13 jornada. Lliga espanyola

La primera i l'última posició segueixen igual, però per meitat de la taula si que hi ha hagut canvis. El Barça segueix líder després d'aconseguir un gran triomf en el Sanchez Pizjuan. Les posicions champions les ocupen els mateixos equips, però ha hagut algun canvi. El Vila-real torna a la segona posició i el Madrid cau a la quarta plaça. En les places de Uefa estan els mateixos equips. Del descens aconsegueix sortir l'Athletic i entra el Numància. El degà de la lliga s'enfonsa més. Com anècdota, aquesta jornada és la primera en la que no hi ha hagut cap empat.
El semàfor de la lliga:

Barça. Això ja pareix serio. Lo del dissabte va ser un recital en un dels camps més difícils d'Europa i enfront la millor defensa de la lliga, ara ho és la del Barça. Els culés van deixar ben clar que aquest any volen guanyar títols. Comandats per un Messi estel·lar, els blaugranes van evidenciar que estan un esglaó per damunt dels altres equips. Eto'o segueix sumant goles en el seu compte particular. Si juguen al nivell de dissabte més d'un ja tremola.

Atlético de Madrid. Els matalassers com a locals estan intractables. En els últims tres partits en el calderón han marcat 10 gols i només n’han encaixat 2. Ahir van treure tota la seva artilleria per perforar al porter del Racing. Porten 6 partits sense conèixer la derrota. En això té molta culpa el seu trident (Simao, Forlan i Averany), són la millor línia dels d'Aguirre. Si aconsegueixen mantenir el nivell a domicili aviat tornaran en posicions champions. Dissabte tenen un examen difícil al Molinón.

Athlètic de Bilbao. Els lleons tornen a rugir. L'equip de Caparrós ja ha aconseguit sortir de les posicions de descens gràcies a un “gran” Llorente. San Mamés comença a ser un fortí, dues victòries seguides, i això els ajudarà a agafar confiança.

Deportivo. Els gallecs l'any que be volen tornar a jugar la Uefa. Els de Lotina porten 4 victòries en els últims 5 partits. Aquest fet els permet estar empatats a punts amb el sisè i estar a només 5 punts de la champions.

Getafe. Víctor Muñoz agafa aire a costa del Madrid de Schuster. L'aragonès estava molt qüestionat per la parròquia de Getafe, però els dos últims resultats i el gran joc exhibit han calmat els ànims. Dissabte van jugar un gran encontre i si no fos per alguna decisió dubtosa haguessin pogut guanyar per golejada. Estan instal·lats a la zona tranquil·la de la taula.

Sporting de Gijón. Els asturians ja son un conunt a tenir en compte. Equip ben ordenat i demolidor en atac. Les 6 victòries, en els últims 8 partits, els han servit per instal·lar-se en la part mitjana de la taula a només 3 punts de la Uefa. Els de Manolo Preciado són un equip difícil de superar, contres ràpides i amb gol.

Valladolid. L'equip de Mendilibar no vol despertar del seu somni. 12 punts de 15 possibles, li ha permès situar-se en la vuitena posició a només dos punts de la Uefa. El Nuevo Zorrilla és una de les seves millors armes.

Vila-real. Els de la plana tornen a guanyar tres jornades després. Aquesta victòria els permet tornar a la segona posició. Van haver de patir per guanyar al cuer, però l'important era tornar a sumar per agafar moral.

Gols i golejadors. Aquest any sembla que els equips només pensin a marcar gols, cosa que m'alegra, i a jugar bé. La lliga BBVA és la lliga més atractiva del vell continent i el nombre de gols és una estadística que ho corrobora. En això ha ajudat el gran moment de molts jugadors ofensius. La campanya dels Eto'o, Messi, Vila, Mata, Higuain, Forlan, Simao, Averany, Negredo, Joseba Llorente, Fernando Llorente, etc…és per emmarcar.

Betis. Els de Paco Chaparro van perdre en un camp difícil, però van donar una bona imatge, sobretot en el segon temps. Segueixen prop de les posicions d'Uefa.

Racing. Els de Muñiz van perdre, però fins i tot estan en una zona tranquil·la. La seva guerra no és contra l'Atlético, però no han de permetre que els marquin tants gols.

Sevilla. Els andalusos van perdre a casa i la seva distància amb els primers s'incrementa. No van jugar un partit dolent el dissabte, però es van veure superats per un gran rival. En el Bernabeu han de tornar a demostrar que són un dels millors equips de la lliga i que volen jugar la champions.

Madrid. La prima ja s'ha acabat. El futbol de l'equip de Schuster avorreix. Dissabte es van veure atropellats pel Getafe. Un equip en línia descendent en el que les lesions l’han acabat d'enfonsar. No afronta de la millor manera els dos pròxims partits, que són difícils i de gran importància. Com no tregui 4 punts dels 6, algú serà acomiadat.

Numància. Els de Soria ja saben quina és la seva realitat. Van començar amb una gran alegria en la primera jornada, van guanyar al líder, i això els va fer entrar en un dolç somni. Ara s'han despertat i aprecien que la vida és molt dura. Porten una sola victòria en les últimes cinc jornades i ja estan en llocs de descens. Hauran de millorar la seva defensa, són el pitjor equip de la lliga, si volen mantenir la categoria.

Mallorca. La ratxa dels balears ja comença a ser preocupant, només una victòria en les últimes vuit jornades. Tenen el descens a dos punts. Els de Manzano han de millorar en defensa i tornar a demostrar que són un bon equip. Estan notant la baixa de Güiza i que Arango no és la temporada passada.

Recreativo. Els d'Alcaraz posen moltes ganes però la seves bales no tenen pólvora. Són el pitjor equip de la lliga, porten una mitjana de menys de 0'5 gols per partit. Amb aquests registres és molt difícil que aconsegueixin la salvació. Han de tornar a guanyar perquè no és bo entrar en un espiral de només empats i derrotes. Són l'únic equip que no ha guanyat com local.

Almería. Els d'Arconada només han guanyat un partit dels vuit últimns. Si no surten ràpid d'aquesta trajectoria negativa poden tenir problemes. Ahir la seva estrella, Negredo, va ser expulsat. Depenen masa d'aquest jugador, ell sol ha marcat més de la meitat dels gols de l'equip.

Espanyol. La de Tintin Márquez era una mort anunciada. L'equip no funcionava i els resultats no acompanyaven, 4 derrotes consecutives. Només estan una posició per damunt del descens i amb moltes baixes importants a l'equip. Serà un any difícil per als periquitos. Els seus puntals estan en baixa forma i acusen l'edat.

Si vols llegir el resumen de la jornada 14 del Calcio i veure els millors gols, clicka a la imatge

Gheorghe Hagi

Gheorghe Hagi va ser un dels millors jugadors de la dècada dels vuitanta i noranta d’Europa. Al seu país va ser el millor jugador de tota la història.

També era conegut com “El Maradona dels Càrpats”. Era un mitja punta amb molta habilitat. Solia caure a la banda esquerra. Les seves millors qualitats eren: els passes mil·limètrics, una gran visió de joc, bon regat i, la millor, el seu potent xut. Malgrat no ser un davanter, al llarg de la seva carrera, va tenir uns bons registres golejadors.

Gica Hagi va néixer 5 de febrer de 1965 en Sacele (Rumania). No era molt alt (1'74m), però era un jugador corpulent que sàvia cobrir molt bé la pilota.

Tot i ser mitja punta va marcar gols de gran bellesa, gràcies al seu espectacular tret. També va deixar alguns regats per al record. Ha sigut un dels millors llançadors de faltes de tota la historia.

Gica ho va ser tot per a la seva selecció, junts van créixer. En ella va guanyar gran prestigi internacional, però mai va aconseguir cap títol amb la Tricolorii. Va jugar tres eurocopes i tres mundials. La seva vida a nivell de clubs va ser intensa, però amb alts i baixos. Va jugar en 4 països: Romania, Espanya, Itàlia i Turquia. Es va enfundar la samarreta dels dos grans de la lliga: Madrid i Barça.

Hagi va començar la seva carrera en el Fòrum Constanta, temporada 82-83. El seu debut en primera divisió va ser l'11 de setembre de 1982, als 17 anys. Aquesta temporada va jugar 18 partits i va marcar 7 gols. Aquests bons registres li van servir per fitxar per un equip “més” gran.

Amb 18 anys comença la seva aventura en el Sportul Studentesc. En aquest equip va jugar 3 temporades i va poder disputar competicions europees. També va debutar amb la selecció nacional. Va ser nomenat millor jugador de Romania l'any 85 i va guanyar dues vegades el trofeu de màxim golejador. Amb el Sportul va jugar 108 partits i va anotar 58 gols. Això li va permetre fitxar pel campió d'Europa.

Be, en un principi l’Steaua només el contractava per a un partit, la final de la Supercopa d'Europa que els enfrontava al Dinamo de Kíev. Hagi va marcar l'únic gol de l'encontre i va donar el títol als de Bucarest. Veient aquesta exhibició, el Steaua no el va deixar tornar al seu equip, Sportul, i el va fitxar definitivament. Van ser els millors anys de Hagi. En els militars va guanyar tres lligues i tres copes. També va arribar a les semifinals de la Copa d'Europa la temporada de la temporada 87-88 i en la següent, a la final que van perdre contra el Milan. Aquest Steaua de Bucarest era un gran equip, que va aconseguir un rècord que segueix vigent en l'actualitat a nivell europeu, va ser capaç d’estar 104 partits invicte en el campionat domèstic. Gica va tornar a ser nomenat millor futbolista de Romania l'any 87 i aquest mateix any va ser el màxim golejador de la Copa d'Europa, empatat amb altres jugadors. L'any 89 va quedar segon en el trofeu Bravo, per darrere de Paolo Maldini. Es va acomiadar de la lliga romanesa i del Steaua el 6 de maig del 90, marcant un gol en la victòria del seu equip. Amb els vermells i blaus va disputar 97 partits i va marcar 76 gols.

Després del Mundial fitxa pel Madrid. El preu del seu traspàs va ser el més alt pagat mai a un equip romanès. A la capital va estar dues temporades, però no va rendir a gran nivell. Només va poder guanyar un trofeu, la Supercopa d'Espanya contra el Barça, l'estiu del 90. En el seu últim any a Madrid van aconseguir el subcampionat de lliga. Amb els blancs va disputar 63 partits i va marcar 15 gols.

Després d'aquest sotrac, decideix fer les maletes i provar sort en la sèrie A. Fitxa pel Brescia. Va estar dues temporades, en les que va ser nomenat millor futbolista de l'any en el seu país (93 i 94). Va arribar a una final de copa, però no va aconseguir guanyar-la. La seva marxa d'Itàlia, malgrat jugar a bon nivell, va estar condicionada pel fet que el Brescia jugava en la sèrie B. Amb els italians va jugar 61 partits i va marcar 15 gols. Igual que 4 anys abans, un gran mundial li permet tornar a la lliga. Aquesta vegada va recalar a les files del Barcelona. Aquells anys era normal que els jugadors fessin el pont aeri, Gica ho va fer però amb escala a Itàlia. Espanya no estava feta per a ell i la història es va repetir. Temps arribar va guanyar la Supercopa d'Espanya, però ja no va fer res més. Pel que serà recodat, del seu pas com a culé, és pel gol que li va marcar al Celta a Balaidos des del mig camp. Un partit ofert pel canal +,en qual la visió del terreny de joc era nul·la degut a la boira. A Barcelona va estar les mateixes temporades que a la capital, va disputar 35 partits i només va marcar 7 gols.

L'estiu del 96, després d'una discreta Eurocopa d'Anglaterra, fitxa pel Galatasaray amb 31 anys. Amb els lleons va jugar 5 temporades i va guanyar títols nacionals, internacionals i trofeus individuals. Aquest Galatasaray va ser un equip històric. Van guanyar la Uefa i la Supercopa d'Europa, la primera davant l'Arsenal i la segona davant el Madrid. Tenen l’honor, compartit amb l'Ajax, de ser l'únic equip que ha guanyat la Uefa sense perdre cap partit. També són l'únic equip turc que ha guanyat un trofeu a nivell europeu. Aquest conjunt va estar comandat, entre d'altres, per un Hagi estel·lar. El “Maradona” dels carpats va voler acavar la seva carrera “por todo lo alto”. Va guanyar 4 súper lligues turques, 2 copes turques, 1 Uefa i 1 Supercopa d'Europa. En la seva última etapa va tornar ser nomenat millor jugador de l'any (97,99 i 2000) i millor futbolista del segle XX de Romania. També ha estat designat com el millor jugador estranger que ha passat en tota la història per la lliga turca.

Va vestir la samarreta de 7 equips diferents. Amb ells va jugar, entre campionats domèstics i internacionals, la quantitat de 606 partits i va marcar 268 gols. Una mitjana de 0'44 gols per partit. Molts d'aquests gols van ser de gran bellesa, ja que la seva tremenda esquerra llançava uns míssils que no es podien aturar.

Amb Hagi la selecció romanesa es va fer gran i va ser un combinat respectat en totes les competicions. Ha disputat 125 partits amb la tricolor i ha marcat 35 gols. És el màxim golejador de la seva història i el segon amb més internacionalitats. Un altre rècord que posseeix amb el seu país és el d'arribar a quarts tant en el mundial de 94 com en l'Eurocopa del 2000. Romania no ha arribat mai més a n’aquesta ronda, en les dues competicions. Va jugar les fases finals dels mundials del 90, 94 i 98 i les Eurocopes del 84, 96 i 2000.

El seu debut com internacional va ser el 10 d'agost del 83 a Oslo, en un partit amistós contra Noruega que va acabar amb empat. Des d’aquest dia Hagi es va convertir en l'ídol del seu país i en el referent del combinat romanès. El seu primer gol li va marcar a Irlanda del Nord a finals del 84.

Gica va comandar una gran generació de futbolistes (Popescu, Raducioiu, Petrescu, Dumitrescu, Ilie, etc.) que va posar a Romania dins del mapa futbolístic. En la seva primera gran competició, Eurocopa 84, va jugar els dos primers partits, però la seva selecció va quedar última de grup.

La seva explosió amb Romania va ser en el Mundial dels Estats Units. Els romanesos van acabar la primera fase com primers de grup, jugant a un gran nivell. En els vuitens els va tocar la sempre temuda argentina. Els tricolore van tornar ha fer una exhibició, Hagi va marcar l'últim gol, i van guanyar per 3 a 2. Ja eren uns candidats al títol, però havien de superar en quarts a la Suècia de Brolin, Ravelli i companyia. Va ser un gran partit que va haver de decidir-se en els penals. Però, de la mateixa manera que en el mundial de 90, la sort no va acompanyar als romanesos i van quedar eliminats. Hagi va ser un dels millors jugadors del torneig, per a alguns com Pelé va ser el millor. En aquest Mundial Gica va materialitza tres gols, però el que va marcar davant Colòmbia en la primera fase va ser elegit com el cinquè millor gol de la història dels mundials.En el Mundial de França va decidir posar fi a la seva etapa amb la selecció, però les seves bones campanyes en el Galatasaray i el clamor popular van fer que es repensés i tornés per jugar l'Eurocopa del 2000. Romania va arribar per primera vegada, en la seva història, els quarts de final en una Eurocopa, però es va topar amb una gran Itàlia. Aquest va ser l'últim partit del “Maradona dels Càrpats” amb la seva selecció. Una digna retirada al millor futbolista de la història romanesa.

Després de la seva retirada, Gica no va voler allunyar-se de “el seu” món. Va començar a fer d'entrenador i entre d'altres ja ha dirigit a la selecció romanesa, al Galatasaray i al Steaua de Bucarest.

Gheorghe Hagi va ser un dels millors 10 del futbol europeu en la dècada dels 80 i 90. Sempre recordarem la seva exquisida esquerra i els magnífics gols que va marcar amb el seu terrible xut.

Aquest vídeo és un resum de la seva trajectòria. Surten els millors gols i les millors jugades que Hagi va ser amb els seus equips i amb la selecció.

Impressionant: 13 de 16

Fa unes hores que s'ha acabat la cinquena jornada de la lligueta de Champions. Fent falta una jornada ja hi ha 13 equips classificats, només falten “adjudicar” tres places. D'aquestes tres, dos són del grup A (Roma, Chelsea i Girondins) i l'altra del grup B (Panathinaikòs i Anorthosis). Aquest fet em sembla al·lucinant, perquè l'última jornada serà de tràmit en la majoria de grups. El que queda clar, és que tal com es prepara el sorteig (caps de sèrie, 2n bombo, 3r bombo…) la lligueta és un simple comparsa, que l'única cosa que hi ha en joc és saber en qui posició quedarà el cap de sèrie (si primer o segon) i en quina posició quedarà el del segon bombo (primera o segona posició). La Lluita és per poder jugar la volta de vuitens com local. Sempre hi ha l'excepció que confirma la regla, però en general la "batalla" sempre és entre els components del 1r bombo contra els del 2n.

GRUP A

Aquesta és l'excepció que confirma la regla. Hi ha tres equips amb possibilitats de classificar-se per octaus i un que ja no té ni opcions de jugar la Uefa. La Roma és primera (9 punts) el Chelsea és segon (8 punts) i el Girondins és tercer (7 punts). Encara que sigui segon el que ho té millor per classificar-se és el Chelsea que rep a Stamford Bridge al Cluj que no es juga res. El Chelsea depèn d'ell mateix, si el Girondins no guanya els de Londres es classifiquen. Si els de Bordeus guanyen, els de Abramovic estaran obligats a guanyar per passar de ronda. En l'Olímpic, la Roma rep al Girondins. Als romans els serveix la victòria per ser líders de grup i amb l'empat es classifiquen però no s'asseguren la primera posició. Als francesos només els serveix la victòria per classificar-se. El “únic” grup amb emoció en els dos partits de l'última jornada.

GRUP B

Aquest grup també és una excepció, però amb matisos. L'Inter ja està classificat, però no té assegurada la primera posició. La lluita per l'altra plaça que dóna accés als vuitens, es realitzarà a Grècia. L'Inter és primer (8 punts), el Panathinaikòs segon (7 punts), el Anorthosis tercer (6 punts) i el Werder últim (4 punts). Els de Mourinho aniran a Alemanya a assegurar-se la primera posició, guanyant, però davant es trobaran un equip al qual només li val guanyar per seguir competint a europa, Uefa. Els de Thomas Schaaf no depenen d'ells mateixos, només els serveix guanyar i que el Panathinaikòs també ho faci, del contrari la seva aventura europea haurà acabat. El partit decisiu serà el que enfrontarà al Panathinaikòs i al Anorthosis. El que guanya es classifica per vuitens i amb l'empat passen els grecs.

GRUP C

Ja està tot decidit. Les quatre posicions són inalterables. Barça i Sporting passen a vuitens. Els de Guardiola com a líders i els de Lisboa com a segons. El Shakhtar a la Uefa i el Basilea eliminat. Barcelona (13 punts), Sporting de Lisboa (9 punts), Shaktar (6 punts) i Basilea (1 punt). Vaig a demostrar-vos el que he dit al principi. Quan es va sortejar aquest grup les coses van quedar com en la imatge: Barça, Sporting, Basilea i Shakhtar. Com podeu veure, l'única variació ha estat la dels dos últims.

GRUP D

En aquest grup “tot” està decidit. Falta saber si l'Atlético serà primer o segon i qui anirà a la Uefa. A l'Atlético li serveix fer el mateix resultat que el Liverpool, amb la mateixa diferència de gols, per ser primers. La lluita per la Uefa serà entre el Olympique i el PSV. Als francesos els serveix amb fer el mateix resultat que els d'Eindhoven, sense importar els gols. La clasificació després de la quinta jornada es: Atlético i Liverpool (11 punts, però amb major diferencia de gols per als colchoneros, cosa que el permet ser primers) i l'Olympique i el PSV (3 punts, els francesos tenen el gol average a favor). Ara vaig fer el mateix que amb l’anterior grup. La imatge reflecteix com va quedar el grup després del sorteig: Liverpool, PSV, Olympique i Atlètico. Aquí la variació és que a l'atlètic ha saltat al primera lloc i les altres posicions s'han corregut un lloc.

GRUP E

Ja estan decidits els que passen a vuitens i el que va a la Uefa. Només falta saber si el Vila-real acabarà segon o podrà superar al Manchester i ser primer. Manchester i Villareal (9 punts), Aalborg (5 punts) i Celtic de Glasgow (2 punts). En el sorteig el grup va quedar: Manchester, Vila-real, Celtic i Aalborg. Com “sempre” les úniques variacions la del 3 pel 4.

GRUP F

Falta saber qui jugarà la Uefa. L'Olympique i el Bayern es juguen la primera posició a França. Als gals els serveix un empat a 0 o la victòria per ser primers. Per la seva part, els viola van a Bucarest amb la intenció de seguir a Europa. L'empat els serveix, però amb una derrota no van a la Uefa. Bayern i Olympique (11 punts), Fiorenta (3 punts) i Steaua de Bucarest (1 punt). En la imatge s'aprecia l'ordre: Olympique, Bayern, Steaua i Florentina. I…!sorpresa! només pot el de sempre: que el 1r sigui 2n o que el 3r sigui 4t.

GRUP G

Ja coneixem als dos equips que passen a vuitens i falta saber qui va a la Uefa. A l'estadi do Dragão el Oporto i l'Arsenal es disputen el liderat. Als portuguesos només els serveix guanyar. A Kíev, Luis Aragonés es jugarà el seguir a Europa. Els pupils del savi només tenen una alternativa, guanyar. Arsenal (11 punts), Oporto (9 punts), Dinamo de Kiev (5 punts) i Fenerbahçe (2 punts). El sorteig va quedar: Arsenal, Porto, Fenerbache, Dinamo de Kíev. Passa igual que en el grup F, només poden variar les mateixes posicions.

GRUP H

Només falta saber qui passarà com primer i qui ho farà com segon. El Zenit anirà a Madrid sense jugar-se res, ja estan classificats per la Uefa. Als blancs només els serveix la victòria i que la Juve perdi per a passar com primers i assegurar-se jugar la tornada d’octaus com a locals. La Vecchia Signora rep al Bate en el seu camp. Juventus (11 punts), Madrid (9 punts), Zenit (5 punts) i Bate Borisov (2 punts). La imatge reflecteix l'ordre després del sorteig: Madrid, Juve, Zenit i Bat. I per art de màgia, va passar el de sempre. L'únic canvi és que la Juve pot ser primera.

La conclusió de tot això és que: si la Uefa et col·loca en el tercer o en el quart bombo, ja pots començar a resar perquè les probabilitats de classificar-te són baixes.
Això és una crítica a l'actual sorteig. Amb aquesta manera d'operar s'elimina qualsevol probabilitat que hagi algun equip sorpresa a vuitens i que algun gran es quedi fora d'ells.
Si tots els equips es posessin dins del mateix bombo la primera fase guanyaria en interès, ja que podria ser que hagués 3 o 4 grups amb clars candidats enfrontant-se entre ells, però… tot en aquesta vida aquesta pensat perquè guanyin, gairebé sempre, els mateixos. L'opinió dels clubs modestos no compta per a res.

Jornada 12. Lliga espanyola

Tot segueix igual. Ja fa 2 jornades que es mouen poques coses, tant per dalt com per baix. El Barça segueix sent el líder, les posicions de Champions les ocupen els mateixos equips, les de la Uefa també i les del descens, “más de lo mismo”. Però això no vol dir que aquesta lliga no sigui emocionant.

Una cosa si que ha canviat: la “nova” armada ha guanyat, per primera vegada, l'ensaladera com a visitant. Espectacular l'eliminatòria, davant l'Argentina, que han guanyat els d'Emilio. No estava Nadal, però “els altres” han demostrat ser uns grans campions. Feliciano Lopez i Fernando Verdasco són els nous ídols del tennis espanyol al derrotar a la final de la davis 1-3 a un gran rival.

El semàfor de la lliga:

Valladolid. Al·lucinant. Els de zorrilla han tret 9 dels últims 12 punts, davant els “grans”. Només el Barça ha estat capaç de guanyar als de Mendilibar. Ni el Madrid ni el Vila-real van ser capaços de marcar un gol a Asenjo. La constància i el bon treball estan deixant clar que aquest Valladolid és un digne equip de primera.

Sevilla i Palop. El Sevilla ha tornat a recuperar la seva consistència defensiva i amb això han tornat els bons resultats. Porten 3 jornades sense conèixer la derrota i les mateixes sense encaixar un gol. El València no va ser capaç de marcar-los cap gol i Palop és el zamora de primera. Els de Manolo Jimenez reben, dissabte, al líder, serà una prova de foc.

Forlan. És dels pocs que es salva del partit del diumenge. Torna a estar en forma, ahir va tornar a marcar, i això és una gran notícia per al seu equip. És un davanter molt eficaç, una assegurança de vida, que acaba les temporades amb bons dígits.

Deportivo. Els de Lotina estan en ratxa. Han guanyat 3 dels últims 4 partits. Aquest fet els ha permès igualar en la taula al sisè classificat i poder somiar amb entrar a Europa. Són un equip jove amb projecció. Destacar la gran actuació d'Aranzubia, contra el seu ex-equip. La nota negativa és la lesió de Bodipo.

Osasuna. Per fi! Els de Camacho han guanyat en aquesta lliga. Després de tres mesos de competició els pamplonesos han aconseguit els tres punts. La victòria va ser molt soferta, malgrat jugar gairebé tot el partit contra 10, però el fet important és que han sumat els tres punts i això els donarà ànims per seguir lluitant i aconseguir la salvació. De moment, ja han abandonat el “farolillo rojo”.

Betis. Els de Chaparro porten tres victòries consecutives i només han perdut un partit dels últims sis, han tret 15 dels 18 punts possibles. El verd-i-blancs són un equip ordenat i que en atac té molta artilleria. Sergio García i Emaná són els seus jugadors clau. La victòria d'ahir, en el Molinon, davant un Sporting en forma és molt important per començar a somiar a Europa.

Racing. Els de Muñiz han deixat enrere els seus problemes a base de guanyar partits. Ahir van aconseguir, davant un pobre Espanyol, la tercera victòria de les últimes quatre jornades. Ja estan a 6 punts dels llocs de descens i la parròquia de Santander respira tranquil·la. Poc a poc estan recuperant el gran nivell de la temporada passada.

Barça. Els de Guardiola van veure truncada la seva ratxa de 9 victòries consecutives contra un Getafe ben ordenat i lluitador. Els culés segueixen líders. Del Camp Nou no es poden escapar molt punts, sino els seus rivals se li pujaran a les barbes. Ahir van lluitar fins al final, però aquesta vegada la pilota no va entrar tantes vegades com ve sent habitual.

València. Els che no acaben de sortir d'aquesta “mini” crisis. Només han sumat 5 dels últims 15 punts. Els d'Emery el dissabte van jugar un "bon" partit, però van ser massa conservadors. Van estar ben col·locats i van tenir les seves ocasions, el Sevilla alguna més, però aquesta vegada ni Vila ni Mata van aconseguir marcar.

Atlètic de Madrid. Els Aguirre malgrat portar 5 jornades sense conèixer la derrota no acaben d'enlairar-se lluny del Calderon. Ahir van sumar el seu tercer empat consecutiu com visitant. Pobre bagatge per a un equip que aspira a guanyar-ho tot. No van merèixer la victòria a Soria. No “van matar” el partit quan tocava i al final el Numància se'ls “va menjar”. Els cochoneros han de treure la seva garra i coratge per començar aconseguir victòries a domicili sinó la lliga se'ls escaparà, si no ja se'ls ha escapat.

Madrid. Els de Schuster van aconseguir tres punts balsàmics. Els blancs van aconseguir la victòria malgrat que tota la setmana s'ha estat parlant dels possibles substituts de l’alemany i dels possibles reforços de la plantilla per a gener. Com ve sent habitual, van jugar un partit pobre però van guanyar. Són segons a tres punts del seu etern rival. Veurem si aconsegueixen la prima, cosa molt difícil si segueixen amb aquest joc, però el futbol esta ple de sorpreses. Un apunt, a la capital ja no es parla dels àrbitres, Per Què serà?

Recreativo. Malgrat no ser inferiors al Madrid, no van aconseguir el seu objectiu que era sumar els tres punts o almenys treure alguna cosa positiva del Bernabeu. Els de Alcarraz porten 11 jornades sense guanyar i només han sumat 4 dels últims 33 punts. Un bagatge molt pobre que els ha portat a ser l'últim en la clasificació. Donen una bona imatge en el terreny de joc però amb això no els serà suficient per seguir a primera, han de començar a sumar punts si volen aconseguir la salvació.

Vila-real. Els de Pellegrini ja saben el que és perdre. No estan en el seu millor moment de la temporada, 1 punt sumat dels últims 6, i estan notant les baixes de Nihat i Llorente. La lesió d'aquests dos jugadors els arriba en un moment important. Dissabte la defensa va tornar a fer aigües. Acusaran l'esforç de jugar competicions europees i el fet de tenir jugadors internacionals? Crec que si les lesions no els respecten la temporada se'ls farà llarga.

Espanyol. Els periquitos han entrat en un forat que no sembla tenir fi. Tres derrotes consecutives i només estan a tres punts del descens. Però el pitjor és que l'equip ha perdut la seva consistència defensiva i té l'artilleria mullada, són el tercer pitjor equip. Si no milloren hauran d'estrenar el seu camp a segona. Tintín es juga el càrrec diumenge davant l’Sporting.

Si vols llegir el resum de la 13 jornada del Calcio apreta damunt la imatge següent: