Copa del Rei

L'any ha començat carregat de partits. Tenim copa de rei per donar i vendre durant unes quantes setmanes.
Dimarts l'equip de Guardiola va donar una altra lliçó en el Calderón, quan les coses van bé qualsevol invent funciona a la perfecció, i van deixar “sentenciada” l'eliminatòria. Messi no és el millor del món perquè és d'un altre món. L'argentí va demostrar que va sobrat de talent i que quan pitja l'accelerador sentència el partit. A Leo només li faltava marcar gols per acabar d'esclatar.
Ahir es van jugar 5 partits. El Deportivo es va ficar a l'eliminatòria gràcies al gol que va marcar Omar Bravo en els últims instants de l'encontre. Aquests dies he llegit que Manolo Jiménez es jugava el càrrec enfront al Deportivo, penso que ni perdent els dos pròxims partits se’l cessi i si això ocorre voldrà dir que el futbol cada vegada aquest pitjor. El Betis va deixar mitja eliminatòria sentenciada al guanyar per la mínima a Irun. L'Espanyol segueix amb la seva ratxa dolenta i haurà d'estrènyer com local per passar a quarts, es van deixar remuntar en Ejido i van perdre per 3-2. El València i Racing, van empatar a 1, s'ho jugaran tot a la volta i el Sporting va donar vida al Valladolid en els últims instants, Cannobio va marcar el 3-1 en el minut 90.
Avui es disputen els altres dos partits de l'anada de vuitens. Destacar l'Osasuna-Athletic de Bilbao.
Però aquest post no l’he escrit per fer un resum del succeït en els vuitens de la copa del rei, sinó per demanar que es canviï l'actual format de la copa i donar possibles alternatives.
No se quan s'asseuran els equips i federació per canviar l'actual sistema, però se n’haurien de donar vergonya de que la cosa duri tant. Cada any la copa perd més interessés. Sort que en les últimes edicions hi ha algun equip gran a les rondes finals, perquè del contrari… “ningú” miraria la copa.
Les eliminatòries a doble partit són interessants i apassionants, però als equips immersos en competicions europees no els interessa aquest sistema, o si?
En l'actualitat es juguen moltes competicions, per la qual cosa la càrrega de partits és enorme. Els grans a l'hora de descartar una competició, mai es diu però se sap, sempre elegeixen la Copa. Als seus aficionats, com és normal, els agrada molt més jugar uns quarts de final de la Uefa o la Champions que disputar uns quarts de final de la copa del rei i als clubs també els interessen més les competicions europees, treuen més diners en cada partit.
Conclusió: la copa oblidada degut, en gran part, que és molt difícil poder fer una bona campanya en tres competicions. Però això canviaria amb només alguns retocs:

Si la copa passés de jugar-se a anada i tornada a disputar-se a partit únic:

L'emoció estaria assegurada en tots els partits.
Els aficionats acudirien en massa a veure els partits ja que serien com finals. No com ara, que en gairebé tots els partits de tornada no hi haurà ni l'apuntador.
Els grans s'estalviarien la meitat de partits, pel la qual cosa no deixarien la competició de banda. Guanyar la copa del rei salva la campanya a la majoria. Amb aquest “nou” model amb menys esforç traurien el doble.
També permetria que els equips petits tinguessin més opcions de donar alguna sorpresa i que arribessin més lluny.
La seu dels partits s'hauria d’elegir, segons la meva opinió, per sorteig. Res de mirar qui és l'equip petit o l'equip gran, tot el món amb igualtat de condicions.

També modificaria els equips participants en el torneig. Deixaria participar a equips de 3ra divisió. Per exemple: podrien jugar els 8 primers de cada divisió. Un total de 264 equips, molts més que ara, podrien participar a la copa del rei. Les dues primeres rondes serien entre equips de segona B i tercera. En la tercera ronda s'afegirien els de segona divisió i en la quarta els de primera, serien els trenta docents de final. Un equip de primera amb només guanyar 5 partits es ficaria a la final. Ara ha de disputar gairebé el doble.

Una altra cosa que s'hauria de canviar, en això ja incloem a la UEFA, és que el guanyador de Copa hauria de tenir accés a la Champions o almenys a la fase prèvia. Amb això ja acabaríem de donar-li l'empenta final a una copa que enamoraria als aficionats i interessaria als propietaris.

Molts països ja utilitzen aquest model: Anglaterra, França… en els que la copa no és una competició menor i oblidada, sinó un títol amb prestigi i que té emoció des de les primeres rondes.

Aquest seria el meu model/idea de la futura Copa del rei. Tinc clar que jo ni pinto res en aquest món, però penso que amb aquests canvis tots sortirien guanyant: clubs petits, clubs grans, aficionats, propietaris… per això que no entenc:

Per què no es canvia l'actual model de la copa del rei? Qui està interessat en mantenir-lo?

17 jornada. Liga espanyola

La vida segueix igual. Al Barça no se li van entrebancar els torrons i va resoldre, amb sofriment, el primer partit de l'any. Per la part de dalt hi ha hagut alguns intercanvis de posicions. El València es col·loca segon gràcies als gols dels Davids. El Sevilla i el Madrid empaten a punts en el tercer lloc i l'Atlètico surt dels llocs Champions després de perdre, del 18 d'octubre que no ho feia. Per la part de a sota només hi ha hagut un canvi, el Recre surt del descens a costa d'un Mallorca en caiguda lliure.
En el panorama internacional el cap de setmana ha estat de copes llevat d'algunes excepcions. A Anglaterra s'ha disputat copa i les “sorpreses” han estat l'eliminació del City i l'empat del Chelsea, haurà de tornar a jugar. Els dos entrenadors comencen l'any igual com el van acabar, molt qüestionats. Els altres favorits han superat l'eliminatòria i només destacar que Torres va reaparèixer i va marcar un gol. A França també va haver copa. El Lió va ajornar el seu partit i el Schirrhein, equip de regional, va fer història al classificar-se per a setzens. A Portugal el Benfica del Quique va perdre davant el cuer i va cedir el liderat a un Porto en línia ascendent. A Escòcia el Celtic va empatar i el Ràngers ho ha aprofitat per retallar, un poc, la seva diferència, cinc punts els separen. A Grècia el Olimpiakos de Valverde, va guanyar per la mínima, segueix líder a 6 punts del segon.

Barça: Guardiola segueix lapidant records, és el millor entrenador “principiant” de la història de la lliga i amb aquest ritme l'equip i l'entrenador en batran molts més. El del dissabte era un examen molt complicat, però al final el van superar amb bona nota. Els de Pep demostren tenir les idees clares i saben tirar endavant partits travats com el del Mallorca. Henry sembla que comença a marcar gols i Iniesta torna per la porta gran. Tot són bones notícies per als de Laporta, queda molt, però de moment van molt ben encaminats. L'únic ensopegada dels culers queda molt lluny, des de la primera jornada que no perd cap partit a la lliga. Fa 16 jornades que estan invictes i porten cinc triomfs consecutius.

València. Els d'Emery van sumar tres punts, importantíssims, davant un rival directe en la lluita per les places de Champions. Porten una bona ratxa com a locals i si aconsegueixen mantenir-la com a visitants s’instal·laran en la part alta de la taula. Villa segueix sent la seva referència en atac però està molt ben respaldat per Silva, Mata, Joaquín i Vicente. Renan s'està consolidant com una assegurança sota pals i la defensa comença a ser sòlida.

Athletic de Bilbao. Els de Caparros porten 5 jornades sense conèixer la derrota. Malgrat l'empat a San Mamés la crisi ja està oblidada, estan a sis punts del descens. Els lleons s'afermen a la zona “tranquil·la” de la taula i respiren tranquils en aquest inici d'any.

Almeria. Hugo Sánchez s'ha estrenat amb una victòria importantíssima. Els andalusos portaven cinc jornades sense guanyar i s'estaven aproximant a les posicions perilloses, però amb aquests tres punts el mexicà podrà treballar més tranquil els pròxims dies.

Deportivo. Els de Lotina no afluixen i comencen l'any igual com el van acabar, amb victòria, però amb la diferència que s'han posat en posicions europees. Dels últims 27 punts n’han aconseguit 21, només el Barça els supera en aquesta dada. Els gallecs tenen una bona plantilla i, si no acusen estar en tantes batalles, aquesta temporada lluitaran per entrar en posicions europees.

Màlaga. Els de Tàpia estan fent una excel·lent temporada en el seu retorn a primera. Han guanyat per la mínima i es consoliden en la part alta de la classificació. Porten tres jornades sense perdre.

Racing de Santander. El Nadal han servit als càntabres per carregar les piles i han guanyat el primer partit de l'any, portaven tres empats consecutius. Muñiz respira tranquil i el seu equip mira cap a dalt. Zigic ha tornat per la porta gran i ha marcat el gol de la victòria. El seu retorn donarà un plus a l'equip.

Madrid. Juande està fent a la perfecció la seva feina, guanyar partits. Els blancs són un equip ordenat que en els contraatacs et fulmina. Robben (el millor amb diferència), Casilles i Pepe són els tres puntals de l'equip. Porten dues victòries consecutives i tornen en llocs de Champions.

Recreativo. Al final el bon treball i joc de l'equip han donat els fruits esperats. Els de Lucas Alcarraz han guanyat 3 dels últims 4 partits. Han sortit de les posicions de descens, pel que podran estar més tranquils a l'hora d'afrontar els seus partits. Riesgo ha estat el millor del partit al parar dos penals.

Atlético de Madrid. Semblava que mai arribaria aquest dia, però… els d'Aguirre han tornat a perdre i ho han fet en un camp molt complicat com és Mestalla, portaven 9 jornades sense fer-ho. Els matalassers han comès alguns errors i han donat la sensació d'haver jugat per sota de les seves possibilitats. Només han aparegut en moments puntuals i això no ha estat suficient per treure alguna cosa positiva de la capital del túria. Han de reprendre la senda dels triomfs i demostrar que això només ha estat una relliscada. Tenen equip per barallar-se per entrar en la Champions.

Osasuna. Els de Camacho han entrat al 2009 amb un altre peu. Han estat capaços d'empatar en el minut 90, a principi de temporada això era impossible, contra el Sevilla. L'equip comença a creure en les seves possibilitats, però per a certificarlo els esperen unes dures jornades, el “Everest”. Si aconsegueixen treure bons resultats en les pròximes jornades l'equip sortirà reforçat i aniran cap a dalt.

Sevilla. Els de Manolo Jiménez no han començat bé l'any i l'empat sap a derrota. Malgrat deixar escapar 2 punts en els últims instants del partit, els andalusos segueixen en zona champions i porten 4 jornades sense perdre.

Valladolid. Als de Mendilibar se'ls han ennuegat els torrons. Els de pucela, malgrat estar en mitja taula, porten dues derrotes consecutives. Bon equip en el qual la seva banda dreta és la seva millor basa.

Mallorca. Els de Manzano, malgrat jugar un partit digne, no aixequen cap i han entrat en un espiral molt negatiu. Han plantejat un partit molt intel·ligent davant el líder, però no han pogut mantenir l'empat. Porten 9 jornades sense guanyar i només 6 punts dels últims 36. L'equip està en crisi institucional i esportiva. Han de donar un gir immediat a la seva situació, sinó el descens serà una realitat a les Balears.

Betis. Els de Chaparro han tornat a entrar en una espiral negativa. Només porten 1 punt dels últims 15 i l'equip ja s'ha allunyat, massa, de les posicions europees. Bona plantilla i amb jugadors interessants del mig camp cap a dalt, però els falta una killer per materialitzar les moltes ocasions que creen.

Espanyol. Els de Mané, malgrat aconsegueir un important empat com visitants, no aixequen cap i només han guanyat 1 partit dels últims 13. Mané no sap el que és guanyar com a periquito i el calendari que se'ls acosta no és per llançar coets. Han de reaccionar aviat, ja que cada jornada estan més enfonsats en la taula.

Getafe. Els de Víctor Muñoz han jugat un partit seriós, però el resultat final no els ha acompanyat. Segueixen a la zona mitjana de la taula, però porten dues jornades perdent. Víctor haurà de redreçar aviat la situació, perquè sinó el fantasma de la destitució tornarà a aparèixer.

Sporting de Gijón. Els de Manolo Preciado porten una tendència negativa, només 1 victòria en les últimes 4 jornades. Espero que només sigui un sotrac i que el seu estil de joc els torni a donar victòries. Segueixen a la zona mitjana de la taula.

Vila-real. Els de la plana, com és habitual, han començat l'any perdent. Els de Pellegrini es troben en un moment crític i ja estan fora de les places europees. Estan notant, en excés, el baix rendiment dels seus millors homes. Només han estat capaços de sumar 1 punt dels últims 12. Han de reaccionar aviat i trencar aquesta tendència negativa, del contrari les posicions europees se'ls allunyessin molt ràpid.

Numància. Partit dolent dels de Sòria. Són un equip molt irregular i patiran per mantenir la categoria. No porten una ratxa dolenta, per les seves aspiracions, però els costa molt guanyar els partits.