IL GRANDE CAPITANO

Il Capitano, Pinturicchio, Il grande, , Alex Del Piero, Del Piero, El Mago...moltes formes per fer referència a un dels més grans del Futbol Mundial: Alessandro Del Piero.
Nascut a Conegliano, província de Treviso, el 9 de novembre de 1974 (¡li falten només uns dies per complir els 34 anys!!!). És un dels referentes de la Juventus de Torí de les últimes dècades, per no dir de tota la seva història.
Per a Del Piero sembla que no passin els anys (gairebé 34 anyets), ja que es troba en un gran moment de forma, com en una segona joventut. L'italià, que semblava que aquest any no acabava d'agafar la forma, ha marcat, en les últimes jornades, golassos que han permès al seu equip aconseguir una bona ratxa de victòries. El que va marcar aquest diumenge contra la Roma és al·lucinant!!! Tot un crac que ahir va tornar a demostrar tota la seva classe i el Bernabeu va haver de rendir-se als seus peus. Els vells rockers mai moren.
La seva “resurrecció” va començar la nit del dimarts 21 d'octubre quan el Madrid visitava Delle Alpi. Allà esperava una Juventus en crisis. Però Del Piero va marcar i el seu equip va aconseguir la victòria. Des d'aquell partit la Juve no ha tornat a perdre. Porta tres victòries consecutives en Lliga i dos en Copa d'Europa. La Vecchia Signora ha tornat al lloc que mereixia i això gràcies a la seva estrella. El Madrid i la Juve han canviat les trajectòries des d'aquell 21 d'octubre. Els italians porten una ascendent i els espanyols una descendent.
Del Piero va fitxar per la Juve l'estiu del 93, procedent del Padova, però quan va començar a demostrar la seva classe va ser en l'època que Lippi entrenava als torinesos (del 95 al 99). Van ser 4 anys magnífics per als Bianconeros. Suposo que tots recordareu aquella Juve que va arribar a tres finals consecutives de Champions, però que només va poder guanyar-ne una. En aquells anys per la Juve van passar grandíssims jugadors com: Vialli, Ravanelli, Peruzzi, Deschamps, Conte, Ferrara, Pessoto, Vieri, Montero, Zidane... Aquesta Juve va marcar una època i entre tots aquests grans començava a emergir i brillar amb llum pròpia l'estrella d'Alessandro.
Del Piero, al contrari del que el sol passar als cracs que es consagren molt joves, segueix mantenint un gran nivell. Mostra d'això és que porta una mitjana de més de 20 gols en les últimes set temporades.
Porta dos anys seguits aconseguint ser capocannoniere del Calcio (sèrie B any 2007 i sèrie A any 2008). En les seves vitrines té molts títols individuals, com ara: Jugador més valuós de la Copa Intercontinetal del 96 (va marcar el gol de la victòria), trofeu Bravo any 96 (millor futbolista europea menor de 21 anys), màxim golejador Champions League del 98, futbolista italià de l'any 98, nombrat caballer amb l'ordre del mèrit Italià any 2000, golejador Copa Italiana any 2006, inclòs a la llista dels 100 millors jugadors del segle XX, nombrat oficial amb l'ordre del mèrit Italià any 2006, Golden Foot 2007 (premi que es dona a futbolistes majors de 29 anys en reconeixement al seu rendiment o trajectoria), premi nacional a la carrera ejemplar "Gaetano Scirea" any 2008 i alguns més.
A nivell col·lectiu Del Piero també ha aconseguit molts títols: 1 Mundial, 1 Copa d'Europa, 1 Intercontinental, 1 Supercopa d'Europa, 5 lligues italianes, 4 supercopes italianes i 1 Copa d'Itàlia.
A més de tot això, té l'honor de ser el jugador amb més partits oficials i el que més gols ha marcat en tota la història de la Juve, que no és poca.
Per a mi no és el clàssic 9, sinó un 10 en tota regla. Malgrat això, en la seva llarga carrera, té una mitjana de més de 0'40 gols per partit. Entre els seus gols destaquen, per la seva bellesa, els que executa de falta directa, una de les seves especialitats. Però també té gols de gran plasticitat i elegància. Amb l’esperó ha fet autèntiques obres d’art. Aquí una petita mostra del seu repertori:

L'estiu del 2010 abandonarà la Juve, expira el seu contracte, per anar-se'n a jugar a la Premier. Diu que li fa il·lusió provar una nova experiència, en aquestes dates tindrà 35 anys. Penso que hauria retirar-se a Torí però decideixi el que decideixi ningú li podrà reprotxar mai res. Ha marcat una època en la Vecchia Signora, demostrant fidelitat “casi” eterna als colors blanc i negre.

Il Più grande, il capitano:

Alessandro Del Piero

9 jornada. Lliga espanyola

Canvi de líder a primera divisió. El Barça encapçala la classificació de primera a 1 punt del Villareal.

El semàfor de la lliga:

Barça i Xavi. L’equip de guardiola va aconseguir els tres punts a la Rosaleda i el liderat. En un partit difícil els catalans van saber fer un futbol pràctic i eficaç. Els blaugranes porten 11 partits, seguits, guanyat. Però aquest cap de setmana amb una diferencia, van canviar el futbol brillant per un futbol molt eficaç. El canvi va ser degut a les fortes pluges que van fer que el camp estes en unes condicions precàries per a jugar a futbol. Tot i les males condicions els de Pep van demostrar que són un conjunt que es sap adaptar a qualsevol situació.

Xavi Hernandez està en el millor moment de la seva carrera esportiva. El de Terrassa porta un any 2008 esplèndid. Es el líder del mig del camp, el joc “balla” seu ritme, i en les últimes jornades té encert de cara a porta. Tot un crac, que desprès de molt anys rendint a un gran nivell està obtenint els reconeixements merescuts al seu esforç i treball.

Villareal. Els de Pellegrini es situen segons a la classificació. Els de la plana han recuperat, en un principi, la seva consistència defensiva i han mantingut la seva eficàcia golejadora. Sense contar l’últim partit, el de dissabte contra l’atlètic, els havien fet 12 gols en els últims 3 partits. Pareix que els de Villareal han recuperat l’ordre defensiu, ja que només van rebre un gol a San Mamés. Però continuen marcant molts gols, en les dos últimes jornades de lliga n’han marcat 8. Són un equip que practica un bon futbol i que fa gaudir als aficionats mirant els seus partits. És el únic equip de primera, després de la derrota del València, que segueix invicte.

Sporting de Gijón. Impressionant la ratxa de resultats que porta l’equip de Manolo Preciado. Els asturians ja encadenen quatre victòries consecutives, cinc si contem la copa del rey. En les 4 últimes jornades han marcat 10 goles i tan sols n’han encaixat 2. Han passat de ser un dels clars candidats al descens a ser una de les possibles revelacions del campionat.

Atlético de Madrid. Sembla ser que els del Calderón estan recuperant-se de la mini crisi que van patir en les darreres jornades. Han sumat 4 dels últims 6 punts i ja estan en posicions de Uefa. No poden afluixar gaire sinó les opcions de títol se li esfumaran aviat.

Racing de Santander. El Racing va aconseguir el dissabte el que pareixia impossible fins el moment, derrotar al València a Mestalla i fer-li 4 gols. Els càntabres van marcar en aquest partit casi els mateixos gols que en les 8 jornades anteriors. Muñiz va salvar el seu lloc i espera que aquesta victòria sigui una injecció de moral que els permeti escalar posicions.

Valencia. Els d’Emery no estan en el seu millor moment. Han perdut el seu primer partit de la lliga i ho han fet com a locals. En els dos últims partits només han pogut sumar 1 punt, tot i això segueixen 4 a la classificació. En aquestes dos jornades han rebut més gols que en les set primeres. Els d’Unai tenen que recuperar la consistència defensiva si volen tornar a encapçalar la classificació. L’única cosa positiva, d’aquests partits, es que Villa segueix marcant i es pichichi en solitari.

Tamudo. “Una de cal y otra de arena”. El capità perico va marcar el gol de la victòria que permetia a l’espanyol tornar a sumar els tres punts després de sis jornades. El dolent es que va tornar a fallar un penal, en porta dos de consecutius. En la seva carrera ha fallat 11 penals de 30 intents. Un registres que, tot i no ser dolents, no són els d’un gran especialista.

Madrid. Els de Schuster han deixat escapar 4 punts en les quatre darreres jornades. Són tercers a la lliga, però el seu joc no convens. Tenen molts problemes extra esportius que poden afectar en el rendiment de l’equip. Sergio Ramos, un dels seus pilars defensiu, no esta en el seu millor moment. Van notar la baixa de Van Nistelrooy.

Màlaga. Els de Tàpia van tornar a perdre un partit. Desprès de quatre jornades invictes els malaguenys vam caure contra l’actual líder, el Barça. No van realitzar un mal partit, van tenir les seus oportunitats, però es van veure superats per un gran rival. Aquest dissabte, puntuant al Bernabeu, poden demostrar que la derrota del dissabte va ser un petita ensopegada i que encara estan en estat de gràcia.

Víctor Muñoz i Getafe. Víctor Muñoz, amb un empat a domicili, va salvar el seu cap. Si mirem la classificació trobem que el Getafe esta setè empatat de punts amb el sisè, per tant no s’entén com Víctor Muñoz s’estès jugant el càrrec el passat diumenge. L’explicació d’això la trobem en el joc que practiquen els madrilenys. A la gent de Getafe no li agrada el futbol conservador que practica el seu equip, estaven acostumats a un futbol alegre i ofensiu. En el darrer partit jugat a casa, copa del rey contra l’Osasuna, que va acabar en empat, l’afició del Coliseum va demanar la destitució del tècnic aragonès. Espero que els resultats segueixin acompanyant a Víctor i que el Getafe poc a poc jugui un futbol més alegre.

Sevilla. Els de Manolo Jimenez han agafat una “pajara”. Porten dos partits consecutius perdent i s’estan allunyant de les primeres posicions. En les dos últimes jornades els hi han marcat els mateixos gols que en les set primeres.

Recreativo, Atlètic de Bilbao i Osasuna. Els de Huelva estan passant uns moments crítics. No guanyen des de la primera jornada de lliga i ja ocupen posicions de descens. I aquesta setmana comencen l'Everest. No se'ls presenta un futur gaire prometedor.

Els lleons pareix que hagin perdut la seva garra. Fa sis jornades que no guanyen cap partit. De tot aquest temps només poden traure dos coses positives: que ja han acabat l’Everest i que no practiquen un mal futbol. Si recuperen l’olfacte golejador tornaran a sumar punts. Estan notant molt la baixa de Aduriz.

Els de Pamplona són el únic equip de primera que encara no ha aconseguit cap victòria. Des de la destitució de Ziganda l’equip no ha sumat cap punt. Espero que Camacho recuperi els ànims de l’equip i que els de Pamplona es salven.