Hola com tots sabeu divendres passat es va celebrar el sorteig de la Champions i de la Uefa i, com era d'esperar, haurà grans partits.
Vaig a fer un resum dels equips que s'enfronten als espanyols i de la resta de partits diré la meva opinió.
Dels vuit partits en veig dos de molt igualats (Inter vs. Manchester i Chelsea vs. Juventus), tres un poc desigualats (Atlètic de Madrid vs. Porto, Arsenal vs. Roma i Madrid vs. Liverpool) i tres desigualats (Olympique Lió vs. Barça, Vila-real vs. Panathinaikòs i Sporting de Lisboa vs. Bayern Munic).
Barça – Olympique de Lió. Els de Guardiola s'enfrontaran al pitjor Lió dels últims anys. Un equip en el que només destaca Benzema i que és feble en defensa, malgrat que Claude Puel busca que el seu equip sigui ordenat. En el campionat francès ho ha aconseguit, ja que són l'equip menys golejat però a Europa han estat l'equip que més gols ha encaixat dels 16 que van passar a vuitens. Juguen un 4-3-3 però que moltes vegades es converteix en un 4-5-1. Són un equip que li agrada arribar per les bandes (Govou, Kallstrom, Kieta…) i que deixa jugar al seu rival. Al mig del camp destaca Makoun, un obrer, però els altres dos, Toulalan i Junhino, no estan rendint a bon nivell. Juninho està molt lluny de ser aquell jugador determinant, està en el declivi de la seva carrera i Toulalan no ha aportat tot el que s'esperava d'ell en el mig camp. En atac, malgrat tenir bons jugadors (Fred, Govou, Kallstrom, Keita…), només mostra una regularitat Benzema. Van líders en el campionat francès però aquest any estan patint més de l'habitual per guanyar els seus partits, la majoria per la mínima. Si no milloren el seu ordre defensiu ho passaran malament davant els de Pep. No crec que el Barça tingui problemes per passar de ronda davant un conjunt que li deixarà fer el seu joc.
Liverpool – Madrid. Els de Juande ho tindran complicat davant un conjunt que la paraula equip li va com anell al dit. Són un bloc molt ordenat en el que també hi ha cabuda a les estrelles. Són el millor Liverpool dels últims anys i les eliminatòries a doble partit se'ls donen molt bé. Bona defensa, gran mig camp i eficàcia en la delantera. Juguen un 4-3-2-1 però que pot variar a un 4-2-3-1 o a un 4-4-2. Aquest estiu s'han reforçat molt bé i això s'ha vist reflectit en els resultats de l'equip. Keane, Riera, “Insúa” i Dossena són els fitxatges que millor rendiment estan donant. Juguen un futbol especulatiu i directe, quan arriben dalt no solen perdonar. La seva defensa és ordenada i fiable malgrat que Carragher no està en el seu millor moment, però els Agger, Arbeloa, Skrtel, Dossena, Aurelio, etc. cometen pocs errors. El seu mig camp, destaca per la seva pressió, és complet i regular. Aquest any Xabi Alonso està tenint més protagonisme i amb les seves arribades des de la segona línia, Gerrard també, aporta gols a l'equip. Per les bandes juguen Kuyt, cau a la dreta, i Riera. L'espanyol està jugant a bon nivell i aporta frescor en atac. Babel no entra amb tanda freqüència en l'esquema de Benitez però és un recanvi de garanties. I com a davanter està el “Niño” Torres. El madrileny, la temporada passada, va aconseguir uns grans registres anotadors. Aquesta campanya sembla que les lesions el persegueixen, però si torna a agafar el ritme és un dels davanters amb més gol d'Europa. Keane, que està generant alguns dubtes malgrat no tenir un rendiment dolent, és un davanter treballador i que aporta gol. Dono com favorit al Liverpool però no descarto als blancs, si està Robben els blancs tindran opcions de donar la sorpresa. La clau de l'eliminatòria serà el resultat d'anada. Si el Liverpool li marca un gol al Madrid i aconsegueix un empat o una victòria, la cosa estarà molt encaminada per al Spanish Liverpool, però si el Madrid guanya i el Liverpool no marca els de Juande seran favorits.
Oporto – Atlètic de Madrid. Els d'Aguirre farien bé en no confiar-se perquè davant tindran un rival ordenat, eficaç i que juga al contraatac. Malgrat no ser líders en el seu campionat i haber “perdut” importants jugadors aquest estiu, és un equip que està creixent. El seu esquema tàctic varia entre el 4-4-2 i el 4-3-3. Han patit importants baixes: Assunçao (Atlètic de Madrid), Quaresma (Inter), però la que més ha notat és la de Bosingwa (Chelsea). Algunes de les noves incorporacions estan donant bon nivell: Hulk i Rodríguez, però altres com Sapunaru no estan rendint l’esperat. La porteria i la defensa són les seves debilitats, això juga a favor dels “colchoneros” que tenen als seus davanters com la seva millor arma. El mig camp dels portuguesos és una bona línia. Destaca la qualitat de Meireles i la classe i garra de Lucho. Per la banda esquerra, Rodríguez fa molt de mal. En la davantera juguen Hulk, està fent una gran temporada, i el crac de l'equip, Lisandro Lopez. L'argentí va ser el millor jugador i el màxim golejador de la lliga portuguesa la temporada pasada. Aquest any, després d'un inici dolent, està recuperant el seu olfacte golejador. En la primera fase va marcar 4 gols i en l'últim mes i mig marca en gairebé cada partit. Lisandro és un Killer en tota regla: bon cop de cap, excel·lent tret, gran treball i forta pressió a la defensa rival. L'Atlètic és el meu favorit per passar de ronda ja que la defensa del Oporto és molt feble, però que no descuidin la seva reraguarda perquè els de O'Dragao aniran a per totes.
Panathinaikòs – Vila-real. Els de Pellegrini, si juguen al seu nivell habitual, no han de tenir problemes de superar a un Panathinaikòs que tindrà el seu camp com el jugador número 12. En el campionat domèstic són tercers a 7 punts de l'Olympiakòs de Valverde però a Europa van guanyar els tres últims partits de la primera fase i van acabar primers de grup per davant dels de Mourinho. L'equip de Ten Cate, malgrat tenir l'aurèola de tècnic ofensiu, és defensiu. El seu esquema tàctic pot variar del 4-5-1 al 4-3-3 o al 5-3-2, aquest últim és el menys habitual. Han fet importants incorporacions aquest estiu, Gilberto Silva e Ivanschitz, però els resultats no estan arribant, de moment. Malgrat ser un equip defensiu els de Ten Cate reben gols. En defensa destaca l'espanyol Sarriegui, va marcar el gol de la victòria davant l’Inter. En el mig camp hi ha diversos jugadors a destacar: Simao, estil Makelele, recupera infinitat de pilotes; Gilberto Silva està molt lluny del nivell que va mostrar en l'Arsenal i de les bones expectatives que es van crear amb el seu fitxatge; Ivanschitz és el jugador amb més talent de l'equip, però no acaba de trobar la regularitat necessària en el seu joc per explotar definitivament; Tziolis és un de les revelacions del futbol grec. Depenent de l'esquema, Karagounis i Salpingis, juguen de centrocampistes o davanters. Karagounis és l'estrella de l'equip però Salpingis és el seu escuder. Karagounis, en la seva segona etapa en el Pana, està sent decisiu amb els seus gols. El seu esperit de lluita i garra donen uns plus als de Spyrot Louis. Com clara referència en punta està Mantzios i de recanvi tenen a Ninis, una jove promesa de 18 anys. El Vila-real és favorit davant un equip de ritme lent i irregular que té el seu camp com punt fort. Els de Ten Cate vindran a especular en el Madrigal, si el submarí groc no rep cap gol com local té molt treball fet.
Manchester United – Inter de Milà. Duel de mestres a les banquetes, de grans defenses, de centrocampistes consagrats, de bons davanters, d'estrelles… El plat fort de vuitens. Mou va dir que volia que li toqués un rival difícil com càstig per als seus jugadors per no fer els deures quan els tocava, algú el va escoltar i els va caure l'actual campió. L'Inter, malgrat ser líder en el calcio, no està jugant a bon nivell i és molt irregular a Europa. Ibrahimovic és l'estrella dels nerazzurris. Els de Ferguson no estan al nivell de l'any passat però tenen una gran plantilla, amb molts i bons recanvis, i estrelles que poden decidir per si sols una eliminatòria. Serà un duel entre dos equips durs i forts, en el que la inspiració de les seves estrelles serà determinant a l'hora de decidir l'eliminatòria. L'actual campió té el factor camp a favor però si hagués de fer una quiniela posaria una “X”, ja que els dos són grans equips.
Juventus – Chelsea. Ranieri s'enfrontarà contra el seu ex-equip. La irregulariedad del Chelsea de Scolari contra l'eficàcia d'una Juve ordenada. L’altre plat fort de vuitens. Els Blues no acaben d'arrencar, però són un bloc molt sòlid i competitiu. De moment la seva estrella és Anelka, gràcies als seus gols són segons en la Premier, però hi ha altres grans com: Ferri, Ballack, Deco, Lampard, Drogba, etc. Veurem si al febrer Scolari ja ha trobat la tecla per fer sonar a aquest bon grup. A Itàlia estan al·lucinats amb els resultats de la Vecchia Signora tot i les importants baixes. Ranieri ha creat la seva Juve. Ningú esperava que, després de les nombroses baixes, l'equip pogués rendir al nivell que ho està fent. Esquema tàctic molt treballat, els de Ranieri saben al que juguen i no es compliquen. Amauri i Del Piero són les seves estrelles i les referències en atac. Si estan inspirats aquests dos, els bianconeros tenen, a part del factor camp, uns plus a favor. Serà una eliminatòria de molt múscul i de lluita entre dues mitges poderoses. Veurem si l'enèsim projecte de Abramovich aconsegueix el seu títol més desitjat. Jo aposto pel Juventus.
Roma – Arsenal. El tercer duel entre anglesos i italians. Dos equips que estan fent un inici irregular, la Roma sembla que s'estigui recuperant, i que intenten jugar un futbol ofensiu. La Roma anirà a per totes, ja que la final es juga en el seu camp i perquè és una de les últimes oportunitats per a que el seu capità aixequi l'orelluda. Totti, de la mateixa manera que Cesc, es va lesionar aquest passat cap de setmana però el gladiador només estarà una mica més d’un mes de baixa mentre que el català estarà més de tres mesos, per la qual cosa es perdrà l'eliminatòria. Totti és l'ànima dels llops i amb ell al camp els de Spalleti milloren un 100%. L'altra estrella de l'equip és Vucinic, un davanter completíssim, que està fent una bona temporada. Tenen uns bons jugadors en el mig camp la Roma: Aquiliani, De Rossi, Perrota, Menez i Baptista. Els de Wegner un equip irregular i jove afrontarà l'eliminatòria amb inferioritat després de la baixa de Cesc. L’estrella de l'equip, quan no està Cesc, és Adebayor. A la porteria està l'espanyol Almunia. Els Gunners tenen problemes en defensa quan no està Gallas, però en la seva plantilla hi ha futures estrelles (Van Persie, Nasri, Walcott). La seva inexperiencia, en aquest tipus d'eliminatòries, els passarà factura. Aposto per la Roma ja que l'Olímpic serà un olla a pressió i Cesc no estarà per lesió.
Bayern Munic – Sporting de Lisboa. És el duel de vuitens mes desigualat. Els de Klinsmann, després d'un inici dolent de temporada, han trobat el seu estil de joc, no molt brillant, i els resultats han començat a arribar. Els alemanys són un equip amb molt gol. A l'equip de Beckenbauer destaquen Ribery, Klose i Toni. Ells sols decideixen els partits i solucionen els errors d'una defensa irregular. Els de Lisboa, quarts en la seva lliga, poc poden fer en una competició que els queda molt gran. Veloso i Moutinho són les seves dues estrelles. Els teutons faran valer la seva superioritat i la seva experiència per superar sense problemes aquesta eliminatòria.
Volia donar la meva opinió i un petit resum dels rivals dels espanyols en la Uefa i també dels partits més interessants, que hi ha uns quants, però no ho faré perquè l'article ja ha quedat molt llarg i tampoc vull cansar. En l'article que va escriure, la setmana passada, de la Uefa hi ha pistes i valoracions dels equips favorits. Dir que l'Aalborg és un bon equip, però que Lotina pot estudiar-lo bé perquè sempre juguen igual i que el València s'enfrontarà a un Dinamo de Kíev que s'ha gastat molts milions però que no està rendint al nivell esperat. Crec que els dos superaran l'eliminatòria.
Si vols llegir la crònica del calcio que faig per a Futbol de lujo pitja en la imatge
