George Weah

George Manneh Oppong Ousman Weah, conegut popularment com George Weah, va ser un dels davanters més destacats dels noranta. Ha estat el millor jugador del segle XX al seu país, Libèria, i en el seu continent.
A Weah el van comparar amb Van Bastin. L'africà era un davanter amb molta presència, joc directe i bona definició. Les seves millors qualitats eren la seva gran velocitat, una bona tècnica, la seva potència física i un gran tret. El gol, estratosfèric, que va marcar el 8 de setembre del 96 al Verona, en el minut 90, és una clara mostra de totes les habilitats que posseïa.
George Weah va néixer l'1 d'octubre de 1966 a Monròvia (Libèria). Era tot un prodigi físic (1'85m).
Va ser un davanter, que mentre li va durar el físic, va marcar molts gols. Alguns d'al·lucinants com l’esmentat anteriorment. Va marcar una època tant al seu país com en el seu continent. Va ser el primer africà, de nacionalitat, que va guanyar el pilota d'or i el FIFA World Plaer.
Ha estat el millor jugador de la història de Libèria i dels millors del continent africà. Amb les estrelles solitàries no va arribar a disputar un mundial, però si dues copes Àfrica, en les que va aconseguir 1 gol. Weah va ser el màxim per a aquest humil país, que va posar dins del mapa futbolístic. Va jugar en clubs de 6 països diferents: Libèria, Camerun, França, Itàlia, Anglaterra i E.U.A.
George va començar la seva carrera en equips del seu país (Young Survivor de Clartown, Bongrange Company, Might Barole e Invincible Eleven) dels quals les dades estadístiques són molt escassos. Amb els Invincible Eleven va jugar 23 partits i va marcar 24 gols.
Aquests bons registres els van permetre emigrar a un altre país africà, Camerun. En aquest país va estar un any. Va jugar en el Tonnerre Yaounde i va guanyar la lliga del 1988. Els 15 gols en 18 partits i les seves qualitats li van permetre donar el salt cap al vell continent.
El Mònaco de Arsene Wegner el va fitxar l'any 88. El tècnic francès va ser el “encarregat” de polir a aquest gran davanter i Weah sempre li ha estat molt agraït. Amb els del principat va estar 4 temporades. En les que va guanyar una copa francesa i va arribar a una final de Recopa, que va perdre contra el Werder Bremen. L'any 1989 va ser nomenat millor jugador del continent africà. Amb el Mònaco va jugar 129 partits i va marcar 59 gols.
El Liberià no parava de créixer i volia guanyar títols. Per aquest motiu canvià d'aires i se'n va anar a la capital francesa. Al gran Paris Saint German dels noranta, un va compartir vestuari amb grans jugadors com Ginola. En Paris, va estar 3 temporades en les quals va guanyar una lliga francesa, una copa de França i una copa de la lliga. També va tornar a ser nomenat millor jugador Africà el 1994. Els seus números en el campionat francès eren bons, però on més destacava Weah era a les competicions europees. La seva gran campanya en la Champions del 94, va ser el màxim golejador amb 8 gols, li va servir per fitxar per un dels més grans, el Milà. Amb el PSG va jugar 137 partits i va anotar 55 gols.La trajectòria amb el Milà va ser la que li va catapultar al més alt del panorama futbolístic. A Itàlia va estar 4 temporades i mitja, se'n va anar el gener del 2000. Amb els italians va guanyar títols individuals i col·lectius. Amb els de milanelo va aconseguir 2 scudettos. A títol individual va guanyar el 1995 el FIFA World Player, el pilota d'or i el trofeu com a millor jugador d'Àfrica. És l'únic jugador, amb nacionalitat africana, que ha guanyat el FIFA World Player i el pilota D'or, en tota la història del futbol. El pilota D'or la va guanyar per davant de Klinsmann i el FIFA World Player per davant del seu company d'equip, Maldini. En l'any 96 va quedar segon en el FIFA World Player per darrere de Ronaldo. Van ser unes bones temporades en les quals va poder demostrar les seves grans qualitats i ser uns dels “primers” davanters del segle XXI. Va jugar amb la pressió d'haver de fer oblidar al mític Van Bastin, però Weah no va defraudar. Amb el Milà va jugar 147 partits i va marcar 58 gols.El gener del 2000 va fer les maletes i emigrà cap Anglaterra. El seu destí era Londres, el Chelsea. Weah, en els seus últims anys com a futbolista, ja tenia les seves qualitats molt minvades. Amb els Blues va guanyar la copa anglesa. Només va jugar 11 partits i va anotar 4 gols.L'estiu del 2000 se'n va de Londres destí Manchester. Amb el city només va estar uns mesos i en el gener del 2001 va tornar a la seva França estimada. Amb els The Sky Blues només va poder anotar 1 gol en set partits. Com indiquen les dades, Weah ja estava en el declivi de la seva carrera.Va fitxar per l'Olympique de Marsella. Amb els de Marsella va disputar 19 partits i va marcar 5 gols.
Després d’això George se'n va anar als Emirats Àrabs. Aquí va jugar 2 temporades amb el Al Jazira. En 19 partits va marcar 13 gols. Va ser l'acomiadament a un dels més grans d'Àfrica. Un jugador que va servir de model per a l'estereotip de davanter actual.
Amb tots aquests equips Weah va disputar, sumant tots els campionats nacionals i internacionals, 510 partits i va perforar la meta rival en 234 ocasions. Una mitjana de 0'46 gols per partit. En els seus gols es podia apreciar la varietat de qualitats que tenia el liberià: rapidesa, potència, habilitat, bon tret, remat de cap, etc. Un davanter molt complet, que a banda de ser recordat per les seves qualitats com a futbolista també ho serà per ser una gran persona.

Amb la Selecció de Libèria va jugar 60 partits i va marcar 22 gols. Va jugar dues copes d'Àfrica, les úniques en la que ha participat el seu país, i va estar a punt de passar la primera ronda però la sort no els va acompanyar. Weah, només va anotar un gol en aquesta competició, va ser en el partit inaugural de la Copa Àfrica del 2002 contra la selecció amfitriona, Mali. El partit va acabar amb empat gràcies al gol de Keita, actual jugador del Barça, en el minut 87. En aquesta edició Libèria tenia moltes opcions de fer història, però va veure com li van remuntar dos partitis en els tres últims minuts.
Weah sempre serà recordat com un dels grans davanters dels noranta. En ell s'ajuntava qualitat i potència. “Va servir” de model per als davanters que més triomfen al futbol d'avui dia.