari. Els de Guardiola han superat en el Madrigal a un bon Vila-real que els ha posat difícil, però aquest equip és superior als altres. Portar 41 punts en 16 jornades i estar a 10 punts del segon està a l'abast de molt pocs equips. Gràcies a la victòria d'aquesta nit són el millor equip del 2008 i han aconseguit fer el millor inici de lliga fins a la jornada 16 de tota la història. Els de Pep si mantenen el ritme aniran aconseguint records i títols.
Atlètic de Madrid: Els d'Aguirre ja estan en zona champions gràcies al seu poderós atac. Porten una espectacular ratxa de resultats, en lliga ja fa 9 jornades que no coneixen la derrota. Els matalassers tindran un bon Nadal, però han de seguir millorant. La defensa segueix sent la seva assignatura pendent, si volen guanyar algun trofeu l'han de millorar. El seu quartet, aquesta setmana duo, va tornar a ser decisiu.
Deportivo. Els de Lotina han acabat un gran any. Només han patit 2 derrotes en els últims vuit partits i porten 4 victòries seguides com local. Avui han sortit a guanyar i han arrasat. Si segueixen a aquest nivell, tornar a Europa l'any que be serà una realitat. Els gallecs són un equip jove i tenen molt que dir.
Numància. La victòria d'avui ha estat memorable. Los pajaritos són un camp molt complicat i d’allí volen molt pocs punts. Han remuntat un marcador en deu minuts a un Valladolid que arribava en un gran moment. Gràcies a aquests tres punts s'allunyen més de les últimes posicions.
Osasuna. Els de Pamplona han donat un bon regal a la seva afició. Aquesta victòria els donarà molts ànims per afrontar un any 2009 que es presenta dur i complicat. Segueixen últims, però a només dos punts de la salvació.
Sporting de Gijón. Els asturians han tornat a guanyar i s'instal·len a la zona tranquil·la de la taula però mirant cap a dalt. Preciado ha aconseguit consolidar el seu projecte i la seva idea de futbol. 7 victòries i 4 derrotes en els últims 11 partits demostren la bona trajectòria d'aquest equip. Avui, han donat la estocada a Arconada.
Athlètic de Bilbao. Els lleons ja són temibles. Els de Caparros tindran un Nadal tranquil. Només una derrota en els últims set partits confirmen la seva trajectòria ascendent. Ja estan a la zona mitjana de la taula i les posicions de descens sembla que ja estan oblidades.
Màlaga. Els de Tàpia han aconseguit un punt a domicili i es mantenen a la zona tranquil·la de la classificació. Malgrat ser la temporada de la seva volta estan aconseguint uns grans resultats. Valladolid. Els de Mendilibar malgrat deixar escapar una victòria clara en els últims deu minuts, porten una gran ratxa de resultats, només 2 derrotes en 8 partits. Han de millorar la seva defensa si volen seguir prop d'Europa, són vuitens i amb alguns jugadors interessants. Sevilla. Els andalusos, per sort, han posat punt final a una setmana dolenta. Malgrat l'empat són segons i han d'aprofitar el Nadal per agafar moral i seguir lluitant perquè tenen una bona plantilla. Porten 3 jornades sense perdre.
Madrid. Els blancs van tornar a guanyar un partit en lliga, però la seva trajectòria segueix sent molt irregular, només 2 victòries en els últims 6 partits. Juande va deixar clar quin serà el seu sistema de joc a partir d'ara. Amb Robben aquest equip té una altra cara.
Mallorca. Els balears han sumat un punt important davant el segon, ja que els permet sortir de les posicions de descens. El Nadal els aniran bé per carregar piles i per intentar trencar la seva penosa ratxa de resultats, porten 8 jornades sense guanyar.
Getafe. Els de Víctor es van veure superats per un Osasuna endollat. Els madrilenys porten una bona trajectòria i segueixen a la zona tranquil·la.
Racing. Els de Santander tornen a empatar un partit. Estan a cinc punts del descens i porten vuit jornades sense perdre.
València. Els d'Emery no estan fins i porten una trajectòria irregular. Són quarts però s'han de posar les piles com visitants. 2 derrotes en 3 partits és massa per a un equip que expira a guanyar títols.
Vila-real. Els de la plana han plantat cara al líder, però han perdut. Porten 2 derrotes consecutives i només 1 victòria en 6 partits. Molt poc per a aquest equip. Pellegrini haurà de tornar de motiva a una plantilla que té molta qualitat. Són sisens.
Recreativo. Als de Huelva només els ha durat dues setmanes la ratxa, avui han tornat a perdre i de manera contundent. Els de Alcarraz segueixen en posicions de descens. El degà de la lliga patirà per mantenir la categoria.
Almeria. El d’Arconada era un final anunciat. Només sumar 1 punt dels últims 15 ha estat una llosa massa pesada per a ell. Estan dos llocs per damunt del descens. En atac han de millorar perquè si no marquen gols els serà difícil guanyar partits.
Betis. Els de Chaparro han entrat en un altre espiral negatiu. En les últimes quatre jornades només han estat capaços de sumar un punt. Estan a la zona mitjana de la classificació, però tenen equip per lluitar per una posició Europea.
Espanyol. Als periquitos els han tallat les ales. Han tornat a les posicions de descens i han estat el pitjor equip de l'any 2008. Sembla que amb Mané l'equip ha experimentat una millora, però en defensa estan malament i els marquen molts gols. Porten 7 jornades sense guanyar i només han aconseguit 1 victòria en els últims 12 partits. A aquest ritme aviat seran últims.
La llegenda que he elegit per a aquesta setmana és Francisco Javier González Pérez, “FRAN”. També era conegut com a “O Neno”. Va ser un jugador que va marcar un abans i un després en la història del Deportivo i del futbol gallec.
Fran no era un jugador que destaqués per tenir una velocitat endimoniada però si per la seva excel·lent tècnica, per un gran toc de pilota, una gran visió de joc i per fer uns grans centres des de l'esquerra. Jugava d'interior esquerre però alguna vegada també se’l va utilitzar de mitja punta. Fran va néixer el 14 de juliol de 1969 en Carreira (La Corunya, Galícia). Tota la seva trajectòria com a professional la va desenvolupar amb la samarreta del Deportivo de la Corunya. L'equip i ell jugador van créixer de la mà i els dos junts van aconseguir escriure una impressionant llegenda. També va jugar amb la vermella, però només ho va fer en 16 ocasions. Una xifra molt baixa tenint en compte la seva gran qualitat. La seva trajectòria va començar en el 88 quan el Deportivo estava a segona. Però van ascendir a la primera divisió i de la mà del mític Arsenio Iglesias es va crear el Súper Depor. Aquell equip va enamorar a tots els aficionats pel seu gran joc i Fran era una de les seves referències. En la temporada 92/93 Fran és elegit com a millor jugador espanyol de la lliga. El seu primer títol va ser la Copa del Rei del 95 i a l'inici de la temporada següent guanyen la súper copa d'Espanya.
Després d'aquests triomfs Fran i el Depor van estar uns anys sense guanyar res, però l'any 2000 va ser un any per a recordar. Fran va aconseguir entrar en la convocatòria per a l'Eurocopa del 2000, la seva únic presència en un gran torneig, i va alçar el seu primer, i únic, títol de lliga. Després de l'Euro va guanyar la Súper copa d'Espanya. Però si el 2000 va ser el millor any de la història dels gallecs el 2002 Fran i els seus companys van tornar a escriure, en lletres de l'or, la seva particular llegenda. Van guanyar al Madrid al bernabéu a la final de copa del rei, el “centenariazo”, contra tot pronòstic. L'agost del 2002 Fran va aconseguir el seu últim trofeu com a professional, la Supercopa d'Espanya. Va jugar més de 400 partits a primera divisió i malgrat no ser un gran golejador va marcar 44 gols en la màxima categoria del futbol espanyol. A Europa Fran i el seu Deportivo van donar grans dosis de bon futbol, la millor i la més recordada és la del 6 d'abril del 2004 davant el Milà. Els d'Irureta van guanyar 4 a 0 al Milàn a Riazor i es van ficar en semifinals de la Champions. Fran va marcar l'últim gol cosa i els gallecs van remuntar el 4-1 de San Siro. Però en la següent ronda la sort no els va acompanyar i el Porto de Mourinho, Maniche, Deco i companyia els va superar per la mínima. Guanyar la Champions hagués estat el colofó final a la gran carrera de Fran. Al llarg de la seva carrera Fran va poder abandonar la Corunya destí a la capital o Barcelona, però per uns motius o per altres, el destí va voler que fora profeta en la seva terra. El Juny de 2005 es va retirar després de 17 anys vestint els colors del Deportivo. Els aficionats del Deportivo i els de la resta del continent sempre tindrem en ment a aquell gran jugador que va formar part del millor Deportivo de la Corunya de la història.
La Uefa Cup sembla que vol reivindicar-se. Aquesta competició, des de la creació de la Champions League, ha perdut en prestigi, equips d'entitat, i en algunes edicions en qualitat, però aquest any la cosa és diferent. La Champions va fer molt mal a la Uefa perquè en ella van passar a participar els 4 primers de les millors lligues per la qual cosa la Uefa perdia equips. Fa uns anys només anava a la Copa d'Europa el campió de lliga, després també anava el segon i en l'actualitat ja van els quatre primers. A la Uefa anaven primer del segon al cinquè, després del tercer al sisè més els de la intertoto. Ara van el campió de copa, el cinquè i el sisè de la lliga, més els que se li afegeixen amb la intertoto. La Uefa ha sofert molts canvis durant el temps, els últims a millor, però el que l'ha debilitat ha estat el fet que nombro abans. A partir de l'any que bé es canviarà el nom de la competició, serà coneguda com a UEFA Europa League i la fase final estarà formada per 48 equips que s’enquadraran en 12 grups de quatre. Passaran els dos primers de cada grup a setzens de final i allà, igual que ara, se sumaran els tercers dels grups de la Champions.
Demà es comença a jugar l'última jornada, hi ha 9 places en joc i el liderat de la majoria de grups. Els primers eviten als quals vénen de la champions. Hi ha partits molt interessants i tres equips espanyols que es juguen el passe a la següent fase, el València ja està classificat però lluita per ser primer. Els tres depenen d'ells mateixos per classificar-se però amb diferències: Al Sevilla li serveix l'empat i depenent dels resultats, amb una derrota també passaria a setzens de final. El Deportivo, que no pot ser primer, li serveix la victòria i l'empat i la derrota depenent dels resultats dels altres. Al Racing és l'únic que només li val guanyar per passar de ronda. Juguen a casa davant l'equip de Robinho, que arriba en crisis i classificat.
El que volia dir en aquest post és que aquest any la veig molt igualada i molts equips, la majoria grans, amb opcions de lluitar pel títol. Com sempre, abans del sorteig, vaig a dir els meus favorits i analitzar als millors:
València. Els d'Emery estan que se surten en lliga i tenen una plantilla el suficient àmplia com per lluitar en diversos fronts.
Sevilla (no està classificat però ho aconseguirà). Volen tornar a aconseguir la corona. Gran equip, sòlid en defensa i amb molta pegada en atac.
Deportivo (igual que abans, penso que passaran). Els de Lotina estan fent un gran inici de temporada. Pensar que poden arribar lluny en aquesta competició no és una bogeria.
Racing de Santander. Els aficionats del Santader, jo m'incloc, estarà molt contenta si el seu equip passa de ronda, però penso que haurien de centrar els seus esforços en la lliga. Voler aspirar molt a Europa els pot costar car a la lliga, ja que no tenen tanta plantilla per poder afrontar amb èxit tantes competicions.
Manchester City. Els de Robinho tenen la Uefa per salvar la temporada, és la millor forma de reivindicar el seu nivell i fer oblidar la pèssima campanya de la Premier. Els citizens han estat l'equip que més ha gastat en fitxatges.
Tottenham. Després de la marxa de Juande sembla que els Spurs estan agafant la forma. Tenen una plantilla d'enorme qualitat i si van agafant confiança seran un dels favorits.
Aston Vila. Els villanos estan fent una gran campanya en la Premier. Són quarts i ocupen plaça de champions. Un candidat al títol.
Werder Bremen. Els de SCAF són capaços del millor i del pitjor, per la qual cosa el seu rendiment és una incògnita. Tenen grans jugadors, el principal Diego.
Wolfsburgo. Els Wolves estan fent una temporada irregular en la Bundesliga però a Europa van vent en popa. Té una plantilla equilibrada. No el veig com a campió però serà un rival combatiu.
Hamburgo. Tot la baixa de Van der Vaart, els dinosaures estan fent una gran campanya en la Bundesliga, quarts a dos punts del líder, i a Europa. Una bona plantilla que destaca per la seva solidesa defensiva. Candidat al títol.
Herta de Berlín. Malgrat estar obligats a guanyar per passar, el conjunt de Berlín és un equip perillós. Són tercers en la Bundesliga.
Fiorentina. Un dels màxims favorits per guanyar el trofeu. En el calcio porten una línia ascendent i els seus davanters estan en ratxa, Gilardino és el màxim artiller del Calcio. Gran equip a coses molt interessants en atac. Candidat al títol.
Milan. Per nom hauria de ser un dels principals candidats a guanyar, però per joc i plantilla jo no els incloc. Si no milloren molt en defensa, en competicions per KO és molt important, aviat cauran.
Udinese. Volen maquillar la temporada fent alguna cosa en la Uefa. Per la seva davantera, Di Natale i Quagliarella, passen totes les opcions d'aquest equip.
Zenit. Els de Advocat estan amb l'orgull ferit i volen tornar a guanyar la Uefa per salvar els mobles. No juguen al nivell de l'any passat però tenen una bona plantilla.
CSKA. Un equip molt perillós i amb molta arribada. Se'ls ha de tenir en compte a l'hora de fer quinieles.
Girondins de Bordeus. Estan consolidant un gran projecte. Tenen molta qualitat en atac, destaca Gourcuff. Són tercers empatats a punts amb el segon i a tres del Lió. Poden arribar lluny.
Olympique de Marsella. Els de Pape Diouf estan segons a tres punts del Lió. Tenen a Ben Arfa com estrella. Un equip amb possibilitats.
Sant Ettiene. Malgrat estar fent una temporada desastrosa en la lligue 1, estan coquetejant amb el descens, a Europa rendeixen a gran nivell. La seva línia més temuda és l'atac. Si no milloren en el campionat domèstic crec que aquesta competició la deixaran de banda, però mentre millor no oblidar-los.
Dinamo de Kíev. No van fer una fase dolenta de grups en la Champions. No tenen una de les millors plantilles de la història, però seran un os dur de rosegar.
Ajax. Equip històric, però que no té equip per ser campió. Els quarts poden ser un bon resultat.
Galatasaray. Els turcs són tercers al seu país i volen tornar a conquistar aquest trofeu. Tenen a bons jugadors i en el seu camp són letals.
Olympiakòs. Dominen en el campionat grec però sembla que Europa se'ls resisteixi. Els de Valverde hauran de patir per passar de ronda ja que el Herta és un bon equip. Un dels dos caurà eliminat.
La Copa de la Uefa, la millor edició en anys, espera que el capità d'algun d'aquests equips l'aixequi. A partir del 18 de febrer gaudirem d'una de les competicions més antigues del continent.
Jo aposto pels equips espanyols malgrat que la Fiorentia, Aston Vila i Hamburgo estan molt forts. Quins equips veieu amb més opcions?
George Manneh Oppong Ousman Weah, conegut popularment com George Weah, va ser un dels davanters més destacats dels noranta. Ha estat el millor jugador del segle XX al seu país, Libèria, i en el seu continent. A Weah el van comparar amb Van Bastin. L'africà era un davanter amb molta presència, joc directe i bona definició. Les seves millors qualitats eren la seva gran velocitat, una bona tècnica, la seva potència física i un gran tret. El gol, estratosfèric, que va marcar el 8 de setembre del 96 al Verona, en el minut 90, és una clara mostra de totes les habilitats que posseïa. George Weah va néixer l'1 d'octubre de 1966 a Monròvia (Libèria). Era tot un prodigi físic (1'85m). Va ser un davanter, que mentre li va durar el físic, va marcar molts gols. Alguns d'al·lucinants com l’esmentat anteriorment. Va marcar una època tant al seu país com en el seu continent. Va ser el primer africà, de nacionalitat, que va guanyar el pilota d'or i el FIFA World Plaer. Ha estat el millor jugador de la història de Libèria i dels millors del continent africà. Amb les estrelles solitàries no va arribar a disputar un mundial, però si dues copes Àfrica, en les que va aconseguir 1 gol. Weah va ser el màxim per a aquest humil país, que va posar dins del mapa futbolístic. Va jugar en clubs de 6 països diferents: Libèria, Camerun, França, Itàlia, Anglaterra i E.U.A. George va començar la seva carrera en equips del seu país (Young Survivor de Clartown, Bongrange Company, Might Barole e Invincible Eleven) dels quals les dades estadístiques són molt escassos. Amb els Invincible Eleven va jugar 23 partits i va marcar 24 gols. Aquests bons registres els van permetre emigrar a un altre país africà, Camerun. En aquest país va estar un any. Va jugar en el Tonnerre Yaounde i va guanyar la lliga del 1988. Els 15 gols en 18 partits i les seves qualitats li van permetre donar el salt cap al vell continent. El Mònaco de Arsene Wegner el va fitxar l'any 88. El tècnic francès va ser el “encarregat” de polir a aquest gran davanter i Weah sempre li ha estat molt agraït. Amb els del principat va estar 4 temporades. En les que va guanyar una copa francesa i va arribar a una final de Recopa, que va perdre contra el Werder Bremen. L'any 1989 va ser nomenat millor jugador del continent africà. Amb el Mònaco va jugar 129 partits i va marcar 59 gols. El Liberià no parava de créixer i volia guanyar títols. Per aquest motiu canvià d'aires i se'n va anar a la capital francesa. Al gran Paris Saint German dels noranta, un va compartir vestuari amb grans jugadors com Ginola. En Paris, va estar 3 temporades en les quals va guanyar una lliga francesa, una copa de França i una copa de la lliga. També va tornar a ser nomenat millor jugador Africà el 1994. Els seus números en el campionat francès eren bons, però on més destacava Weah era a les competicions europees. La seva gran campanya en la Champions del 94, va ser el màxim golejador amb 8 gols, li va servir per fitxar per un dels més grans, el Milà. Amb el PSG va jugar 137 partits i va anotar 55 gols.La trajectòria amb el Milà va ser la que li va catapultar al més alt del panorama futbolístic. A Itàlia va estar 4 temporades i mitja, se'n va anar el gener del 2000. Amb els italians va guanyar títols individuals i col·lectius. Amb els de milanelo va aconseguir 2 scudettos. A títol individual va guanyar el 1995 el FIFA World Player, el pilota d'or i el trofeu com a millor jugador d'Àfrica. És l'únic jugador, amb nacionalitat africana, que ha guanyat el FIFA World Player i el pilota D'or, en tota la història del futbol. El pilota D'or la va guanyar per davant de Klinsmann i el FIFA World Player per davant del seu company d'equip, Maldini. En l'any 96 va quedar segon en el FIFA World Player per darrere de Ronaldo. Van ser unes bones temporades en les quals va poder demostrar les seves grans qualitats i ser uns dels “primers” davanters del segle XXI. Va jugar amb la pressió d'haver de fer oblidar al mític Van Bastin, però Weah no va defraudar. Amb el Milà va jugar 147 partits i va marcar 58 gols.El gener del 2000 va fer les maletes i emigrà cap Anglaterra. El seu destí era Londres, el Chelsea. Weah, en els seus últims anys com a futbolista, ja tenia les seves qualitats molt minvades. Amb els Blues va guanyar la copa anglesa. Només va jugar 11 partits i va anotar 4 gols.L'estiu del 2000 se'n va de Londres destí Manchester. Amb el city només va estar uns mesos i en el gener del 2001 va tornar a la seva França estimada. Amb els The Sky Blues només va poder anotar 1 gol en set partits. Com indiquen les dades, Weah ja estava en el declivi de la seva carrera.Va fitxar per l'Olympique de Marsella. Amb els de Marsella va disputar 19 partits i va marcar 5 gols. Després d’això George se'n va anar als Emirats Àrabs. Aquí va jugar 2 temporades amb el Al Jazira. En 19 partits va marcar 13 gols. Va ser l'acomiadament a un dels més grans d'Àfrica. Un jugador que va servir de model per a l'estereotip de davanter actual. Amb tots aquests equips Weah va disputar, sumant tots els campionats nacionals i internacionals, 510 partits i va perforar la meta rival en 234 ocasions. Una mitjana de 0'46 gols per partit. En els seus gols es podia apreciar la varietat de qualitats que tenia el liberià: rapidesa, potència, habilitat, bon tret, remat de cap, etc. Un davanter molt complet, que a banda de ser recordat per les seves qualitats com a futbolista també ho serà per ser una gran persona.
Amb la Selecció de Libèria va jugar 60 partits i va marcar 22 gols. Va jugar dues copes d'Àfrica, les úniques en la que ha participat el seu país, i va estar a punt de passar la primera ronda però la sort no els va acompanyar. Weah, només va anotar un gol en aquesta competició, va ser en el partit inaugural de la Copa Àfrica del 2002 contra la selecció amfitriona, Mali. El partit va acabar amb empat gràcies al gol de Keita, actual jugador del Barça, en el minut 87. En aquesta edició Libèria tenia moltes opcions de fer història, però va veure com li van remuntar dos partitis en els tres últims minuts. Weah sempre serà recordat com un dels grans davanters dels noranta. En ell s'ajuntava qualitat i potència. “Va servir” de model per als davanters que més triomfen al futbol d'avui dia.
Gran jornada de futbol, tant en àmbit nacional com internacional. El Barça va guanyar el clàssic per 2 a 0 i el Sevilla 1 a 0 al Vila-real.
Anècdota Aquest cap de setmana en el Calci s'han marcat 41 gols, 17 més que a la lliga espanyola!
La jornada 15 ha propiciat alguns canvis, però el primer i l'últim segueixen sent els mateixos. Els de Pep es distancien a 8 punts dels seus rivals més pròxims, sembla que la segona posició estigui maleïda. El Vila-real ha perdut i baixa a la quarta plaça. Els colchoneros avancen als seus màxims rivals en la classificació i el Mallorca entra en posicions de descens per goal average. En el pla internacional diverses coses a destaqués: la lliga obertura s'haurà de dir en un triangular entre: Tigre, Boca i San Lorenzo. El Hoffenheim s'ha coronat com a campió d'hivern a Alemanya, si no els heu vist mai jugar us aconsello veure'ls. La Juve li ha pegat un ball al Milà, 4 a 2. En la Premier els primers s'estan donant una treva per agafar forces pel sprint de Nadal. A França el Lió segueix encapit en donar emoció a aquest campionat i el PSG torna a estar entre els grans, els quatre primers només estan separats per 3 punts. I el Fenerbahce de Luis va guanyar, Guiza va marcar un gol, i són quarts en la classificació a dos punts del líder.
El semàfor de la lliga:
Barça: els de Guardiola dissabte van saber resoldre un exercici molt difícil de solucionar. Era el partit que podia marcar un abans i un després i així va ser. Un Barça diferent al qual estem acostumats a veure, va guanyar per 2 a 0 a l'actual campió i ja es distancia a 12 punts dels blancs. Té a vuit punts a Sevilla i València, els seus dos immediats perseguidors. És molt arriscat dir que aquest Barcelona ja és campió, però no ho és a dir que està dos passos per davant de la resta d'equips. Es deia que aquest equip només arrasava perquè havia jugat contra equips petits i que quan li toquessin els grans la cosa canviaria. Doncs aquestes són les seves estadístiques contra els grans, li falta enfrontar-se al Vila-real,: ha guanyat els quatre partits i ha marcat 15 gols i només n’ha encaixat 1! Espectacular. En el pla individual destacaré als dos que van marcar Messi i Eto'o que estan realitzant el seu millor inici de temporada. Si aquest equip manté aquest llistó, és molt difícil, aconseguirà molts rècord aquesta lliga. Són l'equip més golejador i el menys golejat de la lliga, amb molta diferència.
Atlètic de Madrid:Els d'Aguirre segueixen en estat de gràcia. Avui han tornat aparèixer els seus cracs i han pogut sumar els tres punts davant un rival molt complicat. Ja són cinquens i només estan a dos punts de la Champions i a 3 de la segona plaça. Els colchoneros porten tres victòries consecutives i vuit jornades sense conèixer la derrota. Aquests grans resultats els han servit per avançar al seu etern rival en la classificació. Ja ningú dubta del mexicà.
Athletic de Bilbao:Ja era hora que els lleons fessin por. Els de Caparrós porten tres jornades sense conèixer la derrota i s'estan allunyant de les posicions de descens. San Mamés és un fortí, porten tres victòries consecutives en el seu camp, i si segueixen així la permanència serà molt més fàcil. Llorente està jugant a gran nivell i l'Athletic ho està agraint.
Getafe. Els de Víctor Muñoz han agafat el ritme. Quatre jornades sense perdre i ja són novens en la taula. Van coronar el “Everest” amb només una derrota. Avui han donat un recital ofensiu contra el Mallorca, amb un Uche en pla estel·lar. Tenen la Uefa un poc més a prop i el descens més lluny.
Màlaga: sembla que els de Tàpia tornen a aixecar cap gràcies a les seves victòries com locals. Han superat al Numància en un dels pitjors partits de la jornada. Són descens i estan a 5 punts de la Uefa.
Recreativo: Els d'Alcaraz han aconseguit una victòria importantíssima davant un rival directe. Els de Huelva porten dues victòries consecutives. Segueixen en posicions de descens, malgrat aquests sis punts, però la salvació és molt més a prop.
Sevilla. Els de Manolo Jiménez han tornat a guanyar a un rival directe en la lluita pel campionat. Després de la derrota davant el Barça han encadenat dues victòries consecutives.
València.Els d'Emery aconsegueixen una victòria soferta davant els periquitos. Aquests tres punts els permeten anar al Bernabeu com segons en la taula. Han de millorar la seva irregularitat com visitants si volen lluitar pel títol final.
Valladolid.Els de Mendilibar juguen a un gran nivell. Avui han aconseguit la victòria davant un Depor en ratxa. Només una derrota en les últimes set jornades. Han marcat una mitjana de tres gols en els seus últims quatre partits. Gran moment de forma de Pedro López i Pedro León. Són vuitens i només estan a tres punts de la Uefa.
Deportivo. Els de Lotina s'han vist superats per un gran Valladolid. Malgrat la derrota segueixen setens.
Racing de Santander. Els de Muñiz porten dos empats consecutius. Si només sumen d'un en un els costarà molt allunyar-se de les posicions de descens.
Almeria. Els de Arconada aquesta jornada no han perdut. Només han aconseguit un empat en les últimes quatre jornades. Pobre bagatge que els fa estar en una posició perillosa. Numància.Malgrat la derrota, han sumat 7 dels últims 15 punts. Estan a un punt del descens. Per mantenir la categories han de deixar escapar pocs punts dels Pajaritos.
Sporting de Gijón. Malgrat portar dues derrotes consecutives els poso en groc a causa que els de Manolo Preciado juguen un bon futbol. M'agrada el seu estil de joc i tard o d'hora tornaran a la sendera de la victòria.
Madrid. estrena dolenta de la lliga de Juande. El Madrid va jugar dissabte com un equip “petit”. Va anar al Camp Nou a no sortir golejat i va posar l'autocar davant de la seva porteria. Un joc impropi de l'actual campió de lliga i d'un club del prestigi del Madrid.Una plantilla molt limitada de qualitat i efectius. Sort tenen els seus aficionats que almenys els seus jugadors lluiten i ho donen tot al camp, però amb això no és suficient per aconseguir victòries davant grans rivals. Porten tres derrotes consecutives i només 3 punts dels últims 15 possibles. Molt poc per a un equip que aspira a guanyar-ho tot. Els seus pròximes rivals, València i Vila-real, li ho posaran molt difícil. Com no canviï aviat la seva tendència ja es pot anar acomiadant del títol.
Vila-real. Els de Pelegrini s'han vist desbancats de la segona plaça amb la derrota d'aquesta nit davant el Sevilla. Els de la Plana estan en el seu pitjor moment de la temporada i només han aconseguit una victòria en les últimes cinc jornades. No tindran un calendari fàcil per superar aquesta crisi de resultats.
Betis. Els de Chaparro, malgrat no jugar malament, porten tres jornades sense guanyar. Això els ha allunyat de les places europees.
Espanyol. Els de Mané no aixequen cap. Malgrat la derrota han sortit de les posicions de descens gràcies al goal average. Només han sumat 6 punts de 33 possibles i porten sis jornades sense guanyar. El futur pinta malament per als periquitos.
Mallorca. Un quan juga amb foc es pot cremar i això els ha passat als Balears. Els pupils de Manzano porten 7 jornades sense guanyar i només han sumat 5 punts en les 10 últimes jornades. Molt han de canviar les coses, tant esportivament com institucionalment, per poder aixecar el vol.
Osasuna. La derrota d'avui, sumat a l'empat de l'altre dia, ha fet molt de mal als de Pamplona. Van necessitats de punts i dins de dues jornades comencessin el “Everest”. Camacho ha de recuperar, com sigui, la moral d'uns jugadors desorientats.
