Copa de la Uefa

La Uefa Cup sembla que vol reivindicar-se.
Aquesta competició, des de la creació de la Champions League, ha perdut en prestigi, equips d'entitat, i en algunes edicions en qualitat, però aquest any la cosa és diferent.
La Champions va fer molt mal a la Uefa perquè en ella van passar a participar els 4 primers de les millors lligues per la qual cosa la Uefa perdia equips.
Fa uns anys només anava a la Copa d'Europa el campió de lliga, després també anava el segon i en l'actualitat ja van els quatre primers.
A la Uefa anaven primer del segon al cinquè, després del tercer al sisè més els de la intertoto. Ara van el campió de copa, el cinquè i el sisè de la lliga, més els que se li afegeixen amb la intertoto.
La Uefa ha sofert molts canvis durant el temps, els últims a millor, però el que l'ha debilitat ha estat el fet que nombro abans.
A partir de l'any que bé es canviarà el nom de la competició, serà coneguda com a UEFA Europa League i la fase final estarà formada per 48 equips que s’enquadraran en 12 grups de quatre. Passaran els dos primers de cada grup a setzens de final i allà, igual que ara, se sumaran els tercers dels grups de la Champions.

Demà es comença a jugar l'última jornada, hi ha 9 places en joc i el liderat de la majoria de grups. Els primers eviten als quals vénen de la champions.
Hi ha partits molt interessants i tres equips espanyols que es juguen el passe a la següent fase, el València ja està classificat però lluita per ser primer. Els tres depenen d'ells mateixos per classificar-se però amb diferències:
Al Sevilla li serveix l'empat i depenent dels resultats, amb una derrota també passaria a setzens de final.
El Deportivo, que no pot ser primer, li serveix la victòria i l'empat i la derrota depenent dels resultats dels altres.
Al Racing és l'únic que només li val guanyar per passar de ronda. Juguen a casa davant l'equip de Robinho, que arriba en crisis i classificat.

El que volia dir en aquest post és que aquest any la veig molt igualada i molts equips, la majoria grans, amb opcions de lluitar pel títol.
Com sempre, abans del sorteig, vaig a dir els meus favorits i analitzar als millors:

València. Els d'Emery estan que se surten en lliga i tenen una plantilla el suficient àmplia com per lluitar en diversos fronts.

Sevilla (no està classificat però ho aconseguirà). Volen tornar a aconseguir la corona. Gran equip, sòlid en defensa i amb molta pegada en atac.

Deportivo (igual que abans, penso que passaran). Els de Lotina estan fent un gran inici de temporada. Pensar que poden arribar lluny en aquesta competició no és una bogeria.

Racing de Santander. Els aficionats del Santader, jo m'incloc, estarà molt contenta si el seu equip passa de ronda, però penso que haurien de centrar els seus esforços en la lliga. Voler aspirar molt a Europa els pot costar car a la lliga, ja que no tenen tanta plantilla per poder afrontar amb èxit tantes competicions.

Manchester City. Els de Robinho tenen la Uefa per salvar la temporada, és la millor forma de reivindicar el seu nivell i fer oblidar la pèssima campanya de la Premier. Els citizens han estat l'equip que més ha gastat en fitxatges.

Tottenham. Després de la marxa de Juande sembla que els Spurs estan agafant la forma. Tenen una plantilla d'enorme qualitat i si van agafant confiança seran un dels favorits.

Aston Vila. Els villanos estan fent una gran campanya en la Premier. Són quarts i ocupen plaça de champions. Un candidat al títol.

Werder Bremen. Els de SCAF són capaços del millor i del pitjor, per la qual cosa el seu rendiment és una incògnita. Tenen grans jugadors, el principal Diego.

Wolfsburgo. Els Wolves estan fent una temporada irregular en la Bundesliga però a Europa van vent en popa. Té una plantilla equilibrada. No el veig com a campió però serà un rival combatiu.

Hamburgo. Tot la baixa de Van der Vaart, els dinosaures estan fent una gran campanya en la Bundesliga, quarts a dos punts del líder, i a Europa. Una bona plantilla que destaca per la seva solidesa defensiva. Candidat al títol.

Herta de Berlín. Malgrat estar obligats a guanyar per passar, el conjunt de Berlín és un equip perillós. Són tercers en la Bundesliga.

Fiorentina. Un dels màxims favorits per guanyar el trofeu. En el calcio porten una línia ascendent i els seus davanters estan en ratxa, Gilardino és el màxim artiller del Calcio. Gran equip a coses molt interessants en atac. Candidat al títol.

Milan. Per nom hauria de ser un dels principals candidats a guanyar, però per joc i plantilla jo no els incloc. Si no milloren molt en defensa, en competicions per KO és molt important, aviat cauran.

Udinese. Volen maquillar la temporada fent alguna cosa en la Uefa. Per la seva davantera, Di Natale i Quagliarella, passen totes les opcions d'aquest equip.

Zenit. Els de Advocat estan amb l'orgull ferit i volen tornar a guanyar la Uefa per salvar els mobles. No juguen al nivell de l'any passat però tenen una bona plantilla.

CSKA. Un equip molt perillós i amb molta arribada. Se'ls ha de tenir en compte a l'hora de fer quinieles.

Girondins de Bordeus. Estan consolidant un gran projecte. Tenen molta qualitat en atac, destaca Gourcuff. Són tercers empatats a punts amb el segon i a tres del Lió. Poden arribar lluny.

Olympique de Marsella. Els de Pape Diouf estan segons a tres punts del Lió. Tenen a Ben Arfa com estrella. Un equip amb possibilitats.

Sant Ettiene. Malgrat estar fent una temporada desastrosa en la lligue 1, estan coquetejant amb el descens, a Europa rendeixen a gran nivell. La seva línia més temuda és l'atac. Si no milloren en el campionat domèstic crec que aquesta competició la deixaran de banda, però mentre millor no oblidar-los.

Dinamo de Kíev. No van fer una fase dolenta de grups en la Champions. No tenen una de les millors plantilles de la història, però seran un os dur de rosegar.

Ajax. Equip històric, però que no té equip per ser campió. Els quarts poden ser un bon resultat.

Galatasaray. Els turcs són tercers al seu país i volen tornar a conquistar aquest trofeu. Tenen a bons jugadors i en el seu camp són letals.

Olympiakòs. Dominen en el campionat grec però sembla que Europa se'ls resisteixi. Els de Valverde hauran de patir per passar de ronda ja que el Herta és un bon equip. Un dels dos caurà eliminat.

La Copa de la Uefa, la millor edició en anys, espera que el capità d'algun d'aquests equips l'aixequi. A partir del 18 de febrer gaudirem d'una de les competicions més antigues del continent.

Jo aposto pels equips espanyols malgrat que la Fiorentia, Aston Vila i Hamburgo estan molt forts.
Quins equips veieu amb més opcions?

George Weah

George Manneh Oppong Ousman Weah, conegut popularment com George Weah, va ser un dels davanters més destacats dels noranta. Ha estat el millor jugador del segle XX al seu país, Libèria, i en el seu continent.
A Weah el van comparar amb Van Bastin. L'africà era un davanter amb molta presència, joc directe i bona definició. Les seves millors qualitats eren la seva gran velocitat, una bona tècnica, la seva potència física i un gran tret. El gol, estratosfèric, que va marcar el 8 de setembre del 96 al Verona, en el minut 90, és una clara mostra de totes les habilitats que posseïa.
George Weah va néixer l'1 d'octubre de 1966 a Monròvia (Libèria). Era tot un prodigi físic (1'85m).
Va ser un davanter, que mentre li va durar el físic, va marcar molts gols. Alguns d'al·lucinants com l’esmentat anteriorment. Va marcar una època tant al seu país com en el seu continent. Va ser el primer africà, de nacionalitat, que va guanyar el pilota d'or i el FIFA World Plaer.
Ha estat el millor jugador de la història de Libèria i dels millors del continent africà. Amb les estrelles solitàries no va arribar a disputar un mundial, però si dues copes Àfrica, en les que va aconseguir 1 gol. Weah va ser el màxim per a aquest humil país, que va posar dins del mapa futbolístic. Va jugar en clubs de 6 països diferents: Libèria, Camerun, França, Itàlia, Anglaterra i E.U.A.
George va començar la seva carrera en equips del seu país (Young Survivor de Clartown, Bongrange Company, Might Barole e Invincible Eleven) dels quals les dades estadístiques són molt escassos. Amb els Invincible Eleven va jugar 23 partits i va marcar 24 gols.
Aquests bons registres els van permetre emigrar a un altre país africà, Camerun. En aquest país va estar un any. Va jugar en el Tonnerre Yaounde i va guanyar la lliga del 1988. Els 15 gols en 18 partits i les seves qualitats li van permetre donar el salt cap al vell continent.
El Mònaco de Arsene Wegner el va fitxar l'any 88. El tècnic francès va ser el “encarregat” de polir a aquest gran davanter i Weah sempre li ha estat molt agraït. Amb els del principat va estar 4 temporades. En les que va guanyar una copa francesa i va arribar a una final de Recopa, que va perdre contra el Werder Bremen. L'any 1989 va ser nomenat millor jugador del continent africà. Amb el Mònaco va jugar 129 partits i va marcar 59 gols.
El Liberià no parava de créixer i volia guanyar títols. Per aquest motiu canvià d'aires i se'n va anar a la capital francesa. Al gran Paris Saint German dels noranta, un va compartir vestuari amb grans jugadors com Ginola. En Paris, va estar 3 temporades en les quals va guanyar una lliga francesa, una copa de França i una copa de la lliga. També va tornar a ser nomenat millor jugador Africà el 1994. Els seus números en el campionat francès eren bons, però on més destacava Weah era a les competicions europees. La seva gran campanya en la Champions del 94, va ser el màxim golejador amb 8 gols, li va servir per fitxar per un dels més grans, el Milà. Amb el PSG va jugar 137 partits i va anotar 55 gols.La trajectòria amb el Milà va ser la que li va catapultar al més alt del panorama futbolístic. A Itàlia va estar 4 temporades i mitja, se'n va anar el gener del 2000. Amb els italians va guanyar títols individuals i col·lectius. Amb els de milanelo va aconseguir 2 scudettos. A títol individual va guanyar el 1995 el FIFA World Player, el pilota d'or i el trofeu com a millor jugador d'Àfrica. És l'únic jugador, amb nacionalitat africana, que ha guanyat el FIFA World Player i el pilota D'or, en tota la història del futbol. El pilota D'or la va guanyar per davant de Klinsmann i el FIFA World Player per davant del seu company d'equip, Maldini. En l'any 96 va quedar segon en el FIFA World Player per darrere de Ronaldo. Van ser unes bones temporades en les quals va poder demostrar les seves grans qualitats i ser uns dels “primers” davanters del segle XXI. Va jugar amb la pressió d'haver de fer oblidar al mític Van Bastin, però Weah no va defraudar. Amb el Milà va jugar 147 partits i va marcar 58 gols.El gener del 2000 va fer les maletes i emigrà cap Anglaterra. El seu destí era Londres, el Chelsea. Weah, en els seus últims anys com a futbolista, ja tenia les seves qualitats molt minvades. Amb els Blues va guanyar la copa anglesa. Només va jugar 11 partits i va anotar 4 gols.L'estiu del 2000 se'n va de Londres destí Manchester. Amb el city només va estar uns mesos i en el gener del 2001 va tornar a la seva França estimada. Amb els The Sky Blues només va poder anotar 1 gol en set partits. Com indiquen les dades, Weah ja estava en el declivi de la seva carrera.Va fitxar per l'Olympique de Marsella. Amb els de Marsella va disputar 19 partits i va marcar 5 gols.
Després d’això George se'n va anar als Emirats Àrabs. Aquí va jugar 2 temporades amb el Al Jazira. En 19 partits va marcar 13 gols. Va ser l'acomiadament a un dels més grans d'Àfrica. Un jugador que va servir de model per a l'estereotip de davanter actual.
Amb tots aquests equips Weah va disputar, sumant tots els campionats nacionals i internacionals, 510 partits i va perforar la meta rival en 234 ocasions. Una mitjana de 0'46 gols per partit. En els seus gols es podia apreciar la varietat de qualitats que tenia el liberià: rapidesa, potència, habilitat, bon tret, remat de cap, etc. Un davanter molt complet, que a banda de ser recordat per les seves qualitats com a futbolista també ho serà per ser una gran persona.

Amb la Selecció de Libèria va jugar 60 partits i va marcar 22 gols. Va jugar dues copes d'Àfrica, les úniques en la que ha participat el seu país, i va estar a punt de passar la primera ronda però la sort no els va acompanyar. Weah, només va anotar un gol en aquesta competició, va ser en el partit inaugural de la Copa Àfrica del 2002 contra la selecció amfitriona, Mali. El partit va acabar amb empat gràcies al gol de Keita, actual jugador del Barça, en el minut 87. En aquesta edició Libèria tenia moltes opcions de fer història, però va veure com li van remuntar dos partitis en els tres últims minuts.
Weah sempre serà recordat com un dels grans davanters dels noranta. En ell s'ajuntava qualitat i potència. “Va servir” de model per als davanters que més triomfen al futbol d'avui dia.

15 jornada. Lliga espanyola

Gran jornada de futbol, tant en àmbit nacional com internacional. El Barça va guanyar el clàssic per 2 a 0 i el Sevilla 1 a 0 al Vila-real.

Anècdota
Aquest cap de setmana en el Calci s'han marcat 41 gols, 17 més que a la lliga espanyola!

La jornada 15 ha propiciat alguns canvis, però el primer i l'últim segueixen sent els mateixos. Els de Pep es distancien a 8 punts dels seus rivals més pròxims, sembla que la segona posició estigui maleïda. El Vila-real ha perdut i baixa a la quarta plaça. Els colchoneros avancen als seus màxims rivals en la classificació i el Mallorca entra en posicions de descens per goal average.
En el pla internacional diverses coses a destaqués: la lliga obertura s'haurà de dir en un triangular entre: Tigre, Boca i San Lorenzo. El Hoffenheim s'ha coronat com a campió d'hivern a Alemanya, si no els heu vist mai jugar us aconsello veure'ls. La Juve li ha pegat un ball al Milà, 4 a 2. En la Premier els primers s'estan donant una treva per agafar forces pel sprint de Nadal. A França el Lió segueix encapit en donar emoció a aquest campionat i el PSG torna a estar entre els grans, els quatre primers només estan separats per 3 punts. I el Fenerbahce de Luis va guanyar, Guiza va marcar un gol, i són quarts en la classificació a dos punts del líder.

El semàfor de la lliga:

Barça: els de Guardiola dissabte van saber resoldre un exercici molt difícil de solucionar. Era el partit que podia marcar un abans i un després i així va ser. Un Barça diferent al qual estem acostumats a veure, va guanyar per 2 a 0 a l'actual campió i ja es distancia a 12 punts dels blancs. Té a vuit punts a Sevilla i València, els seus dos immediats perseguidors. És molt arriscat dir que aquest Barcelona ja és campió, però no ho és a dir que està dos passos per davant de la resta d'equips. Es deia que aquest equip només arrasava perquè havia jugat contra equips petits i que quan li toquessin els grans la cosa canviaria. Doncs aquestes són les seves estadístiques contra els grans, li falta enfrontar-se al Vila-real,: ha guanyat els quatre partits i ha marcat 15 gols i només n’ha encaixat 1! Espectacular. En el pla individual destacaré als dos que van marcar Messi i Eto'o que estan realitzant el seu millor inici de temporada. Si aquest equip manté aquest llistó, és molt difícil, aconseguirà molts rècord aquesta lliga. Són l'equip més golejador i el menys golejat de la lliga, amb molta diferència.

Atlètic de Madrid: Els d'Aguirre segueixen en estat de gràcia. Avui han tornat aparèixer els seus cracs i han pogut sumar els tres punts davant un rival molt complicat. Ja són cinquens i només estan a dos punts de la Champions i a 3 de la segona plaça. Els colchoneros porten tres victòries consecutives i vuit jornades sense conèixer la derrota. Aquests grans resultats els han servit per avançar al seu etern rival en la classificació. Ja ningú dubta del mexicà.

Athletic de Bilbao: Ja era hora que els lleons fessin por. Els de Caparrós porten tres jornades sense conèixer la derrota i s'estan allunyant de les posicions de descens. San Mamés és un fortí, porten tres victòries consecutives en el seu camp, i si segueixen així la permanència serà molt més fàcil. Llorente està jugant a gran nivell i l'Athletic ho està agraint.

Getafe. Els de Víctor Muñoz han agafat el ritme. Quatre jornades sense perdre i ja són novens en la taula. Van coronar el “Everest” amb només una derrota. Avui han donat un recital ofensiu contra el Mallorca, amb un Uche en pla estel·lar. Tenen la Uefa un poc més a prop i el descens més lluny.

Màlaga: sembla que els de Tàpia tornen a aixecar cap gràcies a les seves victòries com locals. Han superat al Numància en un dels pitjors partits de la jornada. Són descens i estan a 5 punts de la Uefa.

Recreativo: Els d'Alcaraz han aconseguit una victòria importantíssima davant un rival directe. Els de Huelva porten dues victòries consecutives. Segueixen en posicions de descens, malgrat aquests sis punts, però la salvació és molt més a prop.

Sevilla. Els de Manolo Jiménez han tornat a guanyar a un rival directe en la lluita pel campionat. Després de la derrota davant el Barça han encadenat dues victòries consecutives.

València. Els d'Emery aconsegueixen una victòria soferta davant els periquitos. Aquests tres punts els permeten anar al Bernabeu com segons en la taula. Han de millorar la seva irregularitat com visitants si volen lluitar pel títol final.

Valladolid. Els de Mendilibar juguen a un gran nivell. Avui han aconseguit la victòria davant un Depor en ratxa. Només una derrota en les últimes set jornades. Han marcat una mitjana de tres gols en els seus últims quatre partits. Gran moment de forma de Pedro López i Pedro León. Són vuitens i només estan a tres punts de la Uefa.

Deportivo. Els de Lotina s'han vist superats per un gran Valladolid. Malgrat la derrota segueixen setens.

Racing de Santander. Els de Muñiz porten dos empats consecutius. Si només sumen d'un en un els costarà molt allunyar-se de les posicions de descens.

Almeria. Els de Arconada aquesta jornada no han perdut. Només han aconseguit un empat en les últimes quatre jornades. Pobre bagatge que els fa estar en una posició perillosa.

Numància. Malgrat la derrota, han sumat 7 dels últims 15 punts. Estan a un punt del descens. Per mantenir la categories han de deixar escapar pocs punts dels Pajaritos.

Sporting de Gijón. Malgrat portar dues derrotes consecutives els poso en groc a causa que els de Manolo Preciado juguen un bon futbol. M'agrada el seu estil de joc i tard o d'hora tornaran a la sendera de la victòria.

Madrid. estrena dolenta de la lliga de Juande. El Madrid va jugar dissabte com un equip “petit”. Va anar al Camp Nou a no sortir golejat i va posar l'autocar davant de la seva porteria. Un joc impropi de l'actual campió de lliga i d'un club del prestigi del Madrid. Una plantilla molt limitada de qualitat i efectius. Sort tenen els seus aficionats que almenys els seus jugadors lluiten i ho donen tot al camp, però amb això no és suficient per aconseguir victòries davant grans rivals. Porten tres derrotes consecutives i només 3 punts dels últims 15 possibles. Molt poc per a un equip que aspira a guanyar-ho tot. Els seus pròximes rivals, València i Vila-real, li ho posaran molt difícil. Com no canviï aviat la seva tendència ja es pot anar acomiadant del títol.

Vila-real. Els de Pelegrini s'han vist desbancats de la segona plaça amb la derrota d'aquesta nit davant el Sevilla. Els de la Plana estan en el seu pitjor moment de la temporada i només han aconseguit una victòria en les últimes cinc jornades. No tindran un calendari fàcil per superar aquesta crisi de resultats.

Betis. Els de Chaparro, malgrat no jugar malament, porten tres jornades sense guanyar. Això els ha allunyat de les places europees.

Espanyol. Els de Mané no aixequen cap. Malgrat la derrota han sortit de les posicions de descens gràcies al goal average. Només han sumat 6 punts de 33 possibles i porten sis jornades sense guanyar. El futur pinta malament per als periquitos.

Mallorca. Un quan juga amb foc es pot cremar i això els ha passat als Balears. Els pupils de Manzano porten 7 jornades sense guanyar i només han sumat 5 punts en les 10 últimes jornades. Molt han de canviar les coses, tant esportivament com institucionalment, per poder aixecar el vol.

Osasuna. La derrota d'avui, sumat a l'empat de l'altre dia, ha fet molt de mal als de Pamplona. Van necessitats de punts i dins de dues jornades comencessin el “Everest”. Camacho ha de recuperar, com sigui, la moral d'uns jugadors desorientats.