Gheorghe Hagi

Gheorghe Hagi va ser un dels millors jugadors de la dècada dels vuitanta i noranta d’Europa. Al seu país va ser el millor jugador de tota la història.

També era conegut com “El Maradona dels Càrpats”. Era un mitja punta amb molta habilitat. Solia caure a la banda esquerra. Les seves millors qualitats eren: els passes mil·limètrics, una gran visió de joc, bon regat i, la millor, el seu potent xut. Malgrat no ser un davanter, al llarg de la seva carrera, va tenir uns bons registres golejadors.

Gica Hagi va néixer 5 de febrer de 1965 en Sacele (Rumania). No era molt alt (1'74m), però era un jugador corpulent que sàvia cobrir molt bé la pilota.

Tot i ser mitja punta va marcar gols de gran bellesa, gràcies al seu espectacular tret. També va deixar alguns regats per al record. Ha sigut un dels millors llançadors de faltes de tota la historia.

Gica ho va ser tot per a la seva selecció, junts van créixer. En ella va guanyar gran prestigi internacional, però mai va aconseguir cap títol amb la Tricolorii. Va jugar tres eurocopes i tres mundials. La seva vida a nivell de clubs va ser intensa, però amb alts i baixos. Va jugar en 4 països: Romania, Espanya, Itàlia i Turquia. Es va enfundar la samarreta dels dos grans de la lliga: Madrid i Barça.

Hagi va començar la seva carrera en el Fòrum Constanta, temporada 82-83. El seu debut en primera divisió va ser l'11 de setembre de 1982, als 17 anys. Aquesta temporada va jugar 18 partits i va marcar 7 gols. Aquests bons registres li van servir per fitxar per un equip “més” gran.

Amb 18 anys comença la seva aventura en el Sportul Studentesc. En aquest equip va jugar 3 temporades i va poder disputar competicions europees. També va debutar amb la selecció nacional. Va ser nomenat millor jugador de Romania l'any 85 i va guanyar dues vegades el trofeu de màxim golejador. Amb el Sportul va jugar 108 partits i va anotar 58 gols. Això li va permetre fitxar pel campió d'Europa.

Be, en un principi l’Steaua només el contractava per a un partit, la final de la Supercopa d'Europa que els enfrontava al Dinamo de Kíev. Hagi va marcar l'únic gol de l'encontre i va donar el títol als de Bucarest. Veient aquesta exhibició, el Steaua no el va deixar tornar al seu equip, Sportul, i el va fitxar definitivament. Van ser els millors anys de Hagi. En els militars va guanyar tres lligues i tres copes. També va arribar a les semifinals de la Copa d'Europa la temporada de la temporada 87-88 i en la següent, a la final que van perdre contra el Milan. Aquest Steaua de Bucarest era un gran equip, que va aconseguir un rècord que segueix vigent en l'actualitat a nivell europeu, va ser capaç d’estar 104 partits invicte en el campionat domèstic. Gica va tornar a ser nomenat millor futbolista de Romania l'any 87 i aquest mateix any va ser el màxim golejador de la Copa d'Europa, empatat amb altres jugadors. L'any 89 va quedar segon en el trofeu Bravo, per darrere de Paolo Maldini. Es va acomiadar de la lliga romanesa i del Steaua el 6 de maig del 90, marcant un gol en la victòria del seu equip. Amb els vermells i blaus va disputar 97 partits i va marcar 76 gols.

Després del Mundial fitxa pel Madrid. El preu del seu traspàs va ser el més alt pagat mai a un equip romanès. A la capital va estar dues temporades, però no va rendir a gran nivell. Només va poder guanyar un trofeu, la Supercopa d'Espanya contra el Barça, l'estiu del 90. En el seu últim any a Madrid van aconseguir el subcampionat de lliga. Amb els blancs va disputar 63 partits i va marcar 15 gols.

Després d'aquest sotrac, decideix fer les maletes i provar sort en la sèrie A. Fitxa pel Brescia. Va estar dues temporades, en les que va ser nomenat millor futbolista de l'any en el seu país (93 i 94). Va arribar a una final de copa, però no va aconseguir guanyar-la. La seva marxa d'Itàlia, malgrat jugar a bon nivell, va estar condicionada pel fet que el Brescia jugava en la sèrie B. Amb els italians va jugar 61 partits i va marcar 15 gols. Igual que 4 anys abans, un gran mundial li permet tornar a la lliga. Aquesta vegada va recalar a les files del Barcelona. Aquells anys era normal que els jugadors fessin el pont aeri, Gica ho va fer però amb escala a Itàlia. Espanya no estava feta per a ell i la història es va repetir. Temps arribar va guanyar la Supercopa d'Espanya, però ja no va fer res més. Pel que serà recodat, del seu pas com a culé, és pel gol que li va marcar al Celta a Balaidos des del mig camp. Un partit ofert pel canal +,en qual la visió del terreny de joc era nul·la degut a la boira. A Barcelona va estar les mateixes temporades que a la capital, va disputar 35 partits i només va marcar 7 gols.

L'estiu del 96, després d'una discreta Eurocopa d'Anglaterra, fitxa pel Galatasaray amb 31 anys. Amb els lleons va jugar 5 temporades i va guanyar títols nacionals, internacionals i trofeus individuals. Aquest Galatasaray va ser un equip històric. Van guanyar la Uefa i la Supercopa d'Europa, la primera davant l'Arsenal i la segona davant el Madrid. Tenen l’honor, compartit amb l'Ajax, de ser l'únic equip que ha guanyat la Uefa sense perdre cap partit. També són l'únic equip turc que ha guanyat un trofeu a nivell europeu. Aquest conjunt va estar comandat, entre d'altres, per un Hagi estel·lar. El “Maradona” dels carpats va voler acavar la seva carrera “por todo lo alto”. Va guanyar 4 súper lligues turques, 2 copes turques, 1 Uefa i 1 Supercopa d'Europa. En la seva última etapa va tornar ser nomenat millor jugador de l'any (97,99 i 2000) i millor futbolista del segle XX de Romania. També ha estat designat com el millor jugador estranger que ha passat en tota la història per la lliga turca.

Va vestir la samarreta de 7 equips diferents. Amb ells va jugar, entre campionats domèstics i internacionals, la quantitat de 606 partits i va marcar 268 gols. Una mitjana de 0'44 gols per partit. Molts d'aquests gols van ser de gran bellesa, ja que la seva tremenda esquerra llançava uns míssils que no es podien aturar.

Amb Hagi la selecció romanesa es va fer gran i va ser un combinat respectat en totes les competicions. Ha disputat 125 partits amb la tricolor i ha marcat 35 gols. És el màxim golejador de la seva història i el segon amb més internacionalitats. Un altre rècord que posseeix amb el seu país és el d'arribar a quarts tant en el mundial de 94 com en l'Eurocopa del 2000. Romania no ha arribat mai més a n’aquesta ronda, en les dues competicions. Va jugar les fases finals dels mundials del 90, 94 i 98 i les Eurocopes del 84, 96 i 2000.

El seu debut com internacional va ser el 10 d'agost del 83 a Oslo, en un partit amistós contra Noruega que va acabar amb empat. Des d’aquest dia Hagi es va convertir en l'ídol del seu país i en el referent del combinat romanès. El seu primer gol li va marcar a Irlanda del Nord a finals del 84.

Gica va comandar una gran generació de futbolistes (Popescu, Raducioiu, Petrescu, Dumitrescu, Ilie, etc.) que va posar a Romania dins del mapa futbolístic. En la seva primera gran competició, Eurocopa 84, va jugar els dos primers partits, però la seva selecció va quedar última de grup.

La seva explosió amb Romania va ser en el Mundial dels Estats Units. Els romanesos van acabar la primera fase com primers de grup, jugant a un gran nivell. En els vuitens els va tocar la sempre temuda argentina. Els tricolore van tornar ha fer una exhibició, Hagi va marcar l'últim gol, i van guanyar per 3 a 2. Ja eren uns candidats al títol, però havien de superar en quarts a la Suècia de Brolin, Ravelli i companyia. Va ser un gran partit que va haver de decidir-se en els penals. Però, de la mateixa manera que en el mundial de 90, la sort no va acompanyar als romanesos i van quedar eliminats. Hagi va ser un dels millors jugadors del torneig, per a alguns com Pelé va ser el millor. En aquest Mundial Gica va materialitza tres gols, però el que va marcar davant Colòmbia en la primera fase va ser elegit com el cinquè millor gol de la història dels mundials.En el Mundial de França va decidir posar fi a la seva etapa amb la selecció, però les seves bones campanyes en el Galatasaray i el clamor popular van fer que es repensés i tornés per jugar l'Eurocopa del 2000. Romania va arribar per primera vegada, en la seva història, els quarts de final en una Eurocopa, però es va topar amb una gran Itàlia. Aquest va ser l'últim partit del “Maradona dels Càrpats” amb la seva selecció. Una digna retirada al millor futbolista de la història romanesa.

Després de la seva retirada, Gica no va voler allunyar-se de “el seu” món. Va començar a fer d'entrenador i entre d'altres ja ha dirigit a la selecció romanesa, al Galatasaray i al Steaua de Bucarest.

Gheorghe Hagi va ser un dels millors 10 del futbol europeu en la dècada dels 80 i 90. Sempre recordarem la seva exquisida esquerra i els magnífics gols que va marcar amb el seu terrible xut.

Aquest vídeo és un resum de la seva trajectòria. Surten els millors gols i les millors jugades que Hagi va ser amb els seus equips i amb la selecció.