IL GRANDE CAPITANO

Il Capitano, Pinturicchio, Il grande, , Alex Del Piero, Del Piero, El Mago...moltes formes per fer referència a un dels més grans del Futbol Mundial: Alessandro Del Piero.
Nascut a Conegliano, província de Treviso, el 9 de novembre de 1974 (¡li falten només uns dies per complir els 34 anys!!!). És un dels referentes de la Juventus de Torí de les últimes dècades, per no dir de tota la seva història.
Per a Del Piero sembla que no passin els anys (gairebé 34 anyets), ja que es troba en un gran moment de forma, com en una segona joventut. L'italià, que semblava que aquest any no acabava d'agafar la forma, ha marcat, en les últimes jornades, golassos que han permès al seu equip aconseguir una bona ratxa de victòries. El que va marcar aquest diumenge contra la Roma és al·lucinant!!! Tot un crac que ahir va tornar a demostrar tota la seva classe i el Bernabeu va haver de rendir-se als seus peus. Els vells rockers mai moren.
La seva “resurrecció” va començar la nit del dimarts 21 d'octubre quan el Madrid visitava Delle Alpi. Allà esperava una Juventus en crisis. Però Del Piero va marcar i el seu equip va aconseguir la victòria. Des d'aquell partit la Juve no ha tornat a perdre. Porta tres victòries consecutives en Lliga i dos en Copa d'Europa. La Vecchia Signora ha tornat al lloc que mereixia i això gràcies a la seva estrella. El Madrid i la Juve han canviat les trajectòries des d'aquell 21 d'octubre. Els italians porten una ascendent i els espanyols una descendent.
Del Piero va fitxar per la Juve l'estiu del 93, procedent del Padova, però quan va començar a demostrar la seva classe va ser en l'època que Lippi entrenava als torinesos (del 95 al 99). Van ser 4 anys magnífics per als Bianconeros. Suposo que tots recordareu aquella Juve que va arribar a tres finals consecutives de Champions, però que només va poder guanyar-ne una. En aquells anys per la Juve van passar grandíssims jugadors com: Vialli, Ravanelli, Peruzzi, Deschamps, Conte, Ferrara, Pessoto, Vieri, Montero, Zidane... Aquesta Juve va marcar una època i entre tots aquests grans començava a emergir i brillar amb llum pròpia l'estrella d'Alessandro.
Del Piero, al contrari del que el sol passar als cracs que es consagren molt joves, segueix mantenint un gran nivell. Mostra d'això és que porta una mitjana de més de 20 gols en les últimes set temporades.
Porta dos anys seguits aconseguint ser capocannoniere del Calcio (sèrie B any 2007 i sèrie A any 2008). En les seves vitrines té molts títols individuals, com ara: Jugador més valuós de la Copa Intercontinetal del 96 (va marcar el gol de la victòria), trofeu Bravo any 96 (millor futbolista europea menor de 21 anys), màxim golejador Champions League del 98, futbolista italià de l'any 98, nombrat caballer amb l'ordre del mèrit Italià any 2000, golejador Copa Italiana any 2006, inclòs a la llista dels 100 millors jugadors del segle XX, nombrat oficial amb l'ordre del mèrit Italià any 2006, Golden Foot 2007 (premi que es dona a futbolistes majors de 29 anys en reconeixement al seu rendiment o trajectoria), premi nacional a la carrera ejemplar "Gaetano Scirea" any 2008 i alguns més.
A nivell col·lectiu Del Piero també ha aconseguit molts títols: 1 Mundial, 1 Copa d'Europa, 1 Intercontinental, 1 Supercopa d'Europa, 5 lligues italianes, 4 supercopes italianes i 1 Copa d'Itàlia.
A més de tot això, té l'honor de ser el jugador amb més partits oficials i el que més gols ha marcat en tota la història de la Juve, que no és poca.
Per a mi no és el clàssic 9, sinó un 10 en tota regla. Malgrat això, en la seva llarga carrera, té una mitjana de més de 0'40 gols per partit. Entre els seus gols destaquen, per la seva bellesa, els que executa de falta directa, una de les seves especialitats. Però també té gols de gran plasticitat i elegància. Amb l’esperó ha fet autèntiques obres d’art. Aquí una petita mostra del seu repertori:

L'estiu del 2010 abandonarà la Juve, expira el seu contracte, per anar-se'n a jugar a la Premier. Diu que li fa il·lusió provar una nova experiència, en aquestes dates tindrà 35 anys. Penso que hauria retirar-se a Torí però decideixi el que decideixi ningú li podrà reprotxar mai res. Ha marcat una època en la Vecchia Signora, demostrant fidelitat “casi” eterna als colors blanc i negre.

Il Più grande, il capitano:

Alessandro Del Piero

9 jornada. Lliga espanyola

Canvi de líder a primera divisió. El Barça encapçala la classificació de primera a 1 punt del Villareal.

El semàfor de la lliga:

Barça i Xavi. L’equip de guardiola va aconseguir els tres punts a la Rosaleda i el liderat. En un partit difícil els catalans van saber fer un futbol pràctic i eficaç. Els blaugranes porten 11 partits, seguits, guanyat. Però aquest cap de setmana amb una diferencia, van canviar el futbol brillant per un futbol molt eficaç. El canvi va ser degut a les fortes pluges que van fer que el camp estes en unes condicions precàries per a jugar a futbol. Tot i les males condicions els de Pep van demostrar que són un conjunt que es sap adaptar a qualsevol situació.

Xavi Hernandez està en el millor moment de la seva carrera esportiva. El de Terrassa porta un any 2008 esplèndid. Es el líder del mig del camp, el joc “balla” seu ritme, i en les últimes jornades té encert de cara a porta. Tot un crac, que desprès de molt anys rendint a un gran nivell està obtenint els reconeixements merescuts al seu esforç i treball.

Villareal. Els de Pellegrini es situen segons a la classificació. Els de la plana han recuperat, en un principi, la seva consistència defensiva i han mantingut la seva eficàcia golejadora. Sense contar l’últim partit, el de dissabte contra l’atlètic, els havien fet 12 gols en els últims 3 partits. Pareix que els de Villareal han recuperat l’ordre defensiu, ja que només van rebre un gol a San Mamés. Però continuen marcant molts gols, en les dos últimes jornades de lliga n’han marcat 8. Són un equip que practica un bon futbol i que fa gaudir als aficionats mirant els seus partits. És el únic equip de primera, després de la derrota del València, que segueix invicte.

Sporting de Gijón. Impressionant la ratxa de resultats que porta l’equip de Manolo Preciado. Els asturians ja encadenen quatre victòries consecutives, cinc si contem la copa del rey. En les 4 últimes jornades han marcat 10 goles i tan sols n’han encaixat 2. Han passat de ser un dels clars candidats al descens a ser una de les possibles revelacions del campionat.

Atlético de Madrid. Sembla ser que els del Calderón estan recuperant-se de la mini crisi que van patir en les darreres jornades. Han sumat 4 dels últims 6 punts i ja estan en posicions de Uefa. No poden afluixar gaire sinó les opcions de títol se li esfumaran aviat.

Racing de Santander. El Racing va aconseguir el dissabte el que pareixia impossible fins el moment, derrotar al València a Mestalla i fer-li 4 gols. Els càntabres van marcar en aquest partit casi els mateixos gols que en les 8 jornades anteriors. Muñiz va salvar el seu lloc i espera que aquesta victòria sigui una injecció de moral que els permeti escalar posicions.

Valencia. Els d’Emery no estan en el seu millor moment. Han perdut el seu primer partit de la lliga i ho han fet com a locals. En els dos últims partits només han pogut sumar 1 punt, tot i això segueixen 4 a la classificació. En aquestes dos jornades han rebut més gols que en les set primeres. Els d’Unai tenen que recuperar la consistència defensiva si volen tornar a encapçalar la classificació. L’única cosa positiva, d’aquests partits, es que Villa segueix marcant i es pichichi en solitari.

Tamudo. “Una de cal y otra de arena”. El capità perico va marcar el gol de la victòria que permetia a l’espanyol tornar a sumar els tres punts després de sis jornades. El dolent es que va tornar a fallar un penal, en porta dos de consecutius. En la seva carrera ha fallat 11 penals de 30 intents. Un registres que, tot i no ser dolents, no són els d’un gran especialista.

Madrid. Els de Schuster han deixat escapar 4 punts en les quatre darreres jornades. Són tercers a la lliga, però el seu joc no convens. Tenen molts problemes extra esportius que poden afectar en el rendiment de l’equip. Sergio Ramos, un dels seus pilars defensiu, no esta en el seu millor moment. Van notar la baixa de Van Nistelrooy.

Màlaga. Els de Tàpia van tornar a perdre un partit. Desprès de quatre jornades invictes els malaguenys vam caure contra l’actual líder, el Barça. No van realitzar un mal partit, van tenir les seus oportunitats, però es van veure superats per un gran rival. Aquest dissabte, puntuant al Bernabeu, poden demostrar que la derrota del dissabte va ser un petita ensopegada i que encara estan en estat de gràcia.

Víctor Muñoz i Getafe. Víctor Muñoz, amb un empat a domicili, va salvar el seu cap. Si mirem la classificació trobem que el Getafe esta setè empatat de punts amb el sisè, per tant no s’entén com Víctor Muñoz s’estès jugant el càrrec el passat diumenge. L’explicació d’això la trobem en el joc que practiquen els madrilenys. A la gent de Getafe no li agrada el futbol conservador que practica el seu equip, estaven acostumats a un futbol alegre i ofensiu. En el darrer partit jugat a casa, copa del rey contra l’Osasuna, que va acabar en empat, l’afició del Coliseum va demanar la destitució del tècnic aragonès. Espero que els resultats segueixin acompanyant a Víctor i que el Getafe poc a poc jugui un futbol més alegre.

Sevilla. Els de Manolo Jimenez han agafat una “pajara”. Porten dos partits consecutius perdent i s’estan allunyant de les primeres posicions. En les dos últimes jornades els hi han marcat els mateixos gols que en les set primeres.

Recreativo, Atlètic de Bilbao i Osasuna. Els de Huelva estan passant uns moments crítics. No guanyen des de la primera jornada de lliga i ja ocupen posicions de descens. I aquesta setmana comencen l'Everest. No se'ls presenta un futur gaire prometedor.

Els lleons pareix que hagin perdut la seva garra. Fa sis jornades que no guanyen cap partit. De tot aquest temps només poden traure dos coses positives: que ja han acabat l’Everest i que no practiquen un mal futbol. Si recuperen l’olfacte golejador tornaran a sumar punts. Estan notant molt la baixa de Aduriz.

Els de Pamplona són el únic equip de primera que encara no ha aconseguit cap victòria. Des de la destitució de Ziganda l’equip no ha sumat cap punt. Espero que Camacho recuperi els ànims de l’equip i que els de Pamplona es salven.

8 jornada. Lliga espanyola

La classificació de 1ra divisió segueix encapçalada per el València d’Emery, però té a només un punt al Barça i al Madrid.

El semàfor de la lliga

València: el conjunt d'Unai ha signat el millor inici de la seva historia, superant el que va protagonitzar Benitez la temporada 03-04. Impressionant el canvi radical, en resultats i joc, que en pocs mesos ha experimentat l'equip.

Barça: l’equip de Guardiola porta 8 partits, consecutius, guanyant i està fent el millor futbol del continent. Són l’equip que més gols porta fets, això es degut a que practiquem un futbol molt ofensiu i té jugadors amb ganes de tornar a guanyar títols. Ja té encarrilat el primer lloc del grup a la champions i ja és segon a la lliga.

Sporting de Gijón: l’equip asturià porta tres victòries consecutives que li han permès abandonar els últims llocs de la classificació i instal·lar-se en posicions més tranquil·les. Desprès de la “pujada a l’Everest” està recuperant les forces.

Màlaga: l’equip de Tapia porta quatre jornades consecutives guanyat i han igualat la seva millor ratxa de resultats a primera. Són el primer equip que aconsegueix els tres punts a la “pujada a l’Everest”(Sevilla, Barça, Madrid i Villareal). Seran el primer Xerpa de la temporada?

David Villa i Samuel Eto’o: els dos jugadors porten un inici de temporada envejable. Encapçalen la taula de golejadors amb 9 gols cadascun. Una mitjana de més d'un gol per partit, impressionant!

Villareal: tot i que segueixen en posicions de champions i que no han perdut cap partit en lliga, els hi ha fet 7 gols en dos partits. La consistència defensiva era la millor arma de l’equip de Pellegrini. Seria bo que la recuperessin perquè si no la temporada se’ls pot fer llarga.

Madrid: els blancs segueixen escalant posicions a base de guanyar partits. Porten la mateixa tendència que la temporada passada, guanyen sense jugar be, però estan tercers a un punt del líder. La diferencia es que aquest any els seus rivals si que estan en forma. El mes de desembre marcarà les possibilitats reals de l’equip de Schuster.

Sevilla i Palop: els de Manolo Jiménez han perdut el seu primer partit de lliga i Palop ha posat fi a la seva ratxa sense encaixar un gol, desprès de 510 minuts. Segueixen cinquens a tres punts dels líders, però no es poden permetre més errors al Sanchez Pizjuan perquè se’ls pot escapar el tren, aquesta lliga està molt cara.

Espanyol: l’equip de Márquez porta 2 punts dels últims 18. Han entrat en una ratxa molt negativa i aquesta setmana han encaixat tres gols. La consistència defensiva és el seu punt fort. Els periquitos tindran que tornar a volar si no es volen posar en problemes.

Racing, Atlètic de Bilbao i Osasuna: aquest tres equips mítics de primera divisió porten un mal inici de temporada. El primer ja va pujar l’Everest (2 punts), el segon ja casi l’acabat d’ascendir (0 punts), però l’Osasuna encara no l’ha començat. Els de Pamplona es tindran que despertar aviat sinó el somni de primera se’ls pot acabar. Als de Santander els hi pot costar car el fet de jugar tres competicions. De moment, han fet un mal inici a la Uefa i a la lliga. Al Atlètic li falta gol, San Mamés tindrà que ser el seu punt fort.

Calendari: ja se que es l’atzar l’encarregat de fer-lo, però aquest any el calendari influeix molt en la classificació. La pujada de l’Everest, quatre jornades consecutives enfrontant-e al Sevilla, Barça, Madrid i Villareal és molt dur per la majoria d’equips. De moment ja l’han pujat 5 equips i 3 més estan intentant fer el cim, però els seus “temps” no són molt esperançadors. Sporting 0 punts. Betis 1 punt. Atlético de Madrid, Racing i Espanyol 2 punts. Dels 5 equips que l’han acabat els “millors” han aconseguit 2 punts de 12. El Bilbao l’acaba aquesta setmana a San Mamés i de moment porta 0 punts. L’Almeria ja ha passat l’equador amb el mateix resultat que el Atlètic, zero punts. Però, per fi, hem trobat una excepció: el Màlaga. L’equip andalús ha aconseguit començar l’Everest sumant els tres punts. Veurem com acaba la seva ascensió, en un principi ja ha obtingut més punts que cap altre equip.

Mijatovic i Schuster: no entenc com aquest senyors tenen la dignitat de queixar-se dels àrbitres. Diuen que hi ha una campanya anti-madrid i que no volen que guanyin la lliga.

Vinga home!!!! Els àrbitres s’equivoquen totes les jornades, una vegada a favor d’uns i l’altra a favor dels altres. Ni Barça ni Madrid es poden queixar perquè al final de temporada sempre sumen més que no resten. Però encara que s’equivoquessin tot un any en contra del Madrid, aquest senyors no podrien dir res, perquè segur que no hi ha cap equip, en tota la història del futbol espanyol, que hagi tingut més ajudes que el Real Madrid. Aquestes queixes les fan tot i guanyar, si perdessin la cosa ja no es podria aguantar. Que això ho digui un aficionat del Madrid ho podria entendre, però aquesta gent que són “professionals” no. Estes declaracions són una manera de posar pressió als col·legiats. El penal de la primera part és molt just, però Marcelo va tenir que ser expulsat. Després s’expulsa a Amorrabieta i no es pita un penal de Pepe, etc. que s’equivoquen pels dos costats. El que passa es que el Madrid no juga be i l’etern rival esta emportant-se tot els elogis pels resultats i pel joc exhibit. Aquestes declaracions són per desviar l’atenció i que es parli d’ells.

Sóc un lector, de la pàgina web, del Marca, però veig que algú d’ells també llegeix el blog i s’inspira amb els títols, xD.

Portada diari Marca diumenge 19 de octubre.

Pilota d'or

Ja s’ha fet oficial la llista dels 30 candidats que opten a la pilota d’or del 2008 que entrega la revista francesa, France Football. Per primera vegada aquesta nòmina de futbolistes es redueix a 30 candidats, en edicions anteriors eren 50. En aquest llistat trobem futbolistes de més de 10 nacionalitats diferents, però el país que aporta més jugadors, amb molta diferencia sobre el segon, és espanya. És la primera vegada que els jugadors espanyols predominen en aquesta llista. Tot i ser el país que n’aporta més, es troba en falta la presencia d’Andres Iniesta o Carles Puyol.

La llista al complert per països:

7 espanyols: Marcos Senna, Iker Casillas, Cesc Fàbregas, Fernando Torres, Xavi Hernandez, Sergio Ramos i David Villa.

3 anglesos: Wayne Rooney, Steven Gerrard i Frank Lampard.

3 holandesos: Ruud Van Nistelrooy, Edwin Van der Saar, Rafael Van der Vaart.

2 portuguesos: Cristiano Ronaldo i Pepe.

2 russos: Andrei Arshavin i Yuri Zhirkov.

2 italians: Luca Toni i Gianluigi Buffon.

2 francesos: Karim Benzema i Frank Ribery.

2 argentins: Sergio Agüero i Lionel Messi.

1 alemany: Michael Ballack.

1 camerunès: Samuel Eto’o.

1 suec: Zlatan Ibrahimovic.

1 togolès: Emmanuel Adebayor.

1 brasiler: Kaká.

1 serbi: Nemanja Vidic.

1 ivorià: Didier Drogba.

D’aquesta llista es diu que n’hi ha 5 que tenen moltes opcions d’emportar-se el guardó.

Són: Iker Casillas, Cristiano Ronaldo, Lionel Messi, Xavi Hernandez i Fernando Torres.

A n’aquesta llista de cinc jo n’afegiria cinc més: David Villa, Ruud Van Nistelrooy, Frank Ribery, Zlatan Ibrahimovic i Andrei Arshavin.

L’asturià va ser el màxim anotador de la passada eurocopa i està efectuant un inici de lliga impressionant.

L’holandès porta dos campanyes rendint al màxim nivell al Real Madrid.

El francès va ser la pesa clau per a que el Bayern tornés a governar a Alemanya, elegit com el millor jugador de la Bundesliga, una lesió inoportuna a frenat la seva ascensió.

El suec no para de créixer a l’Inter de Milà, on porta 2 scudettos seguits. En la darrera temporada a afegit a la seva màgia uns bons registres anotadors.

El rus ha sigut la sorpresa de l’any. Ha portat al seu país a unes semifinals d’una eurocopa i al seu equip a guanyar la UEFA. Jugador amb unes grans qualitats tècniques. El gol que va fer la setmana passada ho deixa ven clar.

D’aquí uns dies veurem qui es elegit com el millor jugador de les lligues europees. Si el guanya un espanyol serà el segon en aconseguir-ho. L’únic jugador de l’estat que fins ara ha guanyat el premi es Luis Suarez l’any 1960.

Jo li donaria el trofeu a Xavi o a Messi. Perquè Cristiano Ronaldo ha demostrat que en els moments decisius falla. Fernando Torres ha fet una gran temporada a la Premier League, però encara li falta millora una mica el seu joc. Tot i que si guanyes penso que seria un just vencedor. Va fer el gol decisiu a la final de la eurocopa. Iker Casillas es un excel·lent porter, però... si no li van donar a Buffon en els seus millors anys no crec que li donen al de Móstoles en aquesta edició.

Xavi porta uns anys impressionats. L’eurocopa va ser la competició que li faltava per acabar de consagrar-se com el millor migcampista del continent. Porta la batuta del partit, una visió de joc privilegiada i perd i falla mol poques pilotes en el transcurs del parit.

De Lionel Messi només es pot dir una cosa: SOBRENATURAL. Quan ell agafa la pilota la gent present que pot passar alguna cosa diferent. És el candidat número 1 al guardó.

Abans d’acabar voldria dir que he creat aquest blog per a escriure els articles en català. En els dos blogs hi haurà la mateixa informació, però a un estarà en castellà i a l’altre en català. Cadascú podrà elegir la llengua que més li agradi.