Jürgen Klinsmann

Jürgen Klinsmann va ser un dels millors davanters centres europeus de les dècada dels noranta, a finals dels vuitanta ja jugava a un gran nivell.

Va néixer el 30 de juliol de 1964 en Göppingen (Alemanya). Klinsmann era el prototip de jugador alemany ideal: pèl ros, alt (1'85m), fort, lluitador, ràpid…
Al llarg de la seva carrera va fer grans gols: jugades acrobàtiques, grans arrencades que culminava amb forts trets, etc, però sempre serà recordat pels seus remats de cap i per la rapidesa que es preparava el xut.
Una anècdota és que era capaç de córrer els 100 metres en 11 segons.

La fama internacional i títols més importants els va aconseguir amb la samarreta de la seva selecció (va guanyar 1 Mundial i 1 Eurocopa), però la seva carrera a nivell de clubs també va ser destacada. Va jugar en 4 de les 5 lligues més importants: Itàlia, Anglaterra, Alemanya i França. Les samarretes més importants que es va enfundar van ser la de l'Inter de Milà i la del Bayern Munic, amb les quals va guanyar trofeus.
Va començar la seva carrera en el modest Stutgarter Kickers, que en aquells anys militava en la segona divisió alemanya. Després d'unes bones campanyes el Stuttgart el va fitxar. En el Stutgarter Kickers va jugar 44 partits i va anotar 21 gols, la majoria d'aquests (19 gols) els va marcar en la seva última temporada.

Va debutar en la Bundesliga amb el Stuttgart. Estar en aquest equip li va permetre seguir creixent com a futbolista i guanyar fama. Gràcies a les seves qualitats, fort xut i bon cop de cap, va ser inclòs en les convocatòries de la selecció alemanya. La temporada 87/88 va aconseguir ser el màxim golejador de la Bundesliga, 19 gols, i en aquesta mateixa campanya va debutar amb la selecció teutona, 12 de desembre de 1987. També va ser elegit com a millor jugador de la Bundesliga. Amb la samarreta del Stuttgart va disputar 156 partits i va marcar 75 gols. Aquests registres li van servir per fitxar pel campió italià, Inter de Milà, l'estiu del 89.

A Milà va coincidir amb dos mites alemanys, Mathaus i Brehme. En aquells anys l’Inter l’entrenava Trapattoni, tècnic defensiu. El seu primer any no va ser dolent i va fer 13 dianes. Amb aquests registres es va guanyar el respecte del públic italià. En un principi va signar per tres temporades, però després va amplir el seu contracte. Però la temporada 91-92 va ser molt dolenta, tant per al club com per a Klinsmann, aquest fet el va fer canviar de plans i va fer les maletes. Amb els nerazzurris només va conquistar la copa Italiana i la Uefa, anys 90 i 91 respectivament. A Milà va jugar 95 partits i va anotar 34 gols.
Després de la seva experiència en el calcio va decidir provar sort a França. Es va incorporar a les files del Mònaco. Va estar dues temporades en les quals va marcar 29 gols en 65 partits. Aquests bons registres en el principat li van servir per anar-se'n a una lliga més poderosa, la Premier.

L'estiu del 94 fitxa pel Tottenham. Els seus inicis a la Premier van ser complicats, ja que l'afició anglesa tenia mals records, recents, de la Alemanya de Klinsmann. Però el teutó es va guanyar al public anglès i va rendir a un gran nivell. Va guanyar el premi al millor futbolista de la Premier. Amb la samarreta dels Spurs va jugar 41 partits i va anotar 21 gols.

Després d'aquest breu pas pel futbol anglès, només va estar una temporada però que va ser molt bona, va tornar al seu país per jugar en el Bayern. A finals del 95 és elegit tercer millor jugador del món per la FIFA, aquesta mateixa temporada guanya la Uefa i és nomenat millor jugador de la competició. La següent campanya guanya la Bundesliga amb els de Munic. Després de guanyar aquest títol torna a fer les maletes amb destinació a Itàlia. Amb la Sampdoria va disputar 65 partits i va marcar 31 gols.
Aquesta aventura només li va dura uns mesos. Amb els Blucerchiati tan sols va jugar 8 partits i va fer 2 dianes. Al mercat d'hivern (gener 1998) se'n va, una altra vegada, cap a Londres amb la intenció de retirar-se dignament.
A Anglaterra, Tottenham, va tornar a demostrar que els vells rockers mai moren i va marcar 9 gols en 15 partits. Es retira l'estiu del 98 amb la samarreta de la selecció alemanya en el mundial de França.
Després de la seva retirada se’n va anar a viure als Estats Units. A Amèrica va seguir entrenant-se i no va perdre el seu bon estat de forma. Per aquest motiu, es va atrevir, als 39 anys ha jugar a la lliga americana amb l'Orange County Blue Star. Va disputar 8 partits en la temporada 2003-04 en els que va marcar 5 gols. Una anècdota més a la seva gran carrera com a professional.
Al llarg de la seva trajectòria va vestir la samarreta de 8 equips diferents, gairebé 500 partits oficials, amb una mitjana de 0'47 gols per partit. Només amb aquesta mitjana ens adonem del gran davanter que va ser.

La seva “vida” amb la selecció alemanya mereix un capítol a banda.
Amb la Die Mannschaft va jugar 108 partits i va marcar 47 gols. És el segon màxim golejador de la seva història, igualat amb Rudi Völler, i només és superat per Gerd Müller.
Amb els teutons va guanyar el Mundial de 1990 a Itàlia, l'Eurocopa del 1996 a Anglaterra i la medalla de bronze en les olimpíades de Seül de 1988. Va ser subcampió de l'Eurocopa de 1992, va perdre contra la Dinarmarca dels Laudrup i Schmeichel. En l'Eurocopa d'Alemanya 88 va caure en semifinals, 1-2 contra la gran Holanda de Koeman, Van Bastin, Rijkaard, Gullit…
Va debutar amb la seva selecció el 12 de desembre del 1987 contra el Brasil, empat a 1. El seu primer gol com internacional el va marcar a Suïssa el 27 d'abril de 1988.
En total va participar en tres fases finals de mundials i eurocopes. En els mundials va disputar un total de 17 partits i va anotar 11 gols. En les eurocopes va jugar 13 partits i va fer 5 dianes. Els Mundials eren la seva competició preferida.
El seu pas pels mundials va deixar una dada curiosa. En el Mundial d'Itàlia 90, que va guanyar, va jugar tots els partits i només va marcar 3. Un d'aquests tres va ser el que va servir per eliminar a Holanda en vuitens, era la venjança de l'eliminació en el 88 en el “seva” Eurocopa. En el mundial d'USA 94 va marcar en tots els partits menys en el de quarts, on els alemanys van caure eliminats per la gran Bulgària de Stóitxkov, 2-1. En el Mundial de França 98 li va passar un cas similar. Va anotar en totes les victòries teutones i en quarts, que van perdre contra Croàcia, no va mullar. Una anècdota “graciosa”.
Es va retirar a Lió el 4 de juliol del 98, partit de quarts de final del Mundial de França 98 en el que Alemanya es van enfrontar a Croàcia.

En l'actualitat exerceix d'entrenador del Bayern Munic, que després d'un inici irregular sembla que s'està tornant a guanyar la confiança a base de bons resultats. Són tercers a tres punts del líder. Però la seva primera experiència com a entrenador va ser amb la selecció alemanya l'any 2004. A la qual, contra tot pronòstic, va portar a la tercera posició del “seu” mundial.
El 18 alemany forma part de la història d'aquest esport. La seva velocitat, la seva potència, els seus cops de cap i els seus remats ràpids sempre seran recordats.

11 jornada. Lliga espanyola

El Barça segueix líder, però té una mica més lluny als seus adversaris. El Vila-real està a 3 punts i el València, Madrid i Sevilla ja estan a 5 punts dels blaugranes.
El semàfor de la lliga:








Barça: a ritme de records. Els de Pep segueixen la seva marxa triomfal. Han fet la millor arrencada de la història en onze jornades: 9 victòries, 1 empat i 1 derrota. Ja porten 9 victòries consecutives i només estan a un partit d'igualar la segona millor ratxa de triomfs consecutius de tota la història del Barça!. Aquesta ratxa la va aconseguir l'equip entrenat per Franz Plattko l'any 1956. El rècord absolut, 14 victòries consecutives, l’ostenta l'equip que dirigia Frank Rijkaard la temporada 2005-2006, en la que es va guanyar lliga i champions. Ahir van patir per aconseguir els tres punts, però és en els camps on es guanyen les lligues i aquest equip no falla. Si mantenen aquesta ratxa de resultats en el mes de desembre, per molt que digui Guardiola, deixaran la lliga molt encarrilada.

Messi: L'argentí, ahir, va celebrar el 5 aniversari del seu debut com a blau-grana. I no hi ha millor forma de celebrar-ho que marcant un gol decisiu per al triomf de l'equip. En aquest curt període de temps Messi s'ha convertit, per a molts, en el millor jugador del món. En total ha disputat 148 partits i ha marcat 65 gols amb els culés. Entre aquests gols, n’hi ha de mítics com ara el de la copa contra el Getafe. També hi ha grans jugades per al record i assistències impossibles per a qualsevol altre mortal. Si el jugador segueix en la seva línia i no deixa influir-se per males companyies, estem davant un jugador que marcarà una època en el món del futbol.

Villa i Mata: aquests dos jugadors són sinònim de gol aquesta temporada. Villa va marcar el seu gol número 100 a primera divisió, el desè en aquesta campanya. L'asturià no vol deixar escapar Eto'o i és el millor davanter espanyol de l'actualitat. Per la seva part, Mata va anotar el seu cinquè gol en lliga. Els dos són una assegurança de vida per a Emery.

Sergio García: El català esta recuperant el nivell de joc dels últims mesos a Saragossa. Ahir va donar bona mostra de les seves qualitats amb dos gols i una assistència. Gràcies a això el seu equip va guanyar i s'acosten a les posicions europees.

Negredo i els 2 Llorentes: Alvaro Negredo s'està consolidant com un dels davanters amb més futur del futbol espanyol. Aquest jove davanter, sortit del planter del Madrid, porta dos grans temporades. L'any passat ja va fer uns bons registres, era la temporada del seu debut a primera, i aquest curs no vol ser menys. De moment ja porta 7 gols. Se’l haurà de seguir de prop perquè té qualitats per triomfar.
Joseba Llorente: el guipuscoà està que se’n surt. Després de tres grans campanyes al Valladolid, que li van servir per fitxar pel Vila-real, el de Fuenterrabía no afluixa. Ja porta 6 gols en lliga i 3 en champions. L'únic però és que haurà d'estar un mes de baixa, trencament fibril•lar, però això no serà problema per a aquest gran jugador. Es un clar exemple que amb treball i constancia, i una mica de sort, les coses acaben arribant. Es un dels delanters espanyols més en forma de l’actualitat.
Fernando Llorente. El pamplonès va donar ahir dos cops mortals a l'equip de la seva ciutat. En el primer gol va fer una gran jugada i en el segon va rematar, de manera espectacular, una jugada combinada de l'Atlètic. Aquest jove davanter sembla que ha tornat a recuperar la confiança i torna a ser aquell jove que tant prometia. Amb només 23 anys té molt futur per davant.

Sevilla: els de Manolo Jiménez poden tornar a dormir tranquils. Porten tres victòries consecutives, incloent la copa. Les dues victòries en lliga li permet pegar-se al València i Madrid. En les pròximes jornades veurem les seves possibilitats reals en aquesta lliga, els seus pròxims rivals són el València. Barcelona, Madrid i Vila-real.

Sporting de Gijón: els de Manolo Preciado van donar la campanada dissabte a Mestalla. Van demostrar que la derrota de Santander va ser només una relliscada. Porten 15 dels últims 18 punts. S'han consolidat a la zona mitjana de la taula.








Atlético de Madrid: els d'Aguirre són molt irregulars en lliga. Aquest fet fa que estiguin distanciats dels cinc primers. Aquesta setmana han guanyat 4 a 1 al Deportivo. Veurem si segueixen en aquesta ratxa i tornen a enganxar-se al tren de la lliga. Porten vuit partits sense conèixer la derrota, tenint en compte les tres competicions en les quals participa.

Deportivo: els de la Corunya no acaben de enlairar-se. En les últimes setmanes semblava que trobaven el camí que els portaria a les zones europees, però ahir els van pegar un fort revés.

Vila-real: els de la plana segueixen sense conèixer la derrota, són l'únic equip de primera i segona divisió que segueix imbatut. Però ahir van deixar escapar dos punts molt valuosos en els últims minuts. Si volen guanyar la lliga han de guanyar aquest tipus de partits. Aquest més tindran la baixa del seu home més en forma, Llorente.

Atlètic de Bilbao: els lleons tornen a guanyar. Porten dues jornades sense conèixer la derrota i han aconseguit la classificació per la següent ronda de la copa. Espero que segueixin sumant punts i que s'allunyin, al més ràpid possible, de les posicions de descens.








Madrid: Al final els resultats no han acompanyat als de Schuster. En els quatre últims partits han patit tres derrotes. A la capital no estan contents, ni amb el joc, ni amb els resultats, ni amb l'entrenador… les coses no pinten bé i el primer a rebre serà, com sempre, el seu entrenador. Era una mort anunciada la d'aquest Madrid. Una plantilla molt descompensada que en el moment que ha tingut dues baixes s'ha enfonsat en la misèria.

València: sembla que els d'Emery han perdut l'eficàcia a Mestalla. Porten dues derrotes consecutives en el seu camp. Han d'assegurar els punts com local sinó la lliga se'ls escaparà.

Espanyol: els de Márquez porten una línia descendent. Només han pogut sumar 6 dels últims 27 punts. Ja ocupen la 16 posició i han perdut la seva consistència defensiva.

Getafe: els de Víctor Muñoz porten 5 partits sense conèixer la victòria. Encara estan lluny de les posicions perilloses però la tendència i l'ambient és negatiu. Sembla que els resultats estan donant la raó als quals demanen la dimissió del tècnic aragonès.

Osasuna: els de Camacho no aixequen cap. Segueixen sent l'únic equip que no coneix la victòria en lliga. Si no desperten aviat el somni de la lliga se'ls esfumarà. El Reyno de Navara (Sadar) i l’afició han de ser el seus punts forts per intentar sortir d'aquesta complicada situació.