Il Capitano, Pinturicchio, Il grande, , Alex Del Piero, Del Piero, El Mago...moltes formes per fer referència a un dels més grans del Futbol Mundial: Alessandro Del Piero.
Nascut a Conegliano, província de Treviso, el 9 de novembre de 1974 (¡li falten només uns dies per complir els 34 anys!!!). És un dels referentes de la Juventus de Torí de les últimes dècades, per no dir de tota la seva història.
Per a Del Piero sembla que no passin els anys (gairebé 34 anyets), ja que es troba en un gran moment de forma, com en una segona joventut. L'italià, que semblava que aquest any no acabava d'agafar la forma, ha marcat, en les últimes jornades, golassos que han permès al seu equip aconseguir una bona ratxa de victòries. El que va marcar aquest diumenge contra la Roma és al·lucinant!!! Tot un crac que ahir va tornar a demostrar tota la seva classe i el Bernabeu va haver de rendir-se als seus peus. Els vells rockers mai moren.
La seva “resurrecció” va començar la nit del dimarts 21 d'octubre quan el Madrid visitava Delle Alpi. Allà esperava una Juventus en crisis. Però Del Piero va marcar i el seu equip va aconseguir la victòria. Des d'aquell partit la Juve no ha tornat a perdre. Porta tres victòries consecutives en Lliga i dos en Copa d'Europa. La Vecchia Signora ha tornat al lloc que mereixia i això gràcies a la seva estrella. El Madrid i la Juve han canviat les trajectòries des d'aquell 21 d'octubre. Els italians porten una ascendent i els espanyols una descendent.
Del Piero va fitxar per la Juve l'estiu del 93, procedent del Padova, però quan va començar a demostrar la seva classe va ser en l'època que Lippi entrenava als torinesos (del 95 al 99). Van ser 4 anys magnífics per als Bianconeros. Suposo que tots recordareu aquella Juve que va arribar a tres finals consecutives de Champions, però que només va poder guanyar-ne una. En aquells anys per la Juve van passar grandíssims jugadors com: Vialli, Ravanelli, Peruzzi, Deschamps, Conte, Ferrara, Pessoto, Vieri, Montero, Zidane... Aquesta Juve va marcar una època i entre tots aquests grans començava a emergir i brillar amb llum pròpia l'estrella d'Alessandro.
Del Piero, al contrari del que el sol passar als cracs que es consagren molt joves, segueix mantenint un gran nivell. Mostra d'això és que porta una mitjana de més de 20 gols en les últimes set temporades.
Porta dos anys seguits aconseguint ser capocannoniere del Calcio (sèrie B any 2007 i sèrie A any 2008). En les seves vitrines té molts títols individuals, com ara: Jugador més valuós de la Copa Intercontinetal del 96 (va marcar el gol de la victòria), trofeu Bravo any 96 (millor futbolista europea menor de 21 anys), màxim golejador Champions League del 98, futbolista italià de l'any 98, nombrat caballer amb l'ordre del mèrit Italià any 2000, golejador Copa Italiana any 2006, inclòs a la llista dels 100 millors jugadors del segle XX, nombrat oficial amb l'ordre del mèrit Italià any 2006, Golden Foot 2007 (premi que es dona a futbolistes majors de 29 anys en reconeixement al seu rendiment o trajectoria), premi nacional a la carrera ejemplar "Gaetano Scirea" any 2008 i alguns més.
A nivell col·lectiu Del Piero també ha aconseguit molts títols: 1 Mundial, 1 Copa d'Europa, 1 Intercontinental, 1 Supercopa d'Europa, 5 lligues italianes, 4 supercopes italianes i 1 Copa d'Itàlia.
A més de tot això, té l'honor de ser el jugador amb més partits oficials i el que més gols ha marcat en tota la història de la Juve, que no és poca.
Per a mi no és el clàssic 9, sinó un 10 en tota regla. Malgrat això, en la seva llarga carrera, té una mitjana de més de 0'40 gols per partit. Entre els seus gols destaquen, per la seva bellesa, els que executa de falta directa, una de les seves especialitats. Però també té gols de gran plasticitat i elegància. Amb l’esperó ha fet autèntiques obres d’art. Aquí una petita mostra del seu repertori:
Il Più grande, il capitano:
Alessandro Del Piero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada